comunicació21, el portal català del sector de la comunicació

el portal català del sector de la comunicació

icono twittericono facebookicono rss
linia 20 edicions de proximitat

A FONS

Daniel Condeminas i Tejel | Actualitzat el 22 Setembre 2014 a les 11:36

La televisió, des del punt de vista dels continguts audiovisuals que es poden gaudir dins i fora del que fins fa poc era la seva única finestra la pantalla de TV, viu una època de grans transformacions, amb una multiplicació de finestres, formats i vinculacions amb tota la resta del sector audiovisual no només de la històrica relació amb el cinema, amb les altres indústries culturals, i amb les tecnologies informàtiques i de les telecomunicacions. En un sector com el televisiu que lany passat va moure més de 386.000 milions deuros una quarta part dels quals correspondria a diners estrictament vinculats a la programació– i que superarà els 546.000 milions deuros a linici de la propera dècada, pensar en mercats internacionals és pensar en gran.

Es podria deduir que lenorme i creixent oferta de continguts audiovisuals, i la capacitat daccés virtual a contactes i informació des de qualsevol lloc que ofereixen les noves tecnologies, faria poc útils els grans mercats, tenint en compte tota la despesa dorganització, viatges i logística que els acompanyen. Però la realitat indica tot el contrari. Davant dun oceà dopcions, la possibilitat de poder presentar i oferir comercialment els continguts de major qualitat, els que finalment seran més buscats pels consumidors, té més sentit que mai. Si afegim que els continguts més localitzats, més propers, estan assolint share cada cop més alts, i hi sumem la necessitat europea i catalana! de maximitzar encara més les produccions amb vendes exteriors i de procurar finançar-ne de noves, tenim que la compra i venda de formats televisius per adaptar en cada país el programa o sèrie original i la dinamització de les coproduccions internacionals són, cada cop més, opcions desitjades. En els dos casos, aquests grans esdeveniments són marcs idonis per poder materialitzar acords amb resultats òptims. De fet, el mercat internacional dels formats televisius no dels drets dantena de continguts ja produïts ha crescut un 300% en els darrers deu anys.

Recentment va visitar Barcelona convidat pel Clúster de lAudiovisual de Catalunya Rod Perth, màxim responsable dun dels grans mercats de la televisió a nivell mundial, el NATPE de Miami. Una visita que va tenir la mirada posada en prospectar la capital catalana com a possible seu duna fira daquestes característiques. Una prospecció a la qual no eren gens alienes les potencials sinergies amb un consolidat Mobile World Congress (MWC), que té garantida la seva continuïtat a Barcelona fins al 2018, i amb clares opcions a continuar com a seu en els següents anys.

A lhora de buscar descripcions curtes i ben definitòries de lescenari de les noves tecnologies digitals respecte les activitats empresarials, sovint sutilitza la de les 5 I: la I de la immersió, interna, en laprenentatge i ús de les TIC; la I de la innovació, també interna; la I dels ingressos, la maximització dels guanys; la I de la interacció, a dins i fora, com a eina imprescindible de lactivitat fabril; i la I de la industrialització, en el sentit de sistematització de totes les activitats cap enfora que realitza lempresa. Si tot aixòés perfectament aplicable a les indústries de producció, distribució i emissió o difusió televisives, també ho és als seus mercats internacionals de continguts que, segons diversos especialistes, han entrat en una “època daurada. Com dèiem abans, els continguts de qualitat són el gran vector econòmic de consum, com quedaria recollit al base line del NATPE amb el seu Content First, o al compromís de la BBC amb el Quality First.

