La Federació Internacional de Periodistes i 14 entitats més denuncien la precarietat laboral als mitjans de comunicació d’Espanya. És un dels principals retrets que fa l’informe anual de 2026 de les organitzacions associades a la Plataforma del Consell d’Europa per a la Protecció del Periodisme i la Seguretat dels Periodistes. Segons el Media Pluralism Monitor 2025 que cita l’informe, les condicions laborals dels periodistes a Espanya, Croàcia, Grècia, Hongria, Malta i Romania són “deplorables” pels “salaris baixos” o la poca protecció de la seguretat social. En canvi, celebren alguns passos a Espanya per millorar la llibertat de premsa, com la reobertura del cas Pegasus per part de l’Audiència Nacional.
L’informe també destaca el Projecte de llei orgànica per garantir el dret dels periodistes a la protecció de les seves fonts i el secret professional, i la prohibició d’instal·lar programari espia en dispositius de periodistes, excepte en casos excepcionals sota autorització judicial.
Recomanacions per la precarietat
Davant la precarietat en estats com l’espanyol, les entitats insten els governs a promoure “el diàleg social i la negociació col·lectiva” per a tots els periodistes, inclòs els autònoms. Així, també reclamen més mesures per acabar amb els “falsos autònoms”.
A més, les organitzacions demanen als països europeus i a la Comissió Europea que posin més atenció en els problemes psicosocials que pateixen els periodistes per l’estrès o l’assetjament digitals.
Un augment de les amenaces als periodistes a Europa
La llibertat de premsa a Europa es troba en un “punt d’inflexió” crític, diu el document titulat On the Tipping Point: Press Freedom 2025, que recull dades sobre la seguretat dels periodistes.
A nivell europeu, la plataforma va publicar un total de 344 alertes per amenaces greus a la llibertat dels mitjans durant l’any 2025, fet que suposa un increment significatiu del 29% respecte a l’any anterior (266 alertes). Els països membres del Consell d’Europa amb un nombre d’incidències més grans registrades van ser Rússia (50), Turquia (49), Geòrgia (35), Sèrbia (35) i Ucraïna (27, la majoria relacionades amb territoris ocupats).
Periodistes a la presó
A finals de 2025, hi havia 148 periodistes i altres figures dels mitjans de comunicació detinguts a Europa. Les xifres més altes es concentren a Rússia (58, incloent-hi els detinguts en territoris ocupats d’Ucraïna), Azerbaidjan (36), Bielorússia (27) i Turquia (24).
L’informe denuncia l’ús sistemàtic de la privació de llibertat com una eina de control mediàtic, sovint sota càrrecs fabricats de “terrorisme”, “extremisme” o “traïció”.
El setge legal i les demandes abusives (SLAPP)
L’ús de les anomenades demandes estratègiques contra la participació pública (SLAPP, per les seves sigles en anglès) continua sent “una plaga” per al periodisme d’investigació, avisen les principals organitzacions de periodistes a Europa.
Tot i que la Unió Europea i el Consell d’Europa han impulsat directives i recomanacions contra les SLAPP, l’informe opina que la implementació nacional encara és insuficient.
Assetjament masclista i violència en línia
L’informe dedica un capítol específic a la violència masclista que pateixen les dones periodistes. Una enquesta del 2025 revela que fins al 87% de les periodistes han experimentat violència en línia relacionada amb la seva feina. Aquests atacs sovint inclouen insults misògins, amenaces de violació i assetjament coordinat, la qual cosa pot portar a l’autocensura o a l’abandonament de la professió. L’informe reclama protocols de protecció específics i mesures per identificar i sancionar els autors d’aquests abusos digitals.
Espanya lidera la recerca acadèmica mundial sobre IA i periodisme
