Enguany es parla molt de la ràdio –i més que se n’hauria de parlar!– per la celebració del centenari de les seves primeres emissions al nostre país. Si ho fem de la ràdio local o de proximitat, a Catalunya l’ecosistema nacional està fonamentat en unes 200 emissores de titularitat municipal i, per tant, públiques, i un molt petit nombre de ràdios comercials no vinculades a cap grup mediàtic, a banda d’algunes de l’anomenat tercer sector. Aquesta estructura mediàtica res té a veure amb l’existent a l’altra banda dels Pirineus, on la ràdio gaudeix d’un pes en la dieta mediàtica clarament superior al nostre: mentre a Catalunya un 54% de la població escolta habitualment la ràdio, a l’Estat francès el percentatge arriba al 70.
El territori pertanyent a la regió Occitanie (*), en la qual està integrada la Catalunya del Nord i bona part d’Occitània –però no pas tota–, té una rica i dinàmica xarxa d’emissores de proximitat que pertanyen a una tipologia ben específica: les ràdios associatives. Un centenar d’emissores en aquesta regió administrativa i unes 729 en el conjunt de l’Estat francès ho són. Estan regulades per la Llei sobre la llibertat de comunicació del 1986 i, tot i no ser de titularitat pública, depenen en bona part del suport de les administracions, ja que tenen limitats els ingressos publicitaris a un màxim d’un 20% del seu pressupost, que se situa com a mitjana en uns molt modestos 120.000 euros anuals. Pel que fa a la programació, aquestes emissores han de garantir un mínim de quatre hores diàries de programació pròpia i local.
L’autoritat audiovisual francesa està estudiant com garantir el futur de les ràdios associatives dins el procés d’implementació del DAB+
Si parlem de les emissores de la regió situades en territori de parla occitana, només cinc l’utilitzen com a llengua habitual de les seves emissions: Ràdio Occitània de Tolosa, Ràdio Lengadòc de Narbona, Ràdio Lenga d’Òc de Montpeller, Ràdio Occitània Auterive, i Ràdio País de Pau, Tarba i Aush. A més d’aquestes, prop d’una desena més tenen a la seva graella setmanal programes en occità, com és el cas de Radio Albigés d’Albi, RCF Pays d’Aude a Narbona, o Antenne d’Oc de Caors.
Els orígens: les ràdios lliures
El radiofonista Esteve Vaills amb un exemplar del seu llibre sobre les ràdios lliures a la Catalunya del Nord.
Coincidint quasi en el temps amb la irrupció de les ràdios municipals a Catalunya, neixen a la Catalunya del Nord i a altres territoris de l’Estat francès les ràdios lliures, que van trencar, durant pràcticament deu anys, el monopoli estatal de la ràdio. Fa uns mesos, el radiofonista Esteve Vaills va publicar un exhaustiu estudi sobre aquesta intensa dècada d’iniciatives radiofòniques (Radios libres en Pays Catalan. Entre monopole public et monopoles privés 1977-1987) on detalla els orígens d’aquestes emissores, impulsades per joves que van tenir l’oportunitat, a més dels coneixements tècnics bàsics, de poder construir petites emissores de ràdio a baix cost. En total, Vaills ha recopilat les dades d’unes 65 emissores nord-catalanes, que van comptar amb més de 250 col·laboradors en total. Un panorama que es va transformar de dalt a baix a partir de la normativa del 1986 abans citada i la posada en marxa de la nova figura legal de les ràdios associatives, a la qual algunes d’elles es van acollir.
Parlem d’unes ràdios molt creatives i originals en aquella època d’importants canvis socials a tota l’Europa democràtica, amb un important pes de les tendències musicals del moment –del reggae al punk– i compromeses moltes d’elles amb les lluites socials, culturals i polítiques de finals dels 70 i principis dels 80. Precisament, la pionera d’elles, Radio Illa (població situada entre Perpinyà i Prada) va ser la veu de la lluita contra l’energia nuclear, popularitzant la versió en català del mític lema Nuclear? No gràcies! que estava acompanyat pel dibuix esquemàtic d’un sol somrient que lluí en moltes carpetes d’estudiants, motos i utilitaris de quatre rodes de molts països europeus.