Laudiovisual i lhipersector de les TIC: un mercat triangulat

Festa d'obertura del MIPTV (foto: Reed Midem)Festa d'obertura del MIPTV (foto: Reed Midem)La convergència digital entre el sector audiovisual i el de les telecomunicacions té en internet un ecosistema compartit i en permanent creixement. Els permanents canvis tecnològics i les transformacions empresarials que en deriven per a levolució dels mercats, cada cop més globalitzats, fan que shagin anat consolidant mercats ja existents abans de la digitalització. A grans trets, ens trobaríem amb tres tipologies de grans mercats: els de continguts, els de tecnologies audiovisuals, i els més directament vinculats a les telecomunicacions i especialment les vinculades a la mobilitat. Sense menystenir-ne daltres que funcionen a Àsia, Amèrica o Europa (New Europe Market, World Content Market, Content Rio, The Cable Show, Connected TV World Summit...) en podríem destacar 5 de principals que es correspondrien amb aquestes tres casuístiques. En el primer cas, a més del ja mencionat NATPE, tenim a Europa laltre gran mercat internacional a Canes, amb dues edicions anuals, el MIPTV a la primavera i el MIPCOM a la tardor, amb una assistència de professionals que dobla la del certamen nord-americà; tot i que aquest creix i leuropeu ha retrocedit respecte anys anteriors. Un cas similar passa amb els mercats de les tecnologies audiovisuals, amb dos grans protagonistes a banda i banda de lAtlàntic: el NABSHOW de Las Vegas i lIBC dAmsterdam. Finalment, en el cas dun mercat TIC, juguem a casa amb el MWC.

Uns mercats molt dinàmics que han vist néixer en pocs anys altres certàmens d’àmbit regional vinculats a les TIC i laudiovisual. De fet, el mateix NATPE nord-americà ha canviat de seu després de viure una època destancament a la seva antiga seu a Las Vegas, i de fa pocs anys ha obert una delegació a lest europeu, que després analitzarem. Les darreres edicions organitzades a Miami han significat una revitalització clara del mercat, ara molt més proper geogràficament a una Llatinoamèrica cada cop més important, tant des del punt de vista de la producció com de les vendes. Una Amèrica Llatina també estratègica per al MIPCOM, que enguany tindrà Mèxic com a país dhonor, després que lany passat ho fos Argentina i anteriorment països com Colòmbia o Xile.

Això no significa pas que siguin mercats estancs i perfectament diferenciats els uns dels altres. La indústria audiovisual fa temps que ha assumit que, més que en tota la seva història anterior, és la suma de continguts i tecnologia. Els mateixos MIPTV i MIPCOM han anat generant nous plantejaments, com el MIPCUBE, pel que fa a les innovacions de continguts multipantalla, o el Front MIP Digital, més centrat en les aplicacions de les noves tecnologies audiovisuals, com el 4K que després tractarem.

De fet, el mateix MWC va tenir fa uns anys un petit experiment del que podria haver estat un spin-off de mercat de continguts audiovisuals. El 2007 es va celebrar liHollywood Mobile Europe, coincidint amb ledició anual del llavors 3GSM. Les majors nordamericanes, juntament amb alguns dels gegants del món TIC com Yahoo o Microsoft, varen presentar les darreres novetats del naixent mercat de continguts als mòbils, des del vídeo a la música, passant pels videojocs. Lexperiència, però, no va tenir continuïtat i la mateixa plataforma organitzadora va deixar de funcionar fa uns anys.

Els Rendez-Vous de TV France International com a model

Sala de visionats a la Rendez-Vous (foto: TV France International)Sala de visionats a la Rendez-Vous (foto: TV France International)Com comentàvem abans, semblaria contradictori que en una època on les TIC faciliten les relacions comercials en temps real amb qualsevol punt del món, els grans mercats internacionals tinguessin més força. Ben al contrari, l’ús de les noves tecnologies en activitats presencials massives, juntament amb una acuradíssima gestió de lesdeveniment, abans, durant i després de la seva celebració, són els trets definitoris de les grans fires comercials actuals. Buscant un exemple gens casual, el MWC, mercat TIC per excel·lència, no para de créixer en nombre dassistents i dempreses que inverteixen amb estants propis. Els mercats internacionals esdevenen un espai físic, però també temporal, que relaciona compradors i venedors en un marc relacional de gran intensitat, que serveix per prioritzar amb gran eficàcia temps i diners destinats a participar-hi.

El disseny de la programació (calendari, temàtiques i formats de les presentacions o conferències...) dels horaris dobertura, la coordinació dels actes oficials amb els paral·lels... són tan importants com preveure que cada activitat, cada necessitat concreta disposi de lespai físic adequat i còmode i dels equipaments específics per a la major eficiència possible de les diverses activitats, de les consultes o visionats de continguts (sèries, pilots...) a la formalització dacords de compra de drets o formats, o per projectes de futures coproduccions.

