Quan esclata una guerra: el test que posa en evidència el model informatiu de 3Cat

Quan esclata una guerra, els sistemes informatius es posen realment a prova. Les eleccions o els debats parlamentaris formen part de la rutina periodística. Les crisis internacionals, en canvi, són el veritable test d’estrès per a qualsevol sistema mediàtic. És en aquests moments quan es veu si una televisió pública és capaç o no de reaccionar amb rapidesa, aportar context i mantenir una cobertura continuada dels esdeveniments.

La primera setmana de la guerra entre Israel, els Estats Units i l’Iran ha estat un bon exemple d’aquest tipus de prova. I també una oportunitat per observar amb lupa el funcionament dels canals informatius públics. La conclusió que emergeix d’aquesta anàlisi és clara. La diferència entre models informatius no apareix tant en els principals informatius com en els canals d’actualitat contínua. Aquí és on es veu realment el model.

Els informatius, els del migdia o el vespre, tenen un format relativament rígid. Tenen una durada aproximada d’una hora, una escaleta tancada i han d’incloure altres temes d’actualitat. Per això, quan esclata una crisi internacional, el veritable termòmetre d’un sistema informatiu no són aquests programes, sinó els canals d’actualitat contínua.

“El canal actualitza l’actualitat més com un contenidor de peces que no pas com un un espai de cobertura en directe i d’anàlisi continuada”

Haurien de ser el primer instrument de resposta informativa, els que reaccionen a l’última hora, els que connecten amb corresponsals, els que expliquen el context i els que mantenen el seguiment dels esdeveniments mentre la situació evoluciona. El canal de RTVE, el Canal 24 Horas, funciona amb un model clàssic de rolling news; amb blocs informatius continus, actualització constant de l’actualitat internacional i espais d’anàlisi que permeten contextualitzar els esdeveniments.

El model del canal informatiu de TV3, avui 3CatInfo, és diferent. Va néixer el 2003 amb l’objectiu de dotar el sistema audiovisual català d’un canal informatiu continu íntegrament en català. La seva programació es basa en cicles d’uns 30 minuts amb notícies i blocs que es repeteixen al llarg del dia. A la pràctica, això acaba configurant un canal que actualitza l’actualitat, però sovint funciona més com un contenidor de peces informatives que no pas com un espai de cobertura en directe i d’anàlisi continuada.

El primer dia del conflicte és sempre el moment més revelador per a un sistema informatiu. És quan es produeix l’última hora, quan arriben les primeres imatges i quan els canals han de demostrar la seva capacitat de reacció. El dia que va esclatar la guerra al Pròxim Orient, els canals informatius europeus van activar la cobertura de manera immediata. Les agències internacionals van començar a informar de matinada dels bombardejos inicials i de la resposta iraniana.

“És que Catalunya no té experts?”

En el cas del Canal 24 Horas de RTVE, la programació es va adaptar ràpidament a la situació. Va activar blocs informatius centrats en el conflicte, amb connexions constants i amb una estructura clarament orientada a explicar l’escalada militar. El mateix dia, de fet des del minut zero, es van produir connexions amb corresponsals sobre el terreny, inclosa la intervenció del corresponsal a Teheran o amb la corresponsal als Estats Units, quan allà era de matinada i pràcticament no hi havia més informació, però la finestra estava oberta. A partir d’aquí, el seguiment es va anar nodrint no només de la xarxa internacional de corresponsals de RTVE, sinó també d’entrevistes amb experts, professors universitaris, analistes geopolítics, diplomàtics… Aquest és un element clau de qualsevol cobertura internacional: no limitar-se a explicar què està passant, sinó també explicar per què passa i procurar avançar-se a les conseqüències.

Aquí apareix també una pregunta inevitable: és que Catalunya no té experts? Universitats, centres de recerca, especialistes en relacions internacionals o en geopolítica no en falten. El debat, per tant, no és tant de disponibilitat de coneixement com de voluntat o capacitat editorial d’incorporar-lo al relat informatiu.

El 3CatInfo va seguir un model molt més contingut. La cobertura hi era present, però la presentadora va assumir, en molts moments, un paper central en el relat dels esdeveniments, improvisant sense massa recursos i amb un pes important dels teletips i amb menys connexions externes que permetessin ampliar el context. La diferència no és menor. Un canal informatiu no només ha d’actualitzar l’actualitat, ha de construir un relat informatiu amb múltiples veus i perspectives.

“TV3 ha invertit en un nou plató d’informatius, però el 3CatInfo segueix amb un model molt més limitat”

La manera com un canal explica les notícies no depèn només del contingut editorial. També depèn del llenguatge televisiu. En aquest sentit, la realització del Canal 24 Horas mostra un model molt més versàtil. El plató permet als presentadors moure’s, interactuar amb videowalls i utilitzar pantalles per mostrar mapes, gràfics o connexions amb corresponsals. Aquest dinamisme visual facilita una cobertura molt més pedagògica.

En el cas del 3CatInfo, el plató és molt més limitat. El format és essencialment estàtic, amb els presentadors asseguts i amb un ús molt més restringit dels recursos audiovisuals. La paradoxa és evident: TV3 ha invertit en un nou plató d’informatius amb tecnologia avançada, videowalls i pantalles interactives que permeten explicar la informació amb molta més potència visual. Però aquests recursos es concentren als Telenotícies, mentre que el canal informatiu continu segueix amb un model molt més limitat.

