Foto: Joanna Chichelnitzky
Vador Lladó (Mataró, 1971) presenta i dirigeix el programa despertador Bon dia i bona sort (de dilluns a divendres, de 6 a 8 del matí) a Ràdio 4 juntament amb Montse Vidal i Ares Teixidó. Va iniciar-se a Flaix FM i després va incorporar-se al Grup Godó. Durant més de 20 anys va ser la veu de referència dels programes despertador de la ràdio a Catalunya. El seu Fricandó matiner a RAC105 (2006-2017) va convertir-se en un espai de referència. Després de l’èxit a la ràdio va fer el salt a la televisió. Ha presentat Tarda oberta (TV3), Los infiltrados a Gol i L’àtic a 8tv. A Comunicació 21, Lladó aborda el seu nou projecte a Ràdio 4.
Des de setembre presentes el programa despertador Bon dia i bona sort de Ràdio 4. Què et va fer decidir a tornar a presentar un programa despertador vuit anys després?
Perquè tenia moltes ganes de tornar a fer ràdio cada dia! Prova d’això és que estic gaudint com si fos el primer programa que presento al llarg de la meva carrera professional. Ràdio 4 era el millor projecte que em podia caure a les mans.
Com sorgeix el contacte amb Ràdio 4 i què et va convèncer del projecte?
L’anterior equip de direcció de Ràdio 4 –Pere Buhigas, l’aleshores director, i Montserrat Rigall, l’aleshores cap de programes– em van fer la proposta. Tenien la intenció de renovar la graella i els agradaria que formés part del nou projecte com una peça estratègica tenint en compte la meva experiència i trajectòria en els mòrnings a Catalunya.
La majoria dels qui treballen tan aviat sempre es queixen del despertador. Com t’estàs adaptant, un altre cop, a matinar?
Em llevo més aviat que mai, a les quatre de la matinada! És més aviat que quan presentava El matí i la mare que el va parir al Grup Flaix o el Fricandó matiner al Grup Godó! [somriu]. Poc abans de les cinc del matí ja som a la redacció, ja que hi ha continguts d’actualitat que hem de preparar abans que comenci el programa. Aquells qui diuen que t’acostumes a llevar-te aviat és fals. Fa 23 temporades que faig mòrnings i no m’adaptaré a aquest horari, és molt salvatge.
“Des de Ràdio 4 volem tenir notorietat en l’EGM”
Com va sorgir el nom del Bon dia i bona sort?
És el nom que es va consensuar de la tria de possibles noms per al programa. No és exclusivament meu, però sí que era en la meva llista.
Què aporta el nou mòrning de Ràdio 4?
Aporta informació, que a aquella hora del matí és molt necessària, sobretot informació de servei i pinzellades d’entreteniment. Tot plegat vesteix molt bé el programa.
Montse Vidal i Ares Teixidó són la teva mà dreta i esquerra al programa. Per què apostes per elles?
Tenia clar que volia que el programa tingués tres perfils ben diferenciats entre les dues presentadores i jo mateix. Quan encara no tenia el vistiplau de Ràdio 4, ja vaig contactar amb Montse Vidal. Un cop ja em van confirmar que hi hauria mòrning a Ràdio 4 vaig parlar amb Ares Teixidó perquè em proposés un parell de noms. A mitja conversa vaig suggerir-li: “I si ho fas tu, Ares?”. I em va donar el sí rotundament.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Quin rol tenen Montse Vidal i Ares Teixidó?
La Montse té un perfil més periodístic i seriós, i quan entra en un escenari carregat d’humor hi ha un contrast molt bèstia, m’agrada molt aquest encaix. I l’Ares és entreteniment pels quatre costats excepte quan es parla d’una temàtica més sensible, que aleshores li cauen les llàgrimes i converteix aquella estona en un moment molt intens. Cadascú té molt clar el seu rol, es treballa molt fora d’antena.
A més del trident –Vador, Montse i Ares–, el Bon dia i bona sort es complementa amb una bona selecció de col·laboradors que enriqueixen el programa.
Així és. Quan estava fent la tria de col·laboradors volia perfils que ho petessin a les xarxes socials. No buscava gèneres, buscava persones i professionals. Així, els col·laboradors del programa són Pare Marc, Joan Callarissa, Oriol Clavell, Marc Leirado, Georgina Badenas, Miriam Saint-Germain, Lluís Barril, Anna Gurguí, Aina Sardà, Gina Tost i Diana Saenger.
La gran majoria de col·laboradors són veus femenines.
Sí, perquè actualment aquestes noies són el més potent que hi ha en la comunicació.
“Sempre intento que la meva empremta traspuï a l’antena”
Mar Puga, des d’aquesta temporada al Matina, Codina, va ser una de les teves prioritats per incorporar al programa?