Aprofitar al màxim el temps disponible que sempre són uns pocs dies i alhora fer de lestada no només una profitosa activitat, sinó també una experiència professional i personal gratificant, és bàsic en el plantejament estratègic daquestes grans fires comercials. Convé que vinguin, però convé més que hi tornin lany vinent.

És més que difícil oferir unes condicions òptimes en festivals i mercats amb milers de participants. Hi ha, però, altres mercats que opten per no lluitar per la quantitat dassistents sinó per estar molt ben focalitzats i obtenir excel·lents resultats. Un exemple daquests mercats especialitzats el trobem a França, en els Rendez-Vous de Biarritz, que organitza des de fa dinou anys lassociació per a la promoció exterior dels programes audiovisuals TV France International, estratègicament situat al calendari poques setmanes abans de linici del MIPCOM.

Durant quatre dies, el món de la producció audiovisual francesa, des de les empreses independents als grans canals com TF1 o el franco-alemany Arte, ofereixen la seva oferta en un espai de treball comercial, a més de 200 compradors provinents duna cinquantena llarga de països. La joia de la coronaés la sala de visionats, que disposa de multitud de pantalles i auriculars que permeten accedir i analitzar, en qualsevol moment, una enorme videoteca digital amb totes les novetats presentades i la resta del catàleg de les 60 cases presents; consultable còmodament gràcies a un menú ràpid i eficaç de catalogació i consultes realitzades que resta guardat per codi daccés, esdevenint, per tant, un punt de treball personalitzable.

Lesforç per garantir la maximització del temps emprat per als compradors i coproductors internacionals fa que res no es deixi a latzar. Així, lorganització ofereix uns cuidats àpats als assistents a la terrassa del Casino de Biarritz, que estalvien temps de desplaçaments i cerca de restaurants i, sobretot, esdevenen networkings tan nombrosos com amables, que es van repetint cada dia amb tota naturalitat. És més, mentre que els dinars tenen un horari molt flexible, per adaptar-se a les agendes de tothom, els sopars esdevenen presentacions lúdiques dalgunes de les noves apostes; oferint un esdeveniment distès on loferta gastronòmica i la decoració de lespai es vincula als continguts del programa. Del matí fins a la nit, els Rendez-Vous de TV France International esdevenen un aparador audiovisual de ritme intens, molt intens, però adaptat a les necessitats de cadascú.

Prova daquesta política activa de promoció comercial de laudiovisual francès al món (al marge dels continguts estrictament cinematogràfics) són els seus resultats econòmics: prop de 166 milions deuros en vendes a lexterior i més de 61 milions deuros en captació de diners per a coproduccions internacionals (dades de 2012). Expressió daquesta fortalesa comercial és que sha dotat duna cerimònia específica el Prix Export per guardonar els continguts danimació, documentals o ficció amb major èxit de vendes internacionals. Uns premis que enguany afegiran una nova modalitat, la dels formats, amb independència del seu gènere.

OTT, HbbTV, TV social... La TV recupera protagonisme

La televisió viu un procés accelerat de mediamorfosi, neologisme creat a finals del segle passat per Roger Fidler per definir les evolucions adaptatives dels mitjans de comunicació als canvis culturals i tecnològics.

Lecosistema audiovisual multiplataforma i el concepte TV Everywhere (veure la TV on, quan i en la pantalla que jo vulgui) ha generat un corrent dopinió sobre la decadència de la TV lineal en benefici de la TV no lineal (VOD). El fet és que el consum televisiu convencional està a uns nivells altíssims i que, en tot cas, anem cap a una complementarietat entre les dues modalitats que podria arribar a una paritat daquí sis anys. I pel tema que ens ocupa, amb un consum total més elevat de continguts que lactual.

Uns consums complementaris que es podran gaudir des de la mateixa pantalla del menjador: si sacompleixen les previsions, la majoria de llars dels països més desenvolupats tindran TV connectades daquí al 2018.

