Clàudia Pujol i Devesa (Olot, