Foto: Freepik
L’Estat espanyol encapçala la recerca sobre intel·ligència artificial i periodisme, segons una anàlisi dels estudis sobre aquest tema publicats arreu del món entre 2020 i 2024. Més concretament, una quarta part dels articles acadèmics té autoria espanyola, lideratge que es manté al llarg de tot el període.
Així ho han constatat investigadors del Gabinet de Comunicació i Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat CEU Abat Oliba després d’analitzar els 203 articles acadèmics publicats en anglès sobre IA i periodisme en el quinquenni esmentat. La recerca s’ha publicat recentment a la revista Review of Communication Research.
Els autors del treball han detectat que l’estudi sobre la relació entre IA i periodisme té “grans llacunes”. En aquest sentit, apunten que la investigació en comunicació amb prou feines tracta algunes qüestions considerades de gran urgència, com ara l’impacte ambiental de la IA, el seu desplegament al sud global, la interferència amb el judici periodístic, l’efectivitat de codis ètics i autoregulacions, i la percepció de l’ús de la IA en les audiències del periodisme. I per això, animen la comunitat investigadora a orientar-se cap a una agenda d’estudis que prioritzi aquests temes.
L’anàlisi s’emmarca en el projecte IA-COM (La inteligencia artificial para el fomento del periodismo de calidad y la alfabetización mediática: avances tecnológicos aplicados y desafíos en la era de la desinformación), finançat per l’Agència Estatal de Recerca.
Creixement exponencial
L’estudi de la UAB i l’Abat Oliba indica que interès acadèmic per la relació entre IA i periodisme s’ha disparat en el període analitzat. Si l’any 2020 es van publicar 13 articles sobre el tema, el 2024 en van ser 102, la meitat del total del quinquenni (203).
El treball mostra que la majoria de la recerca es fa des d’Europa i sobre casos d’estudi europeus, mentre que el sud global té poca producció i rep poca atenció. En concret, més de la meitat dels articles (106) es van centrar en Europa, i molt pocs van analitzar la situació a l’Orient Mitjà (20), l’Amèrica Llatina (17) o l’Àfrica subsahariana (10).
“Trobar Espanya liderant aquesta àrea de recerca va ser una troballa inesperada”, afirma Michele Catanzaro, professor del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB i coautor del treball. El nombre de publicacions espanyoles (el 26% del total) gairebé duplica el del país següent, Estats Units, i triplica el del tercer, la Xina. Entre els deu països més productius, sis són europeus.
Les limitacions de les recerques
El 39% dels estudis es van publicar en revistes pertanyents al quarter d’impacte més alt, però la recerca és lluny de tractar la qüestió en la seva totalitat, assenyalen els autors de l’estudi.
“Molts articles presenten la IA exclusivament com una innovació prometedora i el periodisme com un sector que no pot fer res més que acceptar-la, sense qüestionar-ne les implicacions culturals, polítiques i epistemològiques”, apunta Laura Cervi, coautora del treball i professora del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB.
El treball conclou que bona part de la recerca està influïda per un determinisme tecnològic que esquiva debats fonamentals, com la interferència dels algoritmes en el judici del periodista. Tot i que els estudis tracten qüestions ètiques (sobretot relacionades amb els biaixos de la IA), no hi ha un seguiment sobre l’efectivitat real dels codis ètics i les autoregulacions. Així mateix, és molt limitada la recerca sobre la percepció de l’audiència de l’ús de la IA en el periodisme. A més, l’impacte de la IA en el periodisme al sud global i els aspectes ambientals són altres qüestions que gairebé no s’han investigat.
“L’anàlisi dels buits en la recerca actual configura una agenda per a la recerca futura, amb l’objectiu que la IA estigui al servei del periodisme i no al contrari”, assenyala Santiago Tejedor, coautor del treball i director del Gabinet de Comunicació i Educació de la UAB.
La inversió antropològica de la intel·ligència artificial: revolució o mirall de la nostra humanitat?
