1,30 euros. O el que és el mateix, 220 de les antigues pessetes. Això és el que val un exemplar d’El País, que aquest dilluns, sense previ avís, ha decidit incrementar una vegada més el seu preu a quiosc. Un error? Superar en el seu moment la barrera psicològica de l’euro va marcar una fita que segurament ha tingut conseqüències nefastes per a tot el sector. I El País –encara líder a l’Estat, però assetjat per la reducció dràstica de les vendes tant dels diaris com de la publicitat– es veu obligat a moure fitxa i tornar a sacsejar tothom. És obvi que és només qüestió de temps (dies?) que els altres rotatius segueixin les seves passes…
Uns 1,30 euros per diari que allunyaran encara més a una part dels lectors que es neguen a pagar per obtenir paper amb tots els valors afegits que es vulguin. I els que sí continuen fins ara pagant gustosos ho seguiran fent, deuen pensar des del rotatiu… O no. Pa per avui i gana per demà?
El sector va pagar molt cara l’aventura fratricida de les imbatibles promocions, que a hores d’ara han quedat reduïdes i són només una tímida expressió de les que s’havien generat tan sols fa un lustre. Excessos que només van servir per incrementar artificialment unes capçaleres a costa d’inundar els quioscos de tot tipus d’utensilis inversemblants de trobar en un quiosc: des d’un patinet elèctric fins a la ja clàssica coberteria familiar.
Tocar el preu d’una capçalera, i més ara, és un tema molt delicat. Si El País ho fa és perquè ho deu tenir força estudiat i, en clau estrictament empresarial, potser és l’única manera que té per compensar la reducció de les vendes. Per altres rotatius més joves o amb menys muscle financer, seguir aquests passos pot no ser la millor opció.
El moviment d’El País es realitza en un moment en què el rotatiu està estudiant eliminar els suplements territorials (també el de Catalunya) que cada cop tenen menys pes a les edicions i que obliguen l’editora a alimentar laboralment unes delegacions que ara passarien a ser simples corresponsalies. L’enquesta telefònica que està realitzant l’equip d’estudis de mercat del diari per conèixer quin percentatge dels seus lectors el seguiran comprant malgrat no disposar del quadernet no els donarà masses sorpreses: res que no sàpiguen, donat que els d’El País tenen una base de lectors molt fidel i intel·lectualment solvent que anirà aguantant el que sigui… per ara.
No obstant això, tinc la impressió que els 1,30 euros no deixen de ser un altra línia vermella que es creua. Probablement, avui estem més a prop encara del principi de la fi d’una manera d’entendre i consumir la premsa.
David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.