Podria semblar que les noves ofertes fora de la pantalla del menjador la relegarien a uns consums testimonials. Les dades més actuals indiquen tot el contrari, que hi ha una complementarietat de consums i que el total creix. Així ho indica el responsable del darrer informe de lOfcom britànic lautoritat convergent dels mercats TIC i audiovisual que afirma que hi ha cada cop més famílies que es reuneixen davant la pantalla del menjador, de forma similar a fa unes dècades, amb la diferència que alguns dels seus membres tenen entre les mans una segona pantalla amb la que interactuen durant els programes.

La interactivitat a la televisió ha arribat a la maduresa després de molts anys de desenvolupaments i alguns fracassos en la implementació de tecnologies prèvies a larribada de les TV connectades i les pantalles mòbils. Aquesta interactivitat vinculada a la programació televisiva obre noves expectatives dinversió per al món publicitari, a lhora de poder oferir uns missatges més personalitzats i un accés directe de la pantalla a lacció de compra. Seguint amb aquesta reflexió, els mercats audiovisuals són cada cop més atractius per a les agències de comunicació i de publicitat. Si fa uns anys es va posar de moda el terme product placement, en relació a la presència de productes o marques dins un programa, més recentment sha incorporat el branded content, on la relació entre producte i espectador és molt més subtil, ja que no parlem de publicitat sinó de comunicació de valors vinculats amb la marca per la via de programes televisius. La suma de la publicitat clàssica els espots i aquestes noves modalitats garantiran que la TV continuarà sent la principal finestra dinversió publicitària durant els propers anys, tot i lespectacular creixement dels nous mitjans digitals.

La pantalla global, definida a inicis daquest segle per Gilles Lipovetsky i Jean Serroy, és també un enorme mercat que experimentarà una continuada escalada de valor econòmic i financer arreu del món.

Jugadors en un mercat a lalça

Sopar-presentació al casino de Biarritz (foto: TV France International)Sopar-presentació al casino de Biarritz (foto: TV France International)Si durant quasi 80 anys el negoci de la indústria de la televisió ha estat molt estable i amb una estructura molt vertical, amb les empreses productores, els canals de televisió o broadcasters, i les distribuïdores enmig de les dues, aquest model ha quedat trastocat amb la irrupció dinternet i les noves tecnologies, fent aparèixer nous actors que han transformat lecosistema audiovisual, tant per la proliferació de nous dispositius amb pantalla, com pel seu ús simultani amb el consum típicament televisiu. A més, lentrada doperadors de continguts audiovisuals broadband, via internet, com és el cas de les plataformes OTT, han redissenyat el mapa amb dissenys dexplotació més horitzontals.

Daquests moviments, però, nestan sorgint noves verticalitats. Els operadors de telecomunicacions sestan bolcant a oferir continguts audiovisuals els paquets triple i quàdruple play amb IPTV inclosa i fins i tot passen a jugar també el rol de productores, com seria el cas ben proper de Telefónica Studios. Aquesta evolució de les companyies de serveis de telecomunicacions cap al mercat audiovisual fa que ja hagi sorgit el terme videocompanyies per definir aquest nou estatus.

Moviments que van en totes direccions. I esmentem tres exemples recents i propers: operadores de telefonia mòbil que entren en el negoci de la IPTV per la via del negoci de la fibra òptica (compra dONO i el seu servei dIPTV TiVo per part de Vodafone); la mateixa compra de la majoria daccions de Digital + (i amb ella Yomvi, la seva plataforma OTT) per part de Telefónica, o que el món de la producció i la gestió de drets audiovisuals incorpori empreses OTT, com el cas de Mediapro amb Total Channel. I nhi haurà més.

De la mateixa manera que en el seu dia van fer els grans canals de TV per cable com HBO, ara plataformes OTT com Netflix sestan consolidant com a productors de continguts, amb èxits mundials com House of cards que tindrà nova temporada en 4k. Un Netflix, amb més de 40 milions dabonats, i que arribarà enguany amb força a bona part dEuropa. Una producció de continguts que també comptarà amb nous protagonistes provinents directament de grans grups TIC com Amazon, Yahoo o Microsoft, que ja compta amb lexperiència del món dels videojocs.

Noves empreses que sincorporen a les ja existents i que competeixen amb els broadcasts a lhora doferir als seus clients els continguts més atractius. Unes i altres que es troben en aquests grans mercats audiovisuals augmenten el nombre dassistents totals i incrementen els volums de facturació. I hem esmentat algunes de les empreses amb gran protagonisme als MWC, no ho oblidem.

