Foto: Daniel Gramage

Bérnar Giménez ha tornat la televisió pública valenciana per la porta gran. Després d’una dècada com a reporter del programa Equipo de investigación a laSexta, des del maig presenta una de les novetats de la graella televisiva d’À Punt Mèdia: Zoom, un espai de reportatges d’investigació de temes d’actualitat sobre assumptes socials i polítics que han tingut lloc al País Valencià. Llicenciat en Periodisme per la Universitat de València, va iniciar-se a Ribera Televisió i després va passar a Canal 9 i Punt 2. A Comunicació 21, Giménez reivindica el model de televisió pública en valencià que escenifica À Punt coincidint amb el tercer aniversari del canal.

Quan vas tastar per primer cop el periodisme d’investigació?
Després d’iniciar-me en la televisió des d’un vessant més cultural a Canal 9 i Punt 2, vaig tenir la sort de conèixer Manuela Lande, qui em va donar l’oportunitat de treballar com a guionista en un programa de Canal 9 dedicat a la criminologia. Així és com vaig descobrir el periodisme d’investigació.

I d’aquí fas el salt a Madrid?
Sí, primer vaig marxar a treballar a Investigación Xpress, un programa pilot de Telecinco. Aleshores em van descartar com a reporter perquè el meu cos era massa musculat i em vaig haver de conformar com a redactor del programa. A finals de 2010 em va arribar l’oportunitat de formar part d’Equipo de investigación de laSexta.

“Si soc periodista és per la meva fascinació per la televisió, em considero un teleaddicte”

A Equipo de investigación és on consolides la teva faceta com a reporter. Hi treballes deu anys, que es diu aviat.
[Riu] Sí, ha estat la millor experiència professional de la meva vida, després de la trucada d’À Punt per presentar Zoom. Equipo de investigación és la meva família, casa meva i m’ho ha ensenyat pràcticament tot en la professió. Vaig tenir el mestratge de la directora Begoña Chamorro, una professional que m’ha exigit moltíssim i que gràcies a aquesta actitud m’ha permès ser el que soc i millor periodista.

El periodisme sempre l’has exercit des de la televisió.
Sí, si soc periodista és per la meva fascinació per la televisió, em considero un teleaddicte. De petit volia ser advocat i vaig acabar sent periodista per la força de la tele. Recordo que imitava els periodistes d’aleshores dels informatius de Canal 9 com ara Lluís Motes o Salvador Caudeli. A la universitat ja em deien que tenia una entonaeta de presentador de televisió [somriu].

Per què t’has especialitzat en el periodisme d’investigació?
Crec que és l’única forma amb la qual pots incidir més en el periodisme i té més repercussió en l’opinió pública. És un gènere que fa recerca dels perquès i les conseqüències dels casos que abordades amb un esperit crític. I ho fa accedint a fonts, informació i documents que la mateixa població no coneix. I de qüestions que afecten directament la població més propera. Altres gèneres com el format magazín o els informatius a hores d’ara no m’apassionen, perquè tenen una caducitat més efímera.

Què vas pensar quan À Punt et va posar la proposta de Zoom sobre la taula?
És un somni fet realitat! Sobretot perquè després de deu anys vivint a Madrid ja em veia vivint i treballant lluny de casa. Tenint en compte que hi ha reporters i presentadors valencians que tenen molta més trajectòria que jo en mitjans estatals, em sento molt feliç i molt agraït que À Punt hagi apostat per mi. Trobava a faltar treballar a casa i fer-ho en valencià.

I com van reaccionar a casa?
Per comunicar la meva tornada vaig fer-ho a través d’un Zoom amb la família… En un principi ma mare va quedar-se en estat de xoc i va dir-me que si era una bona opció marxar de laSexta, tenint en compte l’audiència més gran que té respecte a À Punt. Després ja va entendre que era la millor opció per a mi.

“À Punt és un projecte compromès amb la comunitat, amb la llengua i sent l’única televisió que emet 100% en valencià”

Ha canviat alguna cosa pel fet de ser reporter d’un mitjà estatal a ser el presentador d’un mitjà autonòmic?
Al principi tens una sensació de vertigen, perquè tota la responsabilitat recau sobre mi com a presentador del programa. Més enllà dels dubtes i la incertesa que apareixen al principi, després veus que el recorregut de deu anys com a reporter també sumen. Compto amb un equip meravellós, la confiança és mútua.

Zoom ha estat una de les novetats de la programació de primavera d’À Punt. Com ha anat la posada en escena en els primers programes?
Millor impossible! S’han emès quatre programes i les xifres d’audiència són molt bones. La mitjana d’À Punt és d’un 4% i hem superat el 6% en dues ocasions. Més enllà de l’audiència, el premi és veure la repercussió que tenen els nostres reportatges, que acaben fent-se ressò mitjans d’àmbit nacional. És aquí quan t’adones que fer aquella feina ha pagat la pena. Per això, cal arriscar pel periodisme d’investigació com fa À Punt.

À Punt celebra tres anys aquesta setmana. Què representa en l’ecosistema comunicatiu valencià després de la desaparició de Canal 9?
Canal 9 era una televisió amb molts recursos econòmics i humans, però mal pensada per la seva clara intenció política. Va ser una època desastrosa en la qual Canal 9 contractava Bárbara Rey, Mar Flores o Fernando Sánchez Dragó, que no sabien parlar valencià ni coneixien la realitat de la comunitat.

Això no passa a À Punt?
No, À Punt està apostant per gent de la casa, creant una cantera de periodistes valencians i exigint als seus professionals l’ús del valencià. I és així com sense disposar dels mateixos recursos i pressupost s’està fent una televisió més potent, amb productes de qualitat que els valencians se la senten més seva. És un projecte compromès amb la comunitat, amb la llengua i sent l’única televisió que emet 100% en valencià. És així com À Punt ha posat la llavor perquè sigui un projecte de llarga durada amb la finalitat d’informar i entretenir els valencians a la nostra manera.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram