Gustavo és un nen cubà de 7 anys que protagonitza el 80% de la portada del diari Granma de divendres passat. És el nen escollit pel règim per recordar l’exitós Programa Nacional d’Implant Coclear que reuneix els millors valors de la medecina revolucionària i que durant 25 anys ha transformat la vida de les persones: “Escuchar bien y mejor es fundamental para la calidad de vida, especialmente de los niños”, assenyala encertadament el Granma. Un Govern que es preocupa perquè el poble pugui escoltar i que impulsa el mateix Govern que no escolta des de fa decennis.
Gustavo és protagonista sense saber que a la mateixa portada que acapara, el Granma ventila en un faldó superior i en quatre línies: “Cuba no agrede ni amenaza”, en referència als deu morts de la barca “terrorista” que van interceptar i bombardejar. El peu de foto que il·lustra el petit Gustavo i que tanca la portada es titula amb una frase de Fidel Castro Ruiz: “El mundo no tiene salvación si no sigue una línea de paz y cooperación internacional”.
Granma posa en pràctica avui una mesura extrema que ells anuncien com a “ajuste”: la seva edició impresa només es distribuirà els dimarts en format de vuit pàgines. Davant l’extrema escassetat del combustible pel bloqueig dels Estats Units, el Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista –que és qui edita totes les publicacions de l’illa a través de l’empresa Correos de Cuba–, ha acordat deixar d’imprimir els diaris provincials i concentrar la distribució dels setmanaris Juventud Rebelde i Trabajadores també els dimarts. L’edició diària digital de Granma.cu continuarà amb normalitat.
El diari Granma es va fundar l’any 1965 i va agafar el seu nom del iot que va transportar Fidel i altres expedicionaris en la seva lluita contra el dictador Batista. Però Granma també és la província de Cuba que es troba a la part més meridional de l’arxipèlag. Llegeixo en un web oficial que el territori és sinònim de lluita i patriotisme perquè en ell es va declarar la primera guerra d’independència cubana després que Carlos Manuel de Céspedes, pare de la pàtria, alliberés als seus esclaus de la finca La Demajagua, el 10 d’octubre de 1868.
158 anys després, els cubans de Granma encara treballen la terra i el sustent prové de l’arròs i la canya de sucre, igual que el dels esclaus de La Demajagua, però amb una diferència: ells disposen del diari Granma, que els recorda la llibertat que han conquerit amb l’esforç de generacions. I que ara podran llegir només els dimarts quan la guagua els porti els exemplars impresos del Granma.
David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.
‘Tu no’ – David Centol