Un nou jugador internacional?

No hi ha dubte que la marca Barcelona és dun gran atractiu que a nivell internacional es vincula a valors com la innovació i el disseny de qualitat. Catalunya, com a marca, és encara molt desconeguda per motius tan obvis com el de no ser en aquests moments un Estat i la seva oportunitat passa per vincular-se estretament a Barcelona en la seva projecció al món. El lema Catalonia, the land of Barcelona gestat fa uns pocs anys, resumeix magníficament aquesta imprescindible sinergia. I són uns atractius dels quals no disposa Canes que, això sí, gràcies també al seu festival de cinema ofereix un valor afegit, el glamur. Un valor afegit que Barcelona no està acostumada a expressar, però que pot aconseguir exitosament si sho proposa, seguint les experiències del món de la moda o lesforç duna Acadèmia de Cinema Català per vincular el nostre cinema amb el fashion amb grans esdeveniments com els premis Gaudí.

Hi ha tres actius que Barcelona hauria de saber jugar o, millor dit, jugar encara més en aquest àmbit, i que són plenament traslladables a altres indústries culturals: ser una de les capitals de lespai euromediterrani, esdevenir hub industrial del plurilingüisme precisament per no formar part de lespai anglosaxó– i ser pont amb Llatinoamèrica. En el primer cas, Barcelona té molts factors també geogràfics per esdevenir una de les capitals de la mediterrània, anant molt més enllà de ser la seu de la letàrgica Secretaria de la Unió per la Mediterrània (UpM).

Tot i que les dues grans organitzacions de laudiovisual de leuromediterrània, el Centre Mediterrani de la Comunicació Audiovisual (CMCA) i la Conferència Permanent de lAudiovisual Mediterrani (COPEAM) tenen França com a centre de gravetat, a resultes de la seva política exterior dinfluència amb la riba africana, queda molt camp per poder recórrer, si se sap jugar la carta de la col·laboració amb altres països. De fet, no començaríem pas de zero. Cal recordar la meritòria tasca del mercat de documentals euromediterranis MEDIMED de Sitges, organitzat des de fa quinze anys per lassociació internacional de productors audiovisuals Apimed, amb seu a Barcelona i presidida per Isona Passola.

Continuant amb l’àmbit dels mercats professionals, cal sumar-hi les experiències dun consolidat DocsBarcelona, que a més de ser una mostra de reconegut prestigi internacional, esdevé un dinamitzador de noves produccions amb els seu concorreguts pitchings. A nivell de la producció danimació, un sector de llarga trajectòria al nostre país i amb una creixent projecció internacional amb noves empreses com Imira que han pres el relleu a altres com la desapareguda Cromosoma lany passat va viure lexperiència duna primera mostra comercial cap a lexterior amb lAnimats Sitges-Barcelona, que va aplegar una vintena de productores i televisions darreu del món interessades en les noves produccions catalanes.

Lligat amb aquest darrer àmbit, cal esmentar els videojocs. Un sector en què Catalunya compta amb empreses d’èxit i que comença a tenir un destacat gruix industrial a més dacadèmic i en el qual també podem aportar experiències firals al respecte. Larribada del Gamelab a Barcelona lany 2011 ha estat una bona notícia, tot i que la seva dimensió més comercial shagi acabat traslladant a Madrid amb una fira específica, i hagi quedat a Barcelona la seva vessant de congrés professional. Produccions reeixides a nivell internacional com la sèrie Invizimals, que té el seu origen en el videojoc de realitat augmentada de lequip català de Novorama, i que ha estat produït per Sony, Screen 21 (del grup BRB) amb TV3 i TVE, demostren com les sinergies entre els videojocs i la producció audiovisual tenen molt camp per recórrer, com ja van veure fa anys al Japó, o França, amb línies de suport públic específiques per aquest camp. Una sèrie que ha estat protagonista als mercats internacionals on hi ha participat.

