Sergi Pau (Corbera, Ribera Baixa, 1999) és estudiant de Periodisme a la Universitat de València. Actualment és el dinamitzador de la revista en línia Valentúbers, que va impulsar fa dos anys la periodista Rosella Espinós amb la necessitat d’enfortir el valencià entre els més joves. El projecte té continuïtat gràcies a la tasca de Sergi Pau i Sergi Moyano, que ara lideren Valentúbers. Compta amb el suport de Plataforma per la Llengua del País Valencià i en plena pandèmia segueix tenint cada cop més adeptes entre la comunitat virtual. A Comunicació 21, Sergi Pau ens endinsa en el món dels valentúbers.

Què pretén Valentúbers?
En l’univers YouTube, el valencià necessita un espai de difusió propi i actualitzat. Valentúbers és un espai on es dona veu al gran ventall de propostes que fan els valentúbers, i té com a prioritat promoure el valencià i fer-ho a través de YouTube. Perquè el valencià és la nostra eina d’expressió i, per això, els qui fem YouTube en valencià busquem, en definitiva, promoure la nostra llengua en tots els àmbits d’ús.

Valentúbers va sorgir a la Universitat de València.
Sí, el va impulsar Rosella Espinós, una periodista que era usuària a YouTube amb el canal No hi havia a València. Fruit de la convivència a la plataforma, Espinós va detectar que hi havia un seguit de youtubers valencians que no tenien la difusió que mereixien. Ella va crear aquest projecte com a treball de final de carrera en l’assignatura Revistes i Magazins que imparteix el professor i periodista Salvador Enguix, de La Vanguardia. Aleshores, tant Enguix com un seguit de joves vam engrescar-la perquè aquella proposta no morís allà.

Així és com vostè i Sergi Moyano es posen al capdavant de Valentúbers.
Sí, tot i que en to de broma amb Rosella Espinós sempre li subratllo que Valentúbers és el seu fill i me l’ha deixat en adopció. Qualsevol decisió que volem posar en marxa en el projecte sempre ho comento amb ella, perquè Valentúbers continua sent seu, tot i que soc jo qui hi estic al capdavant.

Què aporta a Valentúbers?
Gestionar els continguts de la comunitat valentúber i la posada en marxa de dues seccions. La primera, #XarremEnPau, dedicada a efemèrides que no tenen la visibilitat que mereixen en els mitjans de comunicació. Per exemple, el març passat vam reivindicar l’art coincidint amb el dia internacional deixant constància que, sense la cultura i l’art, el confinament hagués impossible de resistir. I la segona, A la punta de la llengua, on fem reportatges sociolingüístics analitzant la presència de la llengua a les xarxes socials. Aquestes dues seccions no s’han emès des del confinament i tornen a l’octubre.

Què han fet des del març passat, amb l’aturada pel confinament?
En aquests mesos, l’activitat dels valentúbers ha estat molt intensa. La majoria dels usuaris han editat molts vídeos que s’han visualitzat des de la nostra plataforma. La comunitat valentúber es comunica a través del canal de Telegram i, actualment, som prop d’una seixantena d’usuaris. Ara bé, a Twitter i a Instagram superem el miler de seguidors.

Com han iniciat la nova temporada?
Amb més usuaris i més valentúbers, que això és del que es tracta! Durant el confinament i arran de la pandèmia, #XarremEnPau i A la punta de la llengua no s’han emès perquè són de contacte amb la gent i vam decidir no fer-ho a través de Zoom. Ara ho farem amb més força que mai i amb la intenció d’aportar noves seccions que ens donin més visibilitat a la plataforma.

Quins són els continguts que tenen més seguiment a les xarxes?
Hi ha una gran varietat de continguts. D’art, ciència, música, entrevistes, converses o l’aprenentatge en valencià en línia. Hi ha molts casos, com el d’Aitana Ferrer, que explica un conte per a infants i per a adults.

El motor del projecte és el valencià?
Sí, l’essència de Valentúbers és la difusió del valencià. Sense l’ús del valencià, Valentúbers no tindria raó d’existir i, per això, volem contribuir al fet que el valencià perduri en el temps. Aquells qui diuen que no hi ha joves que usen el valencià a YouTube és fals. Sí que n’hi ha, però no tenen la difusió que mereixen. Ara, amb Valentúbers, els joves tenen a l’abast una plataforma on ampliar la seva cobertura.

Aposten per l’ús del valencià en el món virtual. Quin ús té a la universitat i al carrer?
En la meva realitat social el valencià és molt viu, tenint en compte que visc en un poble. Amb els amics parlem valencià. Ara bé, aquesta realitat no és la mateixa a la universitat. Les primeres setmanes de classe a la universitat se’m feia molt estrany que s’impartissin classes en castellà. Així i tot, cada dia detecto més presència del valencià al carrer.