D’aquí a dues setmanes la llibertat de panorama es veurà amenaçada. La llibertat de fotografiar l’espai públic i donar a la foto l’ús que desitgis, està en perill en el marc de l’actual reforma dels drets d’autor que està afrontant el Parlament Europeu. En la sessió plenària del Parlament Europeu del dijous 9 de juliol, els eurodiputats votaran un informe de la Comissió d’Afers Jurídics que inclou una esmena perillosa: no es permetria l’ús comercial d’aquest tipus d’imatges sense l’autorització expressa del titular dels drets d’autor.
Això tindria diverses conseqüències negatives. Per exemple, els 500.000 milions de persones que consulten la Viquipèdia ja no podran veure imatges de la Torre Agbar, la Ciutat de les Arts i de les Ciències o el mateix edifici del Parlament Europeu. No es podrien penjar fotografies en webs turístiques ni il·lustrar notícies als mitjans de comunicació. No es podrien reutilitzar per a llibres de text o materials educatius. No es podrien exposar i vendre quadres pintats al natural. Centenars d’iniciatives es veurien afectades per aquestes restriccions. L’espai públic pot ser que ja no sigui més de domini públic.
L’abolició de la llibertat de panorama tindria un impacte greu sobre les editorials, els creadors de contingut educatiu i els mitjans de comunicació, que facturen milers de milions d’euros a l’any als territoris de parla catalana. En la immensa majoria de casos, els drets d’imatge sobre un edifici o escultura pública tenen un valor gairebé nul per al propietari, que no en pot treure rèdit econòmic, però tenen una gran capacitat de generar activitat econòmica en mans d’editorials o mitjans de comunicació.
Caldria autorització prèvia
No es podran prendre i publicar fotografies d’edificis, monuments o obres d’art situats a llocs públics (com es fa en la campanya anual de Wiki Loves Monuments i en moltíssims llibres en què l’autor inclou les seves fotografies), sinó que caldran autoritzacions totals, permisos, pagaments de drets d’autor i/o l’ús d’imatges autoritzades per a qualsevol vídeo, fotografia, pintura o dibuix que tingui un potencial ús comercial. La Viquipèdia, en aquest cas, només accepta les imatges que es puguin reutilitzar amb qualsevol finalitat.
Aquests fets posarien punt final a la llarga tradició de molts països que considera que el paisatge urbà i l’àmbit públic pertanyen a tothom. A Espanya, la llibertat de panorama està garantida en l’article 35 de la Llei de propietat intel·lectual que estableix:
“2. Les obres situades permanentment en parcs, carrers, places o altres vies públiques poden ser reproduïdes, distribuïdes i comunicades lliurement per mitjà de pintures, dibuixos, fotografies i procediments audiovisuals.”
Molts altres països europeus tenen disposicions similars, algunes de les quals es remunten a fa més de cent anys. Aquest informe pretén una harmonització retallant llibertats segons els paràmetres més restrictius existents només a França i Bèlgica. En el cas d’aprovar-se l’informe esmentat, l’espai públic ho seria molt menys.
Els llibres ja publicats sense aquests permisos quedarien en un limbe jurídic. Es perdria la majoria d’imatges de la Viquipèdia que mostren art públic, alhora que esdevindria molt més car i difícil publicar nous llibres que il·lustressin l’arquitectura i l’art públic (o, fins i tot, els llibres d’esbossos d’artistes).
Ho podem evitar
Tot i que la llibertat de panorama va ser fortament rebutjada en la Comissió d’Afers Jurídics, la majoria dels països de la UE permet efectivament l’ús complet de fotos preses en llocs públics; per altra banda, els diputats de la Comissió de Mercat Interior, amb una funció d’assessorament a la d’Afers Jurídics en l’assumpte, havien recomanat anteriorment que aquest tipus de fotografies s’haurien de permetre a tota la UE.
Per tant, és possible que el text sigui revocat en la votació total del Parlament el 9 de juliol si prou diputats són persuadits a anar en contra de l’esmena actual del Comissió d’Afers Jurídics; pel que en les pròximes tres setmanes, cada carta o comunicació amb un eurodiputat comptarà. Amical Wikimedia ha començat a contactar amb els eurodiputats dels territoris de parla catalana i anima a tothom a interpel·lar els eurodiputats fent veure la importància de l’assumpte pel dia a dia de la majoria de la ciutadania i la necessitat de suprimir aquesta esmena. A més, des d’Amical Wikimedia estem participant en el debat a escala europea per considerar les mesures adients que calgui prendre durant aquestes tres setmanes.
Context europeu
La nova Comissió Europea, nomenada el 2014, va anunciar que una de les seves prioritats seria millorar el “mercat únic digital”, incloent-hi una actualització de les lleis de drets d’autor a Europa, i en particular la Directiva europea sobre drets d’autor (també anomenat de vegades “directiva InfoSoc”), que inclou un menú d’excepcions de drets d’autor que permet que els Estats membres triïn les seves pròpies característiques i deixa la legislació europea de drets d’autor com un mosaic inconsistent.
El Parlament Europeu va anunciar que produiria el seu propi informe sobre aquesta legislació vigent, amb recomanacions. Aquest és l’informe que la Comissió d’Afers Jurídics va acabar de redactar en la votació del passat 16 de juny. Julia Reda, l’única eurodiputada del Partit Pirata, va agafar amb les dues mans l’oportunitat de redactar aquest informe. Reda proposa essencialment que tot el que és remotament possible de liberalitzar hauria de ser liberalitzat, incloent-hi una reducció del termini dels drets d’autor de vida +70 anys a +50 anys. Reda ha demostrat ser una gran comunicadora, com es veu en el seu lloc web sobre l’informe; però la notícia del seu nomenament i les seves propostes inicials van desencadenar una reacció intensa, sobretot pels diputats francesos i el Govern francès, que semblaven prendre-s’ho gairebé com un atac personal.
Reda va ser capaç d’aconseguir compromisos negociats amb la resta de la comissió sobre la majoria de les clàusules del seu informe, cosa que representa un punt d’inflexió en el debat dels drets d’autor. L’informe havia suggerit inicialment harmonitzar la disparitat actual en les lleis sobre la llibertat de panorama a tot Europa mitjançant un estàndard unificat que permetés prendre imatges d’obres situades permanentment en llocs públics. Tanmateix, el passat 16 de juny, la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu va aprovar aquesta esmena de l’eurodiputat francès Jean-Marie Cavada a l’informe sobre la reforma dels drets d’autor redactat per Reda (negreta afegida):
“16. Es considera que l’ús comercial de fotografies, seqüències de vídeo o altres imatges d’obres situades permanentment en llocs públics físics sempre han d’estar subjectes a l’autorització prèvia dels autors o de qualsevol representant que actuï per a ells.”
L’informe serà votat per tot el Parlament Europeu en la sessió plenària del 9 de juliol i moltes veus el consideren un compromís bàsic per la proposta legislativa que es publicarà abans que finalitzi l’any.
David Parreño Mont. Responsable de comunicació d’Amical Wikimedia. Article publicat al web de l’organització.