Educació mediàtica i finançament públic
Participants del congrés de les ràdios associatives escoltant una selecció de programes produïts per emissores associades a l’ARRA.
La gran majoria d’emissores de la regió, una vuitantena, estan agrupades a l’Assemblea Regional de Ràdios Associatives (ARRA), que a més de suport tècnic i formatiu té establert un conveni amb la regió Occitanie de foment de la producció de continguts radiofònics sota una fórmula de mutualització; és a dir, que les emissores que se’n beneficien no només han de compartir les produccions que han rebut finançament, sinó que han d’emetre els continguts provinents de la resta d’emissores que també hi participen.
A banda del suport provinent d’ajuntaments i altres administracions locals i departamentals, el principal suport públic prové del Ministeri de Cultura francès amb el Fons de suport a l’expressió radiofònica local, estructurat en dos tipus d’ajuts: un de caràcter estructural, que pot arribar a un màxim de 40.000 euros anuals per emissora, i un altre vinculat a projectes, que té un topall d’uns 30.000 euros.
Tot i que diverses emissores inclouen continguts en occità, només cinc ràdios produeixen els seus programes en aquesta llengua
Anomenada a l’Estat francès ‘educació en els mitjans de comunicació i la informació’, aquesta és una de les principals activitats de compromís amb la societat d’aquests mitjans –a banda dels continguts informatius i culturals de proximitat– i té una relació directa amb els ajuts públics. Amb una intensa tasca d’activitats adreçades a les escoles, en forma de tallers pràctics de descoberta dels mitjans, de redacció periodística i de lluita contra la desinformació i les notícies falses, les ràdios associatives són les emissores capdavanteres en l’educació mediàtica.
DAB+: escenari de futur que preocupa i molt
Com altres estats europeus, França està desplegant les emissions digitals en DAB+, i actualment un 60% del seu territori té senyal de si més no un canal multiplexat (MUX) radiofònic. Un procés que afectarà unes 900 freqüències radiofòniques, de les quals la gran majoria són ‘locals’, entenent com a tals les ràdios associatives i les ràdios comercials, formin o no part de grups empresarials. Amb l’actual planificació de MUX, que en preveu uns 65 de ‘locals’ a tot l’Estat, cadascun dels quals pot encabir un màxim de 13 emissores, la dificultat d’encabir totes les actuals ràdios associatives, juntament amb la resta, és més que evident.
A finals de juny, el regulador francès de la comunicació audiovisual i digital, l’Arcom, va fer públic un document de treball, el Llibre blanc de la ràdio, que planteja un calendari d’implementació del DAB+ i la desaparició posterior de les emissions en FM, que finalitzaria el 2033. Aquest informe recull la petició de les ràdios associatives de fer una nova planificació dels MUX que faci possible la seva continuïtat en les emissions digitals; també reconeix les dificultats econòmiques d’aquestes a l’hora de fer front al simulcast (emetre alhora en FM i DAB+) tot i que no fa una proposta concreta del suport públic necessari per finançar aquest cost sobrevingut. Com a primera mesura concreta, l’Arcom planteja que les entitats representatives de les ràdios associatives s’integrin dins de l’associació Ensemble pour le DAB+, que esdevé l’interlocutor directe del sector radiofònic amb els poders públics pel que fa a aquest procés de canvi tecnològic, però del qual fins ara només en formen part els grups privats comercials i la ràdio pública estatal.
Ràdio Arrels, un cas excepcional
Part de l’equip de Ràdio Arrels als nous estudis de Soler: Miquel Martínez Vila, Albert Noguer, Cléophée Hamami i Enric Balaguer.
