Foto: Joanna Chichelnitzky
Cris Dalmau (Barcelona, 1982) treballa com a locutora a Cadena Dial, de Prisa Radio. Presenta i dirigeix un espai diari de radiofórmula en català d’11 a 15 h. Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat de Vic, va iniciar-se en el món de la televisió com a ENG d’informatius a TV Esplugues i col·laboradora de 8tv i laSexta. Després de la beca a la secció de cultura de TV3, va treballar com a reportera del programa TVist. Des de fa gairebé 20 anys treballa com a locutora de Prisa Radio, primer a Els40 i, després a Cadena Dial. Des de fa cinc anys és la veu en off de la gala dels Premis Ondas. A més, és professora del curs de pòdcast de Radiofònics. A Comunicació 21, Dalmau reivindica la figura del locutor de musicals.
Gairebé mitja vida fent radiofórmula. És el que desitjaves quan vas triar la carrera de Periodisme?
Jo soc de la generació de la sèrie Ally McBeal i desitjava ser advocada! [somriu]. Però tot va canviar després de visitar el Saló de l’Ensenyament. A una de les noies que assessoren els estudiants, li vaig explicar que la meva passió era la música, anar de concerts i que aleshores ja col·laborava amb una discogràfica. Fruit d’aquella conversa, vaig enfocar la meva carrera universitària cap al periodisme, i un cop acabava la carrera cap a l’especialitat del musical. He tingut molta sort de fer-ho així.
T’has dedicat majoritàriament a la ràdio, però els teus inicis van ser a la televisió.
La meva primera gran experiència televisiva va ser a TV3. El programa TVist –que aleshores presentava Mari Pau Huguet– necessitava una reportera. Les finalistes vam ser Laia Ferrer, Ariadna Giner i jo, i la guanyadora va ser la Laia. Així i tot, gràcies a una baixa maternal vaig quedar-me al programa en l’equip de producció. Poc després hi vaig tornar substituint Laia Ferrer, que va fer el salt al programa de motor de la casa. M’hi vaig quedar més d’un any!
Com se t’obre la porta de Prisa Radio?
Fa 20 anys jo col·laborava en una emissora que es deia Radio Tropical –del Grupo Nervión–. Un dels companys em va dir que jo tenia un perfil que s’adequava al model d’Els40, i poc després van obrir una convocatòria, em vaig presentar a un càsting i em van acceptar.
“Estic molt a favor que les ràdios musicals de Catalunya emetin el 25% de les cançons en català”
Per als qui no sàpiguen un borrall, quines emissores musicals engloben SER Catalunya i Prisa Radio, fes-nos-en cinc cèntims.
D’una banda, Cadena SER com a emissora convencional, i de l’altra, un paraigua més gran que són els musicals. Aquí, Els40 integren Els40Urban, Els40Dance, Els40Classic –l’antiga M80–, Radio Olé i Cadena Dial.
Cadena Dial s’emet des dels estudis del carrer Casp a Barcelona.
Sí, té una programació diària de vuit hores a Catalunya de radiofórmula en català. De dilluns a divendres, jo soc la veu de la franja del matí-migdia (d’11 a 15 h) i Vicente Pardo de la tarda (de 15 a 19 h). Els dissabtes i diumenges hi ha emissió de quatre hores cada dia. Des de Barcelona també s’emet la versió en castellà de Cadena Dial per a tot Espanya.
Qui selecciona la música que s’emet durant la programació de matí-migdia a Cadena Dial?
En la radiofórmula sempre hi ha un guió establert –se’n diu musicmaster– amb les cançons que es punxaran durant aquell dia. El guió de Cadena Dial es cuina des de Madrid i t’indiquen quan presentes i acomiades –una cançó– i quan avances contingut. És el mateix guió pautat tant per a l’emissió en català com en castellà.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Així, mai pots decidir les cançons que s’emeten durant l’emissió?
