Rosalía Mayor (Almeria, 1965) és la presidenta de l’Associació de Periodistes de la Província d’Alacant des de l’any passat. De fet, és la primera presidenta que té l’associació en 116 anys d’història, quan va rellevar Pepe Soto. Als 18 anys va deixar la seva Andalusia natal per estudiar Periodisme a la Complutense de Madrid. Després d’una etapa breu als Estats Units, va traslladar-se a Alacant on hi viu des de fa 25 anys. Durant dues dècades ha treballat al diari ABC i ha dirigit les revistes El Salt i Canelobre, de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert. A Comunicació 21, Mayor dona a conèixer el paper que juga l’APPA en el context del País Valencià.

Una associació de 116 anys d’història i enmig d’una pandèmia mundial. Quin escenari viu el sector de la comunicació a la província d’Alacant?
En els darrers mesos hi ha hagut periodistes que han perdut la feina, mitjans que s’han acollit als ERTO i d’altres que han hagut de reinventar-se. Tot plegat s’uneix a la crisi generalitzada que viu la premsa escrita i el descens de vendes de les capçaleres de paper. Un escenari complex però que, en cap cas, ens fa baixar la guàrdia.

Aquest escenari fa que el periodisme es debiliti i la societat s’empobreixi?
Sí, aquest és un aspecte que hi estem posant els cinc sentits des de l’associació. El periodisme és prioritari en la nostra societat. És imprescindible que el periodisme destaqui per la qualitat, el rigor i l’objectivitat i, per fer-ho, cal donar valor a la figura dels periodistes. Perquè no tothom és periodista.

Què vol dir?
Amb l’esclat de les xarxes socials, ha aparegut un fenomen que s’està imposant i que no afavoreix la professió. Aquell qui escriu una piulada no vol dir que sigui periodista i, de la mateixa manera, no vol dir que aquella informació sigui veraç. En aquest sentit, cal reivindicar més que mai la labor que fan els professionals del periodisme i la comunicació, i lluitar per minimitzar l’intrusisme el màxim possible i, de retruc, les fake news. Vivim en una societat on hi ha un sobreexcés d’informació, però que predomina molt la informació que no és veraç.

Davant d’aquesta nova realitat, quina és la missió de l’APPA?
Ara mateix i davant d’una pandèmia que està afectant de ple el sector, la nostra prioritat és la formació. Dies després del confinament vam plantejar una enquesta entre els nostres associats –uns 300 aproximadament– i després d’analitzar els resultats hem elaborat una programació estable amb un seguit de sessions dedicades a donar a conèixer diferents aspectes com ara l’emprenedoria, el màrqueting digital o la fotografia. Precisament, una de les sortides laborals que més demanda hi ha actualment és el màrqueting digital.

Quin suport reben del sector públic i privat?
Tenim diferents col·laboracions amb els ens supramunicipals, empreses i fundacions. Darrerament hem signat un conveni amb una empresa musical per impulsar una sessió informativa per donar a conèixer aquest sector. Darrerament hem presentat dos projectes amb la Diputació d’Alacant. El primer, dirigit als escolars, està enfocat a la lluita contra les fake news, i el segon és un catàleg d’experts sobre el periodisme i la comunicació que serveixi als nostres associats per tenir més coneixements en segons quins àmbits.

Quina vinculació tenen amb la Universitat Miguel Hernández, on es formen els futurs periodistes i comunicadors de la província?
És una col·laboració permanent, i de cara als estudiants els oferim un seguit de descomptes i beneficis perquè s’associïn des que trepitgen la universitat amb uns preus assequibles.

Cada any editen un anuari.
Sí, el lliurem coincidint amb la festivitat de Sant Francesc de Sales, patró dels periodistes, presentem un anuari de més d’un centenar de pàgines que és un resum extensiu d’allò que ha passat durant l’any a tota la província. Inclou informacions i articles d’opinió. Tot i la pandèmia, ja hi estem treballant i el gener vinent hi haurà anuari.

Alacant és la província ubicada més al sud del País Valencià. Quina és la presència del valencià en els mitjans de comunicació?
És gairebé residual. Ara bé, també depèn de la zona geogràfica. A les zones més al nord de la província, que toquen més a València, sí que hi ha una audiència més propera al valencià, però en el còmput global de tota la província d’Alacant és baixa. I és així perquè la llengua majoritària, la que predomina al carrer, és el castellà. Al cap i a la fi, els mitjans són el reflex de la societat.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram