La covardia demostrada en un atac anònim contra un polític, un familiar proper, un periodista o qualsevol persona amb una certa exposició pública deixa rastre en l’univers digital per detectar el seu origen. Existeixen eines legals i tecnològiques per combatre els delictes en línia, però és essencial denunciar-los davant les autoritats policials. Persisteix una falsa sensació d’impunitat a internet per l’anonimat, la ràpida difusió i que la difamació quedi sense càstig. Però això té els dies comptats. A partir de què vagin caient sentències judicials condemnatòries, que es demostri que l’anonimat tecnològic no és cap escut protector contra la maldat gratuïta i grollera, i que els mitjans de comunicació en fem ressò, la batalla contra la impunitat a internet començarà a revertir-se.
La difamació no pot quedar sense càstig. Totes les accions en línia deixen rastre i estan subjectes a la llei, amb penes de presó i multes severes. Una investigació digital forense requereix temps i recursos, però també un marc legal reforçat i mesures d’identificació dels usuaris més estrictes a les app i plataformes. Les injúries, els discursos d’odi, la difusió de material íntim no consentit, les calúmnies o els insults són conductes tipificades com a delictes també en l’entorn digital. Una denúncia contribueix a frenar el pròxim atac i compleix un servei públic que oxigena la xarxa i la descontamina.
És essencial no revictimitzar la persona difamada: la impunitat a internet no només afecta l’entorn digital, té conseqüències reals i físiques per a les persones afectades i el seu entorn. Provoca ansietat i afecta la salut mental, mina l’autoestima i la dignitat de la persona.
Però hi ha una mesura que pot generar un punt d’inflexió definitiu: veure passar per un jutjat penal un alt directiu d’una plataforma com a responsable dels continguts il·lícits que no ha moderat o que es demostri que ha vulnerat els algoritmes per potenciar els discursos d’odi. Perquè no només estem parlant de lluitar contra la intolerància.
És un delicte.
David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.
‘Ser dircom és un quadre de Goya’ – David Centol
