Foto: Eva Padró

Rosa Romà Monfà (Mollerussa, Pla d’Urgell, 1980) és la degana del Col·legi de Màrqueting, la Comunicació, la Publicitat i les Relacions Públiques de Catalunya des de fa quatre anys i forma part de la seva junta des de 2013. Llicenciada en Publicitat, Relacions Públiques i Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, va ampliar la seva formació amb un Màster en Planificació per la Universitat Ramon Llull i un Executive MBA per ESADE. Ha desenvolupat la seva activitat professional com a directora de comunicació a l’Ajuntament de Barcelona i al Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, i en les agències de publicitat Ogilvy i DDB. Ha exercit com a professora a la Universitat Abat Oliba CEU. Actualment és la responsable de l’àrea de ciutadania, màrqueting i innovació del Servei Català de la Salut. A Comunicació 21, Romà traça la seva trajectòria al capdavant del Col·legi i un dels reptes passen per donar més visibilitat al sector en l’opinió pública.

Fa quatre anys, quan va aterrar al capdavant del Col·legi, va apostar per obrir la mirada del sector i reforçar-ne l’acció. Aquest és el seu segell personal com a degana?
El Col·legi havia de ser el mirall del conjunt de professionals i d’empreses del sector. És a dir, volíem passar de ser un Col·legi de publicitaris entès com la idea nostàlgica d’aquell professional que fa anuncis, a convertir-nos en un Col·legi que englobés i representés, també, els professionals del màrqueting, la comunicació i les relacions públiques del país que treballen amb les estratègies i eines més adequades per a les marques i obtenir els seus resultats. Així que durant els tres primers anys vam enfocar l’acció en detectar d’on veníem i cap on volíem anar.

Què calia incorporar per eixamplar la mirada del Col·legi?
Més enllà d’utilitzar els conceptes de la publicitat més clàssica, calia sumar-hi el branded content, les xarxes socials, els entorns web i les plataformes de comercialització digital. A més del coneixement de l’usuari i del comportament psicològic del consumidor i de les marques, hi havia altres variables imprescindibles, com ara la conversió en forma de compra, la creació de seguidors o l’aposta pel packaging.

Com ho han dut a terme?
La implantació de l’estratègia al Col·legi es va dividir en tres eixos. El primer, convertint el Col·legi en un pol d’atracció de talent i de relació entre professionals a través d’iniciatives com El Mirador Indiscret, que analitza i debat les tendències del sector, on els professionals comparteixen el seu coneixement. El segon, que hem guanyat presència com a sector en diferents nivells. I el tercer, la transformació del propi col·lectiu i la relació amb les empreses a través de l’especialització del sector en diversos àmbits.

I actualment, on som?
Fruit d’aquesta mirada allargada que vam impulsar fa sis anys, avui el Col·legi de Màrqueting, la Comunicació, la Publicitat i les Relacions Públiques de Catalunya ha evolucionat per convertir-se en un ecosistema d’actors tan divers dins el sector que s’escenifica des de la junta actual.

Quins actors formen l’ecosistema actual del Col·legi?
Des d’especialistes en comunicació a creatius, dissenyadors, publicitaris que treballen en agències de publicitat fins a planificadors de mitjans digitals, especialistes en màrqueting i productors de continguts i d’esdeveniments. El ventall és molt divers, però acaba sent una indústria creativa al servei de les marques.

De portes enfora, com respira l’ecosistema català que aplega el Col·legi?
És un sector que continua en plena transformació en els darrers 15 anys i que conviu entre dos escenaris antagònics, que ja eren palpables abans de la pandèmia. L’un, amb un seguit d’empreses com ara les agències que treballen la publicitat tradicional, que es veuen amb la necessitat de reinventar-se perquè el seu model de negoci està clarament a la baixa; i un segon escenari, en el qual viuen una situació completament diferent, amb una línia de negoci a l’alça –com ara de consultoria estratègia de marques, de transformació digital o d’inversió digital– on els seus objectius se superen cada trimestre. Amb la pandèmia, el sector fluctua en un moment de crisi, però també de grans oportunitats, sobretot per aquells que tenen talent, capacitat creativa i d’anàlisi de visió estratègica.