No, les cançons no, perquè han de sonar les mateixes per a l’emissió a Catalunya i a la resta d’Espanya. Ara bé, jo decideixo què dic en la presentació d’un tema o quan avanço continguts. En aquest sentit, des de Prisa Radio hi ha absoluta llibertat.
Et sembla bé no poder triar la música?
Sí, tot està molt estudiat. Ho fan gairebé totes les emissores musicals. La tria de cançons no és a l’atzar, sinó que sempre hi ha d’haver un tema clàssic, un de recurrent i dos d’actualitat. Totes les cançons tenen una categoria i s’ha d’establir la combinació perfecta. Si cada locutor triés les cançons que més li agraden, potser acabaríem punxant les mateixes i hi hauria artistes que quedarien fora d’aquesta tria.
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha aprovat per unanimitat que, a partir de l’1 de gener de 2026, les ràdios musicals de Catalunya hauran d’emetre el 25% de les cançons en català. N’ets favorable?
Sí, per descomptat, hi estic molt a favor. Més enllà del que fixi la llei, des de Prisa Radio fa anys que està fent una aposta clara per la música en català. Prova d’això, el coordinador de les emissores musicals de SER Catalunya, Sergi Sánchez, ens remarca que no només produïm i emetem contingut en català, sinó que punxem música en català. I hem tingut la sort que en aquests darrers anys hi ha una gran oferta de música en català, hi ha molt talent.
“En la ràdio musical no t’has de crear un personatge davant del micròfon, el que vol l’oient és que et mostris com ets”
Creus que l’audiència d’un perfil més catalanoparlant prefereix les propostes musicals que ofereixen tant el Grup Flaix com RAC105 respecte a altres emissores?
Aquest escenari ha canviat moltíssim en els darrers anys; prova d’això és que la indústria se n’ha adonat. Aquesta setmana hem celebrat La Nit d’Els40 i hem refermat uns premis que han agafat molta volada. Prisa Radio fa temps que va apostar decididament per la llengua, ho demostra la catalanització del logotip d’Els40.
Les ràdios musicals estan menystingudes respecte a les ràdios convencionals?
Sí, per descomptat! Per menystinguts també som els locutors d’emissores musicals, els periodistes d’informatius es consideren molt millors. Sense anar més lluny, i fent broma, a la redacció de SER Catalunya hi ha una frase feta cèlebre: el que vale, vale, y quién no, a musicales. Amb això està tot dit. Fins i tot, m’han arribat a preguntar “què fas entre cançó i cançó?”.
I què els dius?
En cada presentació he d’explicar alguna cosa diferent, mentre que els informatius poden explicar tot el dia uns fets de la mateixa manera. Als locutors de radiofórmula se’ns exigeix tenir una actualitat musical al detall.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Després del teu bagatge, quines habilitats ha de tenir un locutor en una ràdio musical?
La locució en les ràdios musicals és molt més difícil que la d’informatius. Ho és perquè en la locució d’informatius hi ha una cantarella més reconeixible i acceptada i, en canvi, en la locució musical es demana que parlis com si ho fessis amb una amiga. I això exigeix molta naturalitat, empatia i no abusar de llegir textos. En la ràdio musical no t’has de crear un personatge davant del micròfon, el que vol l’oient és que et mostris com ets.
I això requereix haver d’explicar aspectes més personals de la teva quotidianitat?
Sí, evidentment cadascú hi posa els seus límits. En el meu cas, jo soc mare i a les xarxes socials gairebé mai publico una fotografia on apareix el meu fill. En canvi, quan soc a la ràdio, qui és oient habitual sap que tinc un fill, quin nom té i, fins i tot, explico què faig amb la meva parella un dia qualsevol. Crec que l’oient vol això.
La teva veu és molt reconeixible entre l’audiència. L’has anat perfeccionant?
Fa uns anys vaig posar-me en contacte amb un professional de doblatge. Amb ell vaig treballar la veu, el timbre de la veu i trobar nous registres. Durant dos anys va ser essencial per aquest perfeccionament de la meva veu.
“Ser la veu en off de la gala dels Premis Onda és un honor molt gran, és increïble”
En una entrevista a Comunicació 21, el coordinador de RAC105, Albert Buscarons, assegurava que “cada cop hi ha més dificultats per captar veus femenines”. Quina mirada hi poses?
Hi ha gent que assegura que la veu masculina és més agradable i genera més credibilitat que la femenina. Evidentment, no ho comparteixo. Possiblement és perquè el patriarcat és molt allargat.
El sector de la radiofórmula està molt masculinitzat?
Ho està, però he de dir que sempre se m’ha valorat moltíssim. Sempre se m’han donat moltes oportunitats. Així i tot, al llargs d’aquests 18 anys a Prisa Radio he vist passat molts més locutors i veus masculines que femenines.
Podries citar-me tres referents femenines de la radiofórmula?
Sira Fernández, Raquel Aturia i Laura Trigo.
Tu també t’has convertit en un referent de la radiofórmula.
[Somriu] Jo, a vegades, encara penso que no em coneix ningú. Tot i que la televisió sí que et dona molta més visibilitat, a la ràdio em sento que estic en un raconet –un estudi tancat– on explico moltes coses –també de la meva pròpia vida–, però no tinc la percepció que m’escoltin des de fora. Després, quan vaig de gira amb Cadena Dial per tot Espanya sí que m’adono de l’estima de la gent, però no en soc conscient.
Foto: Joanna Chichelnitzky
El fenomen #MeToo va provocar, mesos enrere, que un seguit de dones denunciessin públicament situacions i casos de violència sexual. Com a dona, has patit mai assetjament a la feina?
No n’he patit mai. A Prisa Radio hi ha molt bon rotllo, tots ens ajudem els uns als altres. Estic convençuda que, si mai expliqués alguna cosa que m’ha fet sentir incòmode, els companys alçarien el braç i em donarien tot el suport possible. Per a mi, això és molt important, molt.
Prisa Radio –amb Els40– té l’aparador més bèstia. Professionalment, no hi ha un esglaó més alt que treballar en aquesta casa?
Musicalment, no. Aquí tens tot un ventall d’oportunitats que no tens en una altra empresa. No només perquè Els40 és l’emissora líder de la ràdio musical a Espanya, sinó que en aquesta casa pots entrevistar els millors artistes musicals i ser partícip de Los40 Music Awards –que enguany han estat distingits amb un Ondas al millor espectacle, gira o festival–. Treballar a Prisa Radio ho és tot.
Treballar a Prisa Radio t’ha permès, entre d’altres, convertir-te en la veu en off de la gala dels Premis Ondas. Què suposa aquest repte any rere any?
És honor molt gran, és increïble. Tothom creu que la veu en off està enregistrada, però en la gala dels Ondas no ho està, és en directe. Els Ondas és una gala molt viva, i des d’aquest any s’han introduït les interaccions amb la veu en off. La màgia de tot plegat és que el públic no em veu.
“Hi ha gent que assegura que la veu masculina és més agradable i genera més credibilitat que la femenina. Evidentment, no ho comparteixo”
Aquest no és l’únic regal. Per novè any consecutiu has presentat la gira de Cadena Dial arreu d’Espanya: 13 concerts i 5.800 kilòmetres recorreguts en gairebé tres setmanes. Quin és el feedback que reps en gires com aquestes?
És molt bèstia! Es crea un vincle molt especial, sobretot perquè hi ha un contacte directe que quan treballes des de l’estudi no es percep de la mateixa manera. Soc molt feliç de poder participar d’aquestes gires, perquè també estableixes un lligam amb els mateixos artistes.