Unes sigles màgiques: 4k

Les pantalles de TV de les llars han crescut espectacularment en els últims anys, element que ha vingut dinamitzat per la major resolució de les imatges, però que també ha promogut la generalització de nous formats que sacosten als del cinema digital. En dues dècades, la mitjana de les pantalles domèstiques haurà crescut un 400%. De les típiques pantalles de poc més de 20 de mitjana dels 90 passarem a una mitjana de pantalles de 40 en els propers anys. Tot i que lultra alta definició televisiva o UHDTV i els formats 4K provinents de la cinematografia digital no són exactament la mateixa cosa, sutilitzen indistintament les dues sigles per definir aquesta evolució de lHD televisiu aparegut amb el canvi de segle, i que ha vingut per esdevenir el futur de lexperiència televisiva, acompanyada de les noves especificacions d’àudio immersiu. Si donem per bones les previsions internacionals que apunten a un creixement espectacular de la venda de pantalles televisives 4K, daquí 6 anys el 20% de les llars franceses en tindrien i una tercera part de les nord-americanes, per posar dos exemples.

Propers esdeveniments esportius, passat el Mundial del Brasil, com els JJOO de Rio 2016 i de Tòquio 2020 i el Mundial de Futbol de Rússia daquí quatre anys, tots retransmesos en UHD, seran catalitzadors molt eficaços de la renovació domèstica de les pantalles a models 4K, gràcies a uns preus que seran molt inferiors a les prohibitives xifres de les primeres pantalles.

No ha destranyar linterès creixent en oferir continguts en aquests formats dultra alta definició en què mercats com el MIPTV o el NATPE en donin protagonisme, i que aquest format sigui un nou punt de trobada entre fabricants de pantalles, empreses de telecomunicacions i fabricants de tecnologies audiovisuals i els mateixos broadcast i productores, com va passar fa uns anys amb larribada de lHD de la mà de la TDT i de les emissions digitals per satèl·lit.

Tornant a Barcelona, a més de les emissions 4K per satèl·lit o fibra òptica, la prova pilot feta durant el MWC de lany passat duna emissió terrestre pilot en UHDTV, protagonitzada per empreses catalanes com Abertis Telecom. Un reeixit pilot que serveix com a exemple de la intensa vinculació ja esmentada de les fires TIC amb laudiovisual.

 

Article publicat en el núm. 1 de la revista Comunicació 21 (juliol 2014, segona època).

 

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

 

Primer pas al Congrés per canviar el sistema d'elecció del president de RTVE

El Congrés dels Diputats ha admès a tràmit una proposta del PSOE per modificar la Llei de [...]

L'APPEC reparteix 9.000 revistes en bars per fomentar la lectura en català

L'associació Editors de Revistes i Digitals (nova nomenclatura de l'APPEC, abans Associació [...]

Convocat el 3r premi Ramon Juncosa de periodisme transfronterer

El Departament de Presidència ha obert la convocatòria de la tercera edició del Premi Ramon [...]

El canal 33 homenatja el món del còmic

Coincidint amb la 35a edició del Saló Internacional del Còmic de Barcelona, el canal 33 [...]

infoLibre segueix reduint pèrdues

L'editora d'infoLibre ha tancat el 2016 amb unes pèrdues d'explotació de 131.157 euros, una [...]

Estudiants de la UdL posen en marxa una revista digital

Tres estudiants del grau de Comunicació i Periodisme Audiovisuals de la Universitat de Lleida [...]

L'exposició 'La política retratada' repassa els darrers 40 anys a través de l'humor gràfic

El Palau Robert de Barcelona acull fins a l'11 de juny l'exposició La política retratada. La [...]

El Mercat Audiovisual de Catalunya amplia el camp d'acció

La Roca Umbert Fàbrica de les Arts de Granollers acollirà el 14 i el 15 de juny la 18a edició [...]

El Super3 incentiva l'aprenentatge de llengües

El canal Super3 ha posat en marxa la iniciativa It's amazing, la qual promou l'aprenentatge [...]

L'AMIC celebrarà la seva 20a assemblea el 16 de juny a Reus

El proper divendres 16 de juny, Reus acollirà la 20a assemblea general ordinària de [...]

EL + LLEGIT

 

EL + COMENTAT

 

Tota la informació de la ciutat de Barcelona i l'àrea metropolitana a un click.