L’evolució mediàtica no és patrimoni exclusiu de les grans capitals ni dels mercats del sud d’Europa. També als països nòrdics, on la confiança en els mitjans i la lectura de premsa continuen sent altes, els canvis tecnològics i d’hàbits de consum estan redibuixant el panorama comunicatiu. Suècia n’és un bon exemple. El nou informe MedieSverige 2025, publicat per Nordicom (Universitat de Göteborg) i finançat pel Ministeri de Cultura suec, ofereix una mirada detallada al sistema mediàtic del país, amb especial atenció al paper dels mitjans locals i al nou model de suport públic al periodisme.
L’informe mostra un país on el “digital és la norma”: el consum mediàtic s’ha traslladat massivament a plataformes en línia, amb un creixement constant dels pòdcasts, la ràdio a la carta i els diaris digitals. La lectura diària de premsa impresa retrocedeix en totes les franges d’edat, mentre la televisió i la ràdio tradicional resisteixen sobretot entre la població més gran. En aquest escenari, els mitjans de proximitat afronten un doble repte: adaptar-se a la transició digital sense perdre la seva connexió amb el territori, i finalment fer-ho amb la pressió d’uns ingressos publicitaris que disminueixen any rere any.
Però el punt més interessant del MedieSverige 2025 és la reforma profunda del sistema de subvencions als mitjans, en vigor des del gener de 2024. Fins llavors, les ajudes públiques es basaven en criteris vinculats a la difusió i a la impressió: nombre d’exemplars, cobertura territorial i costos d’edició. Ara el model és tecnològicament neutral i s’articula a partir de tres grans eixos: nombre mínim de periodistes contractats, compromís dels usuaris i pes dels costos editorials en el pressupost del mitjà. És a dir, deixa de premiar el paper i passa a valorar la tasca periodística i la relació amb la comunitat.
El volum total d’ajuts no l’han variat gaire –uns 830 milions de corones sueques (quasi 76 milions d’euros) el 2025–, però la distribució sí. Mitjans locals digitals, gratuïts o de nova creació han aconseguit accedir-hi per primera vegada, i això ha diversificat notablement el mapa. El nombre de diaris impresos que reben subvenció ha disminuït lleugerament, però els projectes locals digitals o mixtos han crescut un 7%. L’objectiu és clar: garantir l’accés a informació de qualitat a totes les zones del país i evitar que la concentració de grups mediàtics ofegui la pluralitat.
Tot i això, l’informe adverteix que el risc de desert informatiu a Suècia no desapareix. Segons el projecte europeu Local Media for Democracy, la infraestructura mediàtica local sueca mostra un risc mitjà (del 54%) en determinades àrees rurals. La concentració empresarial, la caiguda d’ingressos publicitaris i la dificultat per mantenir redaccions locals solvents continuen sent factors de fragilitat. El nou sistema de suport és un pas endavant, però no una solució definitiva: obre portes als petits, però també demana criteris d’avaluació complexos –com ara mesurar el “compromís” dels lectors o l’impacte comunitari.
“El nou sistema de subvencions suec, en vigor des del 2024 i basat en personal editorial i compromís dels usuaris, obre oportunitats per a mitjans de proximitat digitals i gratuïts, repensant el suport a la premsa local”
Cal apuntar que, segons el projecte Local Media for Democracy, l’ecosistema mediàtic local a Espanya, que inclou Catalunya, s’enfronta a reptes significatius. El projecte subratlla la importància dels mitjans de comunicació locals per a la democràcia i la cohesió social, però també destaca la incertesa de la seva existència en determinades comarques.
Cal dir que, a diferència d’altres països, Suècia ha incorporat aquesta reforma dins d’una visió àmplia de política cultural i informativa. Els ajuts als mitjans s’entenen com una inversió en democràcia local, no només com un instrument econòmic. Aquesta idea, que pot semblar òbvia, esdevé clau per entendre la continuïtat i la coherència del model escandinau.
Comparat amb el nostre entorn, el contrast és notable. A Catalunya –com també a Espanya– els sistemes de suport a la premsa local han estat més fragmentats, sovint dependents del suport institucional o de convocatòries puntuals. Els criteris continuen vinculats, en molts casos, a la periodicitat impresa o a la trajectòria històrica del mitjà. El model suec, en canvi, no distingeix entre paper o digital i posa al centre la funció social i el treball periodístic, més que el format.
Potser aquesta és la lliçó més útil per al periodisme de proximitat català: no es tracta només de preservar títols històrics, sinó de garantir que hi hagi redaccions actives, professionals i amb arrelament al territori, siguin o no en paper. L’experiència sueca demostra que un suport públic intel·ligent pot ajudar a fer sostenible aquest periodisme de quilòmetre zero, però també que la digitalització no és una amenaça, sinó una oportunitat per redefinir-lo.
L’informe MedieSverige 2025 confirma que, fins i tot en un país amb altes quotes de confiança i digitalització, la proximitat informativa continua essent un valor essencial. Potser no és casualitat que la innovació en política de mitjans arribi del nord: als països on qui governa entén que el dret a estar informat també és un servei públic, la transició digital es fa amb criteri i amb mirada de futur.
Article publicat al número d’hivern 2026 de la revista Comunicació 21.