Quines són les oportunitats que té actualment la creativitat barcelonina?
La creativitat barcelonina, entesa com a indústria al servei de les marques amb visió creativa, es troba en un moment de plena transformació digital i amb moltes oportunitats en els àmbits de creació de noves marques i de compromís social. Les marques s’han adonat que cal fixar uns propòsits més enllà de les vendes.

Vostè coneix bé la marca Barcelona perquè va treballar com a directora del pla global de comunicació i d’estratègies digitals a l’Ajuntament de Barcelona en el darrer mandat abans de l’arribada de l’alcaldessa Ada Colau, el 2015. Quina va ser l’estratègia?
A més de la posada en marxa del nou web de l’ajuntament i la seva aplicació als mòbils, la prioritat va ser posicionar Barcelona més enllà del turisme i de la promoció econòmica a través d’una marca que signifiqués l’ànima dels seus ciutadans i dels actius que hi ha al darrere. Tot plegat ho vam plasmar a través de la campanya Barcelona inspira.

Quin és el pes de Barcelona en les indústries publicitàries d’arreu del món?
Barcelona és sinònim de bona creativitat, d’un estil molt definit on cada marca té ànima al darrere. A partir d’aquí, disposen d’un ADN que després està present en diferents iniciatives i en diferents formes de plasmar-ho. Així, disposem d’un gran llegat que s’exemplifiquen en professionals com Toni Segarra, qui lligat a la marca Barcelona té una gran visibilitat en l’àmbit internacional molt rellevant. Tot i tenir un potencial molt definit arreu del món, hem de seguir potenciant per donar més visibilitat i que serveixi per generar altres oportunitats per a altres empreses.

El sector del màrqueting i la publicitat es concentra majoritàriament a Barcelona. Què aporten la resta d’empreses catalanes que ho fan des del territori?
Barcelona és un actiu intangible que va més enllà de la ciutat, perquè representa uns valors, una actitud i una manera de ser. I des d’aquesta perspectiva, tot el sector de Catalunya està impregnat d’aquests valors. I més ara, que el teletreball ha posat de manifest que des del lloc on treballes no és rellevant. Per tant, quan fem referència a Barcelona com a capital del disseny estem recollint tot aquest esperit de professionals i empreses que hi ha arreu de Catalunya.

Com està afectant la pandèmia de portes endins al Col·legi?
Ens ha obligat a virtualitzar-nos, tenint en compte que la major part de la nostra activitat fins abans de la Covid-19 era presencial. Hem hagut d’aturar un seguit de projectes previstos que anaven lligats estretament al fet presencial i, en canvi, hem apostat per potenciar activitats digitals per enfortir els punts de trobada i de relació entre els actors del sector. Així que som conscients que el Col·legi té més sentit que mai per connectar-nos entre tots.

La gala dels Premis Impacte 2020, que distingeixen els diferents actors que aplega el Col·legi, era prevista la propera setmana però l’han ajornada al 26 de novembre.
Sí, el jurat ja ha deliberat els guanyadors d’enguany i no li puc avançar-ne els noms dels premiats. El que sí que puc manifestar és que el sector és viu, les marques han fet un viratge de posicionament que les ha resituat molt ràpidament per seguir aportant valors cap a l’usuari. En el context social actual, la ciutadania cada cop exigeix molt més a les marques en el seu compromís pels usuaris, i algunes marques estan actuant amb molta fermesa. Els premis posen en valor les iniciatives amb més impacte i més reconeixement del sector a Catalunya, un sector que necessita més visibilitat als mitjans i en l’opinió pública.

Combina el càrrec de degana del Col·legi amb la seva feina com a responsable de l’àrea de ciutadania, màrqueting i innovació del Servei Català de la Salut. Un repte majúscul amb la pandèmia.
Així és. Soc una persona amb molta energia i sembla que en la meva vida professional sempre he d’assumir grans reptes. El que no m’imaginava era conviure enmig d’una pandèmia com aquesta. Per això crec que el proper repte professional intentaré que sigui més relaxat [riu].