[Somriu] A la Puga inicialment li vaig oferir una secció al programa, però ella tenia una proposta millor: estava pendent d’incorporar-se a l’equip del Matina, Codina. Li vaig recomanar que l’acceptés amb els ulls tancats. Ho està petant a RAC105 i me n’alegro molt per ella.
Tot i la copresentació de Montse Vidal i Ares Teixidó, a més dels col·laboradors, el Bon dia i bona sort continua mantenint el segell Vador Lladó?
Sí, indiscutiblement. Sempre intento que la meva empremta traspuï a l’antena, així ho he fet sempre. Davant del micròfon sempre intento ser molt jo mateix, ho gaudeixo així.
Quines diferències has trobat del mòrning clàssic de la ràdio musical a una ràdio generalista com Ràdio 4?
Jo estava acostumat als mòrnings amb continguts molt picats i seccions molt breus. A més, jo tenia com a suport per respirar una mica la música i la publicitat. Ara, a Ràdio 4, no ho tinc. Són dues hores que anem amb l’accelerador a fons.
Foto: Joanna Chichelnitzky
I quant al perfil d’oient, ha variat ara a Ràdio 4 respecte de les teves anteriors etapes a Flaix o RAC105?
No ha variat massa. El perfil d’oient d’un mòrning és d’una persona que matina per escoltar la ràdio, que forma part d’un entorn cultural i unes vivències semblants. Si he de dir alguna diferència, és que a Ràdio 4 el perfil d’oient és de més d’edat, però perquè encara no hem entrat de ple en un perfil més jove, que també arribarà. Com a mínim, al meu programa.
Fricandó matiner és el programa amb el qual Vador Lladó va consagrar-se com un referent dels mòrnings radiofònics del país. Què hi ha en aquest Bon dia i bona sort d’aquell Fricandó matiner?
Aquell Fricandó matiner era essencialment frivolitat. A Ràdio 4, no. El Bon dia i bona sort té un vessant informatiu més rigorós. En aquest sentit, ara soc molt més curós en antena, hi ha un punt d’exigència més alt.
La fórmula dels mòrnings radiofònics és la mateixa?
És molt semblant. Arreu s’està fent bona ràdio, hi ha hagut bons relleus en els mòrnings del país. La diferència més gran són la influència de les xarxes socials.
“Aquells qui diuen que t’acostumes a llevar-te aviat, és fals. Fa 23 anys que ho faig, és molt salvatge”
Les xarxes socials són una eina imprescindible en la difusió de continguts i en la visibilitat del programa. Com ho treballeu?
Cada dia, un cop acabem el programa, ens reunim per decidir quins continguts compartim a les xarxes socials. El que hem après des que vam començar el programa és que no tot s’hi val. És a dir, fem una tria en els continguts, busquem aquells que puguin tenir un interès generalitzat.
Com combineu els continguts del directe a les xarxes socials?
El Bon dia i bona sort és un programa que aposta, principalment, pel directe. Hi ha molta producció pròpia condicionada per l’actualitat. I això fa que l’essència de tot sigui escoltar els continguts durant l’emissió en directe, perquè si no és com aquella barra de pa que deixes sobre el marbre de la cuina i se t’asseca.
El Bon dia i bona sort ha vingut per a competir amb altres mòrnings que hi ha actualment en la resta d’emissores del país?
[Somriu] L’objectiu final és ser competitiu, no ens enganyem. Però el que estem fent ara és posant les bases d’un programa de qualitat, amb vocació de servei amb la intenció que vagi fidelitzant a l’audiència. És un projecte que s’ha de cuinar a foc lent per anar traçant un camí que desitgem que tingui continuïtat. A mesura que va avançant la temporada anem introduint noves propostes que puguin millorar la proposta inicial.
Foto: Joanna Chichelnitzky
El mes de febrer passat, el Bon dia i bona sort va ser el programa més escoltat de Ràdio 4 en l’àmbit digital, i els cinc primers continguts digitals també són del programa que presentes. Quina lectura en fas?
Estem molt satisfets! Sempre és positiu fer créixer l’audiència, però, insisteixo, la nostra prioritat és fer continguts de qualitat i amb vocació de servei. Estic convençut que d’aquí a final de temporada la tendència continuarà a l’alça.
La teva millor dada en un EGM al capdavant del Fricandó matiner (RAC105) va fregar els 190.000 oients. El repte és, a la llarga, repetir-ho o superar-ho a Ràdio 4?
[Riu] Ho veig complicat, sincerament.
Que la direcció de Ràdio 4 no et pressioni per obtenir una determinada xifra d’audiència fa que treballis amb més tranquil·litat?
