Un estudi de l’equip de Digilab-Media, Strategy and Regulation de la Facultat de Comunicació Blanquerna, encarregat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, deixa constància de la delicada situació que travessa el periodisme a Catalunya, tant a nivell acadèmic com laboral. L’informe Nínxols d’ocupació per a periodistes. Crisi, oportunitats en el sector i necessitats de formació mostra com centenars de recent llicenciats es veuen abocats a un mercat laboral en transformació que va minvant.
Del 2000 al 2010, les facultats que oferien estudis de Periodisme van passar de quatre a nou, mentre que els estudiants van créixer de 1.245 a 2.532, deixant uns 545 nous titulats cada any en el mercat. Unes xifres que contrasten amb la situació que travessen els mitjans: des del 2008, a tot l’Estat es van destruir 6.271 llocs de treball, més de la meitat (3.670) només durant el 2012.
A Catalunya hi ha 1.769 periodistes registrats al Servei d’Ocupació que busquen feina, dels quals 1.510 són a l’atur, i més de 3.000 persones que demanden un lloc de treball en l’àmbit de la comunicació com a primera opció.
Poques possibilitats de treballar en un mitjà per als graduats
Segons l’estudi, el futur majoritari del periodisme està lluny de les redaccions tradicionals. Així, per als nous graduats es pronostica que, dels que trobin feina (un 66% el 2011) només un de cada quatre ho farà en un mitjà convencional (premsa escrita, ràdio i televisió); és a dir, un o dos de cada deu graduats. A més, en la seva majoria seria amb contractes en pràctiques o beques. La resta, “amb sort”, podrà treballar en el sector de la comunicació corporativa, les relacions públiques o l’entorn digital.
Davant d’aquest panorama, l’informe de l’equip dirigit per Josep Lluís Micó assenyala que, el que s’imposa tant a les empreses com a les aules, és la polivalència. En aquest sentit, l’estudi destaca la tendència a demanar el “periodista impossible”: un professional polivalent, que domini idiomes, amb una àmplia formació multimèdia i cultural, que acumuli molta experiència, i que estigui disposat a treballar moltes hores amb un salari baix.
Els experts demanen redefinir les regles del joc
El document elaborat per al Col·legi inclou una visió del sector realitzada a través de 32 entrevistes que van des de l’executiu amb responsabilitats de direcció fins a l’assalariat, i on destaca una gran coincidència en el contingut de les respostes.
Per a la majoria dels entrevistats, cal acabar amb la destrucció i la precarització dels llocs de treball, que afecten a la baixa els estàndards de qualitat informativa. Segons ells, s’haurien de redefinir i ordenar les regles del joc de la professió abans que es degradin encara més les condicions per exercir-la. Tanmateix, l’estudi assenyala que els participants són conscients de la dificultat d’aquesta regulació, motiu pel qual apel·len a la responsabilitat social de cada empresa.
A més, els enquestats conclouen que el món acadèmic i el món professional “caminen en paral·lel, amb velocitats diferents i en condicions i segons regles de funcionament també distintes”. Segons ells, doncs, cal una major convergència de les orientacions, els interessos i les necessitats dels uns i els altres per evitar “conflictes, vicis i inèrcies nocives”.
Per als autors de l’informe, aquest “elevat nivell” d’afinitat i coincidència de percepcions entre els entrevistats esdevé una “factor potencial” a l’hora de consensuar respostes col·lectives als problemes.
Noves àrees d’ocupació
Davant l’alt atur de la professió i la complicada situació que travessa el sector, l’estudi destaca com a solució l’emprenedoria, si més no parcial. A més, per tal d’orientar al CPC, analitza quins podrien ser els nous nínxols d’ocupació amb l’objectiu que els periodistes puguin reorientar i ampliar la seva formació i trobar feina dins l’àmbit de la comunicació.
Les propostes de l’informe passen per l’hiperespecialització temàtica; tenir clients petits que sumin per acumulació; les empreses auxiliars; els serveis a les indústries culturals, o oferir a altres sectors formació en matèries com noves tecnologies o comunicació.
