Roda de premsa de Trump després de la sentència aranzelària del Tribunal Suprem, primera pregunta d’un periodista i el president l’assenyala amb el dit i li clava: “Tu no”. Sense abaixar ni apartar la mirada, redirigeix el dit cap a un altre periodista. Ningú s’immuta, ningú protesta i ningú planteja aturar la roda de premsa que continua, com sempre, caòtica i desordenada. Cap corporativisme ni solidaritat professional dels companys. A la sala hi ha desenes de periodistes i ni una protesta, interrupció o queixa en veu alta. Gravat en directe i en un primer pla, un gest més, una anècdota més en l’infinit de l’escala de la impunitat.
Evidentment no és la primera vegada que Trump violenta un periodista o fins i tot l’expulsa de la sala. Però aquesta vegada amb el “tu no” es constata la més inquietant de les actituds hostils, les que neixen de la certesa que no hi haurà oposició (com és el cas) ni resposta ni protesta en una nova normalitat instaurada amb clars indicis de voler perpetuar-se (la normalitat, no només Trump). Com si tothom acceptés que el president te un trastorn de la conducta o una demència del lòbul central acreditat medicament.
El “tu no” de Trump és una invisible derrota més pels periodistes que en directe accepten (o es veuen obligats a acceptar) el perillós comportament d’un president que cada vegada se supera una mica més i desborda el dic de contenció que hauria de tenir en una convocatòria de premsa. Per a què serveixen els formalismes, el respecte institucional, la cortesia, l’etiqueta i els protocols? Els que consideren que tot això és hipocresia social que intentin moure’s en un món sense aquests convencionalismes i descobriran el ràpidament que s’arriba a la batussa física i a les galtes envermellides.
No és allò que hem vist innumerables vegades en polítics que es fan el ruc per no respondre a la pregunta d’un determinat periodista, o aparten discretament la mirada per no veure’l, o s’excusen amb una diatriba o circumloqui per evadir -la i no respondre. El “tu no” del líder de la idiotasincràsia MAGA surt des de l’absoluta certesa que no ha de respondre a la pregunta de l’insecte que té davant, del que no ha transcendit ni el nom ni el mitjà. Perquè Trump podia haver decidit no veure’l per no donar-li la paraula, però va optar per demostrar el seu autoritarisme en directe mundial en la primera pregunta d’un periodista davant una audiència descomunal. Quin serà el seu nou límit?
Els nazis acostumaven a bufetejar als periodistes díscols i els intimidaven i apallissaven a la sortida atacant en manada al desprevingut periodista que preguntava massa. I a les seves conferències era notori que filtraven l’entrada a la sala de premsa amb un primigeni, premonitori i aterridor “tu no”.
David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.
Què hagués filmat John Ford al Donbàs? – David Centol