No, no em tranquil·litza perquè, al cap i a la fi, som molt autoexigents. Per molt que ens traslladin aquest missatge de tranquil·litat, un mal EGM no m’agrada. Tenir un punt d’ambició i ser competitiu aporta valor afegit a l’antena. Si vols fer un bon EGM, has de fer un bon producte. I per fer-ho, has de treballar moltíssim. I això és el que estem fent. Des de Ràdio 4 volem tenir notorietat en l’EGM.
“Tenir un punt d’ambició i ser competitiu aporta valor afegit a l’antena”
Un dels programes de Ràdio 4 –Cafè d’idees– s’emet conjuntament amb La 2Cat. Veuries amb bons ulls el teu mòrning en les dues versions: ràdio i tele?
[Somriu] Sí, seria una proposta molt interessant. Benvinguda sigui.
El pressupost de la programació 2025-2026 és el més alt de la història de Ràdio 4 amb més d’un milió d’euros. Vador Lladó va ser una de les cares noves de la nova temporada. Com veus el projecte de Ràdio 4?
És un projecte molt llaminer. Des del primer dia em vaig posar la samarreta de Ràdio 4, estem molt implicats. Hem tingut molt bona acollida per part dels professionals de la casa, hi ha molt bon rotllo.
Aquest retorn a la ràdio és un punt d’inflexió en la teva carrera professional?
No, ni de bon tros, és una continuïtat del que he anat fent sempre. Sí que els darrers anys he estat molt més a televisió, per això tenia tantes ganes de tornar a la ràdio.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Després de dues experiències efímeres a TV3 i 8tv, tens una espina clavada en la teva relació amb la tele?
No, gens. Quant a TV3, el desenllaç va ser el menys desitjat, però t’ho vaig dir tres anys enrere en una entrevista: estic molt agraït per l’oportunitat, vam fer un bon programa i em quedo amb això. Ara bé, la diferència entre un programa (TV3) i l’altre (8tv) és que a TV3 van cancel·lar-lo i 8tv va tancar el canal! [riu] Vist amb perspectiva, arriba un moment en què et reconcilies amb el teu passat.
Havent treballat en una tele pública i una privada, per què a Catalunya no qualla una televisió privada en català?
Per una qüestió de recursos i perquè TV3 és un transatlàntic! De fet, que 8tv es presentés com un competidor directe de TV3 no va ser la manera més encertada de consolidar el projecte. TV3 és un gegant! Dit això, tant de bo La 2Cat pugui plantar cara a TV3, perquè voldrà dir que hi haurà una oferta televisiva a Catalunya molt potent.
En una entrevista a Comunicació 21, la locutora i presentadora de Cadena Dial Cris Dalmau assegurava que “es menysté el locutor de ràdio musical”. Ho comparteixes?
Diria que aquesta tendència cada cop va a menys. Avui, a diferència d’anys enrere, el locutor de ràdio musical està molt més valorat. Quan tenen l’oportunitat de mostrar les seves qualitats, demostren que són molt potents. Una mostra inequívoca és que estic veient la millor versió de Montse Vidal, i no està fent radiofórmula.
“Avui el locutor de ràdio musical està molt més valorat”
Què vols dir?
Que amb el format del Bon dia i bona sort Montse Vidal està brillant més que mai, està en el moment més dolç de la seva carrera radiofònica, li he dit en nombroses ocasions. I per descomptat, ho estic explotant.
Fa dos anys i mig vas posar en marxa Total Media Academy, una acadèmia per formar nou talent audiovisual. Com es troba el projecte?
El projecte va néixer per oferir una formació específica de nou talent audiovisual amb docents experimentats i reconeixibles en l’ecosistema comunicatiu del país, a més de pràctiques en entorns reals. Apostarem per la formació exclusivament en línia. De tota l’oferta, la que mantenim és l’adreçada al sector professional.
Fa 30 anys, les ràdios dels pobles de Catalunya eren el primer contacte entre els joves i els mitjans de comunicació. Avui s’ha perdut?
Sí, perquè avui no els hi cal. Tenen un telèfon mòbil, poden fidelitzar una audiència sense el suport del mitjà, i fer-ho des de casa. Hi ha qui no li sigui atractiu, tot i que ho és i molt. Ara bé, que avui els joves puguin obtenir una projecció global amb un telèfon mòbil fa que tinguin una mirada esbiaixada dels mitjans de comunicació. És un error voler fer el mateix producte per a xarxes que per a un mitjà convencional, el resultat és horrorós. I, a vegades, també passa a la inversa.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Marta Cailà: “El dia que Basté i Clapés pleguin tots tenim la incògnita de què passarà amb RAC1”
