Menys de cinc mesos després de la seva constitució, la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACVSA) ja disposa d’un nou Llibre d’estil. La nova versió està inspirada en el Llibre d’estil impulsat el 2017 per l’anterior Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, però introdueix alguns canvis significatius. Especialment pel que fa al model lingüístic, en la línia de les polítiques per “descatalanitzar” el valencià impulsades pel Govern del PP en conxorxa amb Vox.
El document consta de dues parts diferenciades, una dedicada a la deontologia i la pràctica periodística, i l’altra al model lingüístic. En aquesta segona, s’adopten els criteris lingüístics aprovats per l’Executiu de Carlos Mazón sense el vistiplau de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
El Llibre d’estil d’À Punt s’ha reduït de 320 pàgines a 120
“Estes directrius ens ajuden a garantir la coherència i la qualitat lingüística en tota la nostra producció, assegurant que reflectisquen la normativa vigent, les bones pràctiques en l’ús de la llengua i l’aproximació al valencià més estés entre el conjunt de la població valencianoparlant”, s’assenyala en la introducció de l’apartat lingüístic del nou Llibre d’estil.
“Els mitjans de comunicació públics valencians tenen el compromís d’informar, formar i entretindre la societat valenciana. L’esperit que ha de prevaldre és comunicar d’una manera clara, genuïna, amb veus pròpies que identifiquen el valencià de la nostra societat”, argumenten els autors de la nova guia per als professionals. “La llengua és un recurs dinàmic i flexible, que s’ha d’ajustar a les necessitats comunicatives de la societat actual”, defensen.
Així, per exemple, el nou Llibre d’estil permet l’ús de paraules marcades com a col·loquials (segons el Diccionari Normatiu Valencià) en registres formals que en l’anterior document estaven catalogades com a formes no recomanables: agulletes, aixina, calentura, conseguir, cridar (de telefonar), patejar, rabo, robo, tamany, tonto, vago o xiste. També recomana emprar formes com almorzar, apretar, despedir, disfrutar, ensenyança, mitat, mentira o peluqueria.
Castellanització i bous
En el camp de la toponímia, el nou Llibre d’estil indica que s’han de respectar “especialment” les denominacions oficial de les poblacions del País Valencià amb predomini lingüístic del castellà, com ara Orihuela, Segorbe o Torrevieja, mentre que en l’anterior guia establia l’ús de la forma en valencià.
“Un dels principis fonamentals de la CACVSA és la promoció de les llengües que es parlen en la Comunitat Valenciana, amb atenció especial al valencià, llengua vehicular de la major part de la programació i llengua institucional, juntament amb el castellà, de les seues comunicacions”, diu la nova guia en la primera part, la de deontologia i pràctica periodística.
En canvi, en l’anterior Llibre d’estil el castellà no apareixia per enlloc i s’especificava que À Punt tenia el valencià com a llengua vehicular de les emissions i com a llengua institucional en les comunicacions, a més de la missió de contribuir a la millora del seu ús social.
Per altra banda, en el camp periodístic, el nou document explicita que À Punt “donarà cobertura a les notícies que es consideren significatives i importants en la vida dels pobles i ciutats de la Comunitat Valenciana incloent-hi festes, bous al carrer, esdeveniments taurins i corregudes de bous”.
D’aquesta manera, esmena l’anterior guia, que admetia la cobertura de les festes populars amb bous sempre que no comportessin el “maltractament implícit” de l’animal, com ara els bous embolats o les corregudes de bous a la plaça.
Vicente Ordaz vol més castellà en la programació d’À Punt