Nascuda el 1981, és l’única emissora supervivent a la Catalunya del Nord de la fornada de ràdios lliures, juntament amb FM Évangile 66, ràdio protestant amb seu a Perpinyà. Des de llavors, Ràdio Arrels ha estat l’única ràdio en català a l’altra banda dels Pirineus i, actualment, també l’únic mitjà de comunicació d’aquest territori amb continguts 100% en català. Albert Noguer, director de l’emissora des del 2016, és també membre de la junta directiva de l’ARRA.
L’emissora és un cas excepcional en el panorama radiofònic d’aquesta regió administrativa, en tant que la totalitat de la seva programació s’expressa en una llengua distinta del francès. Aquesta opció comunicativa, ben normal, impedeix, però, que pugui participar en el conveni establert entre l’ARRA i la regió Occitanie abans citat, en tant que suposaria haver d’emetre continguts d’altres emissores associatives, bàsicament produïts en llengua francesa.
L’associació ARRA ha impulsat un conveni de suport a la producció de programes que són emesos conjuntament per les emissores que hi participen
Fora d’aquesta històrica emissora, els programes i continguts radiofònics en català en territori administrativament francès són extraordinàriament escassos. Pràcticament no hi ha res a les ràdios comercials. Pel que fa a la resta de ràdios associatives, hi ha algun programa en català, com el magazín informatiu El periscopi, que a més de Ràdio Arrels s’emet en altres emissores com Radio Vallespir i Take It Radio, un web ràdio. Si anem a les públiques, el panorama és realment desolador. Actualment, l’emissora France Bleu Roussillon només emet un microespai diari bilingüe d’un minut, Parlem català, patrocinat per l’Oficina Pública de la Llengua Catalana.
Recentment, el 22 de juny, Ràdio Arrels va celebrar una jornada de portes obertes dels seus nous estudis ubicats a la població del Soler, als afores de Perpinyà. Aquest canvi de seu, materialitzat fa uns mesos, coincideix amb un procés de renovació de l’emissora, tant pel que fa a la digitalització de la seva operativa com del seu portal web i la graella de programació.
Col·laboracions transfrontereres per enfortir la comunicació de proximitat
Una de les taules del congrés de la CNRA celebrat a Narbona: Josep Lluís Vidal, director de Ràdio Marina; Albert Noguer, director de Ràdio Arrels; Josep Ritort, secretari general de l’AMIC, i Jean‐Marc Dubreil, responsable de l’associació WorldDAB.
L’ARRA forma part d’una organització estatal, la Confederació Nacional de Ràdios Associatives la CNRA. Aquesta entitat, creada el 1991, agrupa unes 260 emissores d’arreu de l’Estat francès, que sumen uns 1.200 professionals i més de 10.000 col·laboradors voluntaris. Existeix una altra organització similar, el Sindicat Nacional de Ràdios Lliures, que agrupa una xifra lleugerament superior, però que té una feble presència a la regió Occitanie, mentre que agrupa la majoria d’emissores a Iparralde o País Basc francès. Dins la CNRA, l’ARRA hi té una destacada presència amb dos membres en el seu equip directiu, entre ells un dels seus copresidents, Jean-Marc Courrèges-Cénac, a més de tenir representants en la gran majoria de grups de treball de les seves comissions.
Precisament, l’ARRA va acollir a la ciutat de Narbona el darrer congrés de la CNRA –els seus Estats Generals– els dies 5, 6 i 7 de juny d’enguany. Una de les taules rodones va ser dedicada a les experiències internacionals, amb dues intervencions catalanes: la del director de Ràdio Marina de Blanes, Josep Lluís Vidal, qui va explicar l’estratègia digital multiplaforma de l’emissora, i la del secretari general de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació, Josep Ritort, qui va compartir amb els congressistes la proposta de col·laboració transfronterera amb els mitjans de proximitat de la regió Occitanie, amb la creació de l’associació AMIC Pays Catalan – Occitanie.
(*) Nota de l’autor: tot i que la traducció literal al català hauria de ser ‘regió Occitània’, aquesta denominació es confon amb Occitània, però són coses diferents. Per aquest motiu conservem el seu nom escrit en francès.
Reportatge publicat al número d’estiu 2024 de la revista Comunicació 21.