Durant tots aquests anys has pogut entrevistar una munió d’artistes musicals de renom. N’hi ha alguna que t’ha marcat?
De la majoria en guardo un bon record. Però la més especial va ser la primera. Fent la beca al departament de cultura a TV3, un dia, per casualitat, vaig haver d’entrevistar Joaquín Sabina. Era molt jove i vaig haver de substituir un company que es va posar malalt aquell dia. Sabina es va portar molt bé amb mi i em va dir que no seria la meva última, que en vindrien moltes més. Recordo aquesta entrevista amb molta estima.
I així ha estat.
[Somriu] Sí, n’han vingut moltes més, tot i que amb Sabina l’única. Mai l’he pogut entrevistar des que treballo a Cadena Dial. Un dels artistes a qui he vist evolucionar més ha estat Pablo Alboran, li hem fet un acompanyament al llarg de la seva carrera. Al principi vam patir perquè omplís l’estudi per a concerts íntims que disposem a la ràdio –amb un aforament màxim per a 80 persones–, i ara ves-li al darrere.
Hi ha alguna entrevista que tens assenyalada que voldries fer-la realitat?
Mariah Carey i Rosalía, per dir dos noms.
Foto: Joanna Chichelnitzky
T’has quedat encasellada en la radiofórmula. T’està bé així?
M’encanta ser on soc i m’hi veig molts més anys. Ara bé, m’adono que també hi ha lloc per a les sorpreses, i a mi m’agraden molt. Treballar a Cadena Dial em permet combinar-ho amb altres projectes, com és el de Radiofònics o Aruseros. Així no m’encasello en una sola cosa, em sento lliure en tot el que vulgui, i tinc la sort de fer moltes coses.
Quantes ofertes has tingut al llarg d’aquests anys per marxar de Prisa Radio?
Cap! Mai, mai, mai.
Actualment, combines la ràdio i la televisió. Des de fa tres temporades ets col·laboradora del programa Aruseros. El mateix Alfons Arús et fa l’oferta?
No, vaig ser jo mateixa qui vaig fer-los la proposta. Em fa molt feliç formar part d’un projecte liderat per Alfons Arús, té una capacitat d’empatia extraordinària amb l’audiència. És el professional més intel·ligent que he vist mai. És capaç de fer-ho tot, és increïble. Treballar amb ell és un aprenentatge constant.
“La locució en les ràdios musicals és molt més difícil que la d’informatius”
Hi ha una versió radiofònica i una televisiva de Cris Dalmau?
No, és exactament la mateixa versió! Abans d’estrenar-me a l’Aruseros, un company del programa em va dir: no has d’interpretar cap paper, simplement sigues tu. I això és el que faig.
Un altre projecte en el qual estàs molt implicada és Radiofònics. Des de fa cinc anys exerceixes de professora del curs de pòdcast.
El projecte de Radiofònics és brutal, els millors comunicadors de tot l’Estat espanyol en formen part. Jo em preguntava: com és possible que amb la feina que té tothom entre setmana vulguin anar a fer classes els dissabtes? La majoria, com jo, no tenim temps, però ho faig perquè se’ns cuida molt. Jo estava convençuda que faria dues classes i no hi tornaria. Però és un projecte que t’atrapa, que genera il·lusió, i per això hi continuo.
Què et transmeten els teus estudiants de Radiofònics?
A Radiofònics els estudiants que s’hi inscriuen saben què volen, en la tria que es fa es palpa molt talent. Però tenen un hàndicap: la majoria tenen molta vergonya. Un cop la perden i es posen davant del micròfon, tot flueix. La vergonya l’han de superar, perquè potser tenen molt talent i la vergonya pot ser un obstacle a l’hora d’un càsting o d’una entrevista de feina. Alguns dels estudiants tenen la feina del periodista i de la comunicació força idealitzada.
Enric Vilalta López: “Som una generació de periodistes que hem intentat fugir dels egos i la vanitat”
