Entrevistem l’actor, locutor i presentador valencià Nelo Gómez. Actualment el podem escoltar en el programa Pròxima parada de la ràdio d’À Punt, veure’l els diumenges en L’Alqueria Blanca, i escoltar la seua veu en alguns doblatges de superproduccions de Netflix. Amb ell parlem del sector audiovisual valencià, de la tornada de L’Alqueria Blanca o de la reciprocitat entre televisions.

T’escoltem totes les vesprades en Pròxima parada, com és treballar en el mitjà radiofònic?
Treballar a la ràdio és magnífic, però amb una epidèmia pel mig tot es complica molt. Primer perquè no tenim als convidats a l’estudi, per tant tu renuncies a les mirades, a la respiració, i a la sensació de tindre a una persona davant teu, perquè ni tan sols els presentadors estem a Burjassot. Fem un programa de ràdio en directe de quatre hores de durada sense veure’ns. Per això dic que màgia no ho sé, en tot cas miracle tecnològic.

Com valores la teua experiència dels últims anys en el mitjà radiofònic?
L’experiència a la ràdio en general és positiva, emocionant i enriquidora, tan personal com professionalment. No obstant això, no t’enganyaré en què hi ha etapes en les quals el treball et sobrepassa. Els mitjans econòmics amb els quals treballem ens agradaria que foren majors, això ajudaria a tindre més personal i més recursos per fer un programazo, encara que personalment, crec que per als mitjans que tenim fem màgia.
D’altra banda, no hem d’oblidar que la ràdio, igual que la televisió, està feta en gran part per productores externes, i això fa també que la sincronia i la comunicació entre allò que és estrictament À Punt Mèdia i les productores valencianes es complique, ja que moltes vegades són dos mons totalment diferents. A mi m’agradaria que fórem tots una pinya i fórem un únic À Punt Mèdia independentment de per a qui treballes.

I ara ha tornat L’Alqueria Blanca
Sí, la tornada de L’Alqueria Blanca suposa el retorn de la ficció en valencià, i això és molt positiu. Feia anys que no es produïa cap producció pròpia de la TV pública valenciana, i això no es podia permetre. De fet, quan va néixer L’Alqueria en Canal 9, jo crec que la gran notícia no va ser el fenomen social i l’èxit d’audiència que va suposar, sinó més bé la gran notícia va ser que L’Alqueria Blanca va obrir el camí per apostar decididament per altres sèries de tota mena, permetent així que es produïren altres formats com alguna sitcom, thriller, etc. En definitiva, això suposa dinamitzar tot el sector audiovisual valencià.

Com ho heu viscut els actors i actrius?
Doncs al principi molts de nosaltres no ens ho creiem, i quan per fi vàrem rebre la telefonada, ens adonarem que açò anava de veres, fou una sorpresa.
I la tornada al plató, per a mi fou un viatge en el temps, com que tot seguia igual. Han refet els decorats, tot el que estem veient és una còpia dels originals, però de sobte era com dir: “ostres, no han passat deu anys, estic en el mateix lloc”.
I és que L’Alqueria és una sèrie d’època, però és atemporal, i això ho hem de saber. No som Cuéntame. Cuéntame va començar en els anys 60 i han arribat als 90. L’Alqueria està entre finals del 60 i principis dels 70 en un poble de l’Alcoià. A L’Alqueria no estem apegats a esdeveniments històrics com han fet altres series. Si contem fets històrics tenim un condicionant històric per a la sèrie, que obliga a evolucionar i a tindre un altre tipus de trames que no són l’esperit de la sèrie.

Creus que la reciprocitat amb TV3 i IB3 és positiva?
Hui en dia, que tots els continguts es poden gaudir en línia, la reciprocitat crec que va més per produir continguts de manera conjunta. Agafar-nos de la maneta i fer coses més ambicioses, i després cada espectador i espectadora la vora en la seua TV. Vull dir, no és que jo m’opose al fet que es puga emetre TV3 al País Valencià, però considere més enriquidor per a la indústria produir conjuntament i amb més mitjans que no pas consumir productes d’altres.

Els actors i actrius tindríeu més projecció…
A mi per exemple m’ha passat ja amb el doblatge d’Il paradiso delle signore que he doblat per a À Punt. L’actor Emanuel Caserio que interpreta el personatge Salvatore Amato va compartir un vídeo meu que va fer que molt del públic italià s’interessara per l’actor que doblava al valencià el seu actor preferit. Això també ho hem vist ací, que una producció autonòmica catapulte l’actor o actriu a un àmbit estatal o internacional.

Quin ha sigut l’últim projecte que has acceptat?
Porte molts projectes ara mateix; per exemple, estem doblant produccions de Netflix i això ho hem de dir. Això s’ha de saber. I s’ha de saber també que a uns preus que fan vergonya, cobrem més amb el doblatge que es fa a la televisió valenciana que per a les grans produccions de Netflix.
També estem fent una sèrie preciosa que s’estrenarà prompte que es diu La guerra è finita, i hem doblat també Els Mèdici que fa poc que s’ha emès.
Ara mateix portem massa coses, amb el doblatge, la tornada de L’Alqueria, que suposem que pot haver-hi una altra temporada, i amb els projectes que jo faig de locucions de publicitat i per a l’editorial Bromera, que també produeix un munt de contingut multimèdia. Això també és magnífic, que les editorials també produïsquen; vull dir, que al final qualsevol empresa ara mateix produeix contingut audiovisual i això també dona feina als actors, els guionistes… Fer audiovisual no és treballar a soles per a la tele, hi ha multimèdia que està a moltes plataformes. Amb això i la ràdio jo crec que ja ho tinc bé.