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals disposa d’un pressupost anual d’entre 330 i 340 milions d’euros, una plantilla que supera els 2.400 treballadors i unes despeses de personal de 197,3 milions d’euros. Una estructura de recursos suficient com per fer front a l’actualitat. En aquest sentit, podem fer un pas més i analitzar els números. Diversos informes econòmics sobre viabilitat empresarial situen el percentatge recomanable de despesa de nòmines entre el 40% i el 50% del pressupost total. Quan aquesta proporció creix massa, el marge per invertir en continguts, innovació o cobertura es redueix notablement. En el cas de la CCMA, la massa salarial supera clarament aquests percentatges. Segons la memòria consolidada dels comptes anuals de la Corporació, les despeses de personal van arribar als 207,8 milions d’euros el 2024, més de la meitat de tota la despesa del grup, que va superar els 405 milions d’euros.

“La cobertura internacional planteja interrogants, però la territorial també”

Els Telenotícies de TV3 continuen registrant bones dades d’audiència i mantenen el lideratge informatiu a Catalunya. Però aquesta lectura necessita matisos. TV3 és, en la pràctica, l’única televisió generalista íntegrament en català amb una estructura informativa completa. L’oferta en català a la resta de canals, com La 2Cat, és molt més limitada. Les finestres territorials de RTVE no destinen una estructura comparable de recursos als informatius sobre Catalunya. En aquest context, és lògic que els informatius de TV3 mantinguin bones audiències. La qüestió rellevant és una altra. Si el canal informatiu continu de la televisió pública catalana aspira a créixer en audiència i rellevància per als catalans, haurà de competir també amb altres canals informatius accessibles per als espectadors. I aquí la competència és directa. Els espectadors catalans tenim accés al Canal 24 Horas de RTVE, que en cobertures internacionals com la guerra entre Israel, els Estats Units i l’Iran ofereix un desplegament informatiu més ampli.

Si la cobertura internacional planteja interrogants, la cobertura territorial també n’obre un altre. TV3 ha estat concebuda com una televisió de país, ja des del seu naixement. Però la mirada territorial dels seus informatius és sovint molt més estreta que el seu propòsit. L’anàlisi dels Telenotícies i del web informatiu del 3CatInfo mostra una presència dominant de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Les notícies del territori hi apareixen amb molt poca freqüència i, sovint, només vinculades a successos o incidents puntuals.

“La manca de presència territorial als informatius de TV3 no és un problema de recursos ni d’accés a la informació, sinó, bàsicament, una qüestió editorial”

Aquesta situació és especialment paradoxal, perquè TV3 disposa d’una xarxa de delegacions territorials consolidada i amb recursos repartits per tot el país. Però hi ha un altre element que il·lustra aquesta desequilibri territorial. TV3 emet cada dia el TN comarques, un informatiu específic dedicat al territori i construït especialment amb les peces elaborades per les delegacions territorials. El problema és que, moltes vegades, aquestes mateixes peces apareixen posteriorment al TN migdia sense cap adaptació. És a dir, el mateix contingut, el mateix muntatge.

Aquest patró també és habitual al 3CatInfo, on moltes peces es repeteixen al llarg del dia amb escassa capacitat d’adaptació o actualització. A més, la CCMA manté convenis de col·laboració amb La Xarxa, que agrupa les ràdios i televisions locals de Catalunya. Aquesta estructura integra una cinquantena de televisions locals que produeixen continguts informatius de proximitat arreu del territori. TV3 i aquestes televisions comparteixen, de fet, una plataforma informativa on es comparteixen totes les notícies del món local. En altres paraules, la manca de presència territorial als informatius de TV3 no és un problema de recursos ni d’accés a la informació, sinó, bàsicament, una qüestió editorial.

El mandat marc del sistema públic audiovisual 2020-2026 diu textualment que els mitjans públics han d’oferir una informació “àmplia, veraç, contrastada, imparcial, rigorosa, territorialment equilibrada i precisa”, i també que han de “reflectir i incloure la diversitat local i comarcal de Catalunya” i emprar el servei públic audiovisual com a mecanisme de projecció internacional de la llengua i cultures catalanes.

És cert que, probablement, hi ha pocs espectadors que segueixen el canal informatiu continu durant hores. Però aquesta repetició es fa especialment evident els caps de setmana, quan es detecta una manca clara de recursos editorials. Peces que tornen a aparèixer una vegada i una altra, fins i tot d’un dia per l’altre, sense pràcticament cap modificació.

El debat sobre la cobertura internacional i territorial no és menor. Un sistema audiovisual amb centenars de milions d’euros de pressupost i centenars de professionals no pot aspirar només a explicar el que passa a casa nostra, ni tampoc fer-ho amb una mirada centralitzada. Si vol mantenir l’ambició fundacional de televisió de país, també ha de ser capaç d’explicar el món amb profunditat i explicar el país en tota la seva complexitat.

Les guerres, al capdavall, no només expliquen el món. També expliquen com informem sobre el món.

3Cat: confusió entre canals, mitjans i marques