Cada mes de gener, els teòrics del periodisme tenen una cita amb l’informe Reuters, que mostra les tendències per a l’any en curs. Reuters Institute for the Study of Journalism és una prestigiosa institució fundada l’any 2006 i que forma part del Departament de Ciències Polítiques i Relacions Internacionals de la Universitat d’Oxford. Enguany les seves conclusions són clares: el periodisme es troba en una cruïlla entre la IA i els creadors de continguts i ha de saber prendre les decisions adequades, perquè sinó pot quedar engolit. Estem davant d’un altre gran canvi tecnològic que marcarà el futur del periodisme.
L’estudi de Reuters se sustenta, en bona part, en una enquesta que realitza a 280 líders del sector, que representen 50 països. Malauradament, moltes respostes són depriments. Només un terç són optimistes respecte a les perspectives per al periodisme durant l’any 2026: això implica un descens de 22 punts en els darrers quatre anys. Les preocupacions es relacionen amb els atacs per motius polítics i la contínua caiguda de trànsit des d’internet. A l’altra cantó de la balança, però, un 53% té confiança en la perspectiva del seu negoci.
En aquest sentit, detallen els dos grans reptes. Es preveu que el trànsit cap a mitjans des de cercadors caurà més d’un 40% provocat per la transformació de Google en un motor de respostes basat en intel·ligència artificial i pel descens des de plataformes com Facebook i X (aquesta tendència ja és una realitat). L’altre gran maldecap: la caiguda en l’interès per la premsa tradicional fa que molts polítics advoquin per pòdcasts o youtubers (sempre afins a la seva ideologia) i prescindeixin dels mitjans tradicionals.
Ja ho deia Elon Musk durant la campanya de les eleccions nord-americanes: els periodistes són la gent i no cal intermediaris per difondre les notícies. Aquesta estratègia ve acompanyada dels intents per reduir la credibilitat de periodistes acusant-los de divulgar “notícies falses”. Només cal veure què fa Donald Trump amb els mass media que considera hostils. Aquestes noves narratives, aquestes noves maneres d’explicar què passa al món tenen molta penetració entre els joves, encara que la seva credibilitat pugui ser baixa i tinguin un clar biaix ideològic.
“Els mitjans han de ser valents i apostar per un periodisme original, d’investigació, d’anàlisi i de verificació per front als nous reptes del sector”
I què es pot fer per abordar aquest panorama? Segons els enquestats per Reuters hi ha diverses solucions:
- Prioritzar un periodisme original, d’investigació, d’anàlisi i de verificació.
- Invertir en formats de vídeo i àudio.
- Reorientar la distribució cap a YouTube, TikTok i plataformes d’IA
- La meitat dels executius buscarà aliances amb creadors per ajudar en la distribució de continguts i els contractarà per gestionar les xarxes socials.
Enmig d’aquesta tessitura, es presenta un altre dilema: cal treballar per minimitzar els problemes que comporta la IA i les seves derivades. La Comissió Europea (CE) ha obert recentment una investigació contra X i la seva eina d’intel·ligència artificial, Grok, per haver generat imatges de contingut sexual (moltes amb menors) sense consentiment de les afectades. Segons un estudi del New York Times, en només nou dies Grok i X van publicar 1,8 milions de fotos amb aquest contingut. La plataforma es defensa argumentat que la responsabilitat és de l’usuari que manipula aquestes imatges, però la CE analitza si la culpa també és de la tecnològica per haver-ne permès la difusió.
En definitiva, la cruïlla és complicada i complexa i caldrà trobar solucions originals, imaginàries i diferents per poder continuar conduint el periodisme cap a bon port.
Marc Bataller, periodista i consultor en comunicació.
‘Algoritmes, salut mental i llibertats’ – Sílvia Cóppulo
