El balanç de 2025 de Reporters Sense Fronteres conclou que a tot el món han estat assassinats 67 periodistes mentre feien la seva feina o a causa d’aquesta en 22 països (dades de l’1 de desembre de 2024 a l’1 de desembre de 2025), un més que en l’exercici anterior.
Del total, 29 periodistes (el 43%) han estat assassinats per l’Exèrcit d’Israel a Gaza: des del 7 d’octubre de 2023, ja en són prop de 220, dels quals com a mínim 65 per la seva activitat periodística o durant el seu exercici, segons RSF.
El segon indret més mortífer per al periodisme és Mèxic, amb nou assassinats el darrer any pel crim organitzat, seguit d’Ucraïna, amb tres professionals morts per l’atac de drons russos.
RSF subratlla que, dels 67 periodistes assassinats a tot el món, com a mínim 37 (el 79%) ho van ser per forces armades –regulars o no– i 16 pel crim organitzat.
503 periodistes empresonats, 20 segrestats i 135 desapareguts
Per altra banda, l’ONG comptabilitza 503 periodistes empresonats a tot el món. Al capdavant es manté la Xina (amb 121), seguida de Rússia (48), Birmània (47) Bielorússia (33), Vietnam (28); Azerbaidjan (25), Iran (21), Egipte (20), Israel (20) i Aràbia Saudita (18).
L’informe anual de Reporters Sense Fronteres xifra en 20 els professionals de la informació segrestats, amb el Iemen (amb 9 periodistes segrestats) i Síria (8) al capdavant.
Finalment, el balanç de RSF indica que hi ha 135 periodistes desapareguts, alguns des de fa més de 30 anys. On n’hi ha més és a Síria (37), Mèxic (28) i l’Iraq (12). De fet, el 72% dels professionals desapareguts ho estan a l’Orient Mitjà i l’Amèrica Llatina.
Thibaut Bruttin: “Els reporters no donen la vida pel periodisme, se l’arrabassen; els periodistes no moren, els maten”
“Això és al que condueix l’odi als periodistes. Condueix a l’assassinat de 67 periodistes aquest any, no per accident, no com a efecte col·lateral”, denuncia Thibaut Bruttin, director general de RSF. “La crítica als mitjans de comunicació és legítima i ha de ser una força de canvi per garantir la supervivència d’aquesta funció social, però sense caure mai a l’odi cap als periodistes, que neix i s’alimenta d’una voluntat tàctica de les forces armades i els grups criminals”, afegeix en el pròleg de l’informe.
“De testimonis privilegiats de la història, els periodistes s’han convertit progressivament en víctimes col·laterals, testimonis incòmodes, moneda de canvi, peons en jocs diplomàtics, homes i dones que cal eliminar. Compte amb els clixés sobre els reporters: no donen la vida pel periodisme, se l’arrabassen; els periodistes no moren, els maten”, rebla Bruttin.
