
Del 2000 al 2010, les facultats que oferien estudis de Periodisme van passar de quatre a nou, mentre que els estudiants van créixer de 1.245 a 2.532, deixant uns 545 nous titulats cada any en el mercat. Unes xifres que contrasten amb la situació que travessen els mitjans: des del 2008, a tot l’Estat es van destruir 6.271 llocs de treball, més de la meitat (3.670) només durant el 2012.
A Catalunya hi ha 1.769 periodistes registrats al Servei d’Ocupació que busquen feina, dels quals 1.510 són a l’atur, i més de 3.000 persones que demanden un lloc de treball en l’àmbit de la comunicació com a primera opció.
Poques possibilitats de treballar en un mitjà per als graduats

Davant d’aquest panorama, l’informe de l’equip dirigit per Josep Lluís Micó assenyala que, el que s’imposa tant a les empreses com a les aules, és la polivalència. En aquest sentit, l’estudi destaca la tendència a demanar el “periodista impossible”: un professional polivalent, que domini idiomes, amb una àmplia formació multimèdia i cultural, que acumuli molta experiència, i que estigui disposat a treballar moltes hores amb un salari baix.
Els experts demanen redefinir les regles del joc

Per a la majoria dels entrevistats, cal acabar amb la destrucció i la precarització dels llocs de treball, que afecten a la baixa els estàndards de qualitat informativa. Segons ells, s’haurien de redefinir i ordenar les regles del joc de la professió abans que es degradin encara més les condicions per exercir-la. Tanmateix, l’estudi assenyala que els participants són conscients de la dificultat d’aquesta regulació, motiu pel qual apel·len a la responsabilitat social de cada empresa.
A més, els enquestats conclouen que el món acadèmic i el món professional “caminen en paral·lel, amb velocitats diferents i en condicions i segons regles de funcionament també distintes”. Segons ells, doncs, cal una major convergència de les orientacions, els interessos i les necessitats dels uns i els altres per evitar “conflictes, vicis i inèrcies nocives”.
Per als autors de l’informe, aquest “elevat nivell” d’afinitat i coincidència de percepcions entre els entrevistats esdevé una “factor potencial” a l’hora de consensuar respostes col·lectives als problemes.
Noves àrees d’ocupació

Les propostes de l’informe passen per l’hiperespecialització temàtica; tenir clients petits que sumin per acumulació; les empreses auxiliars; els serveis a les indústries culturals, o oferir a altres sectors formació en matèries com noves tecnologies o comunicació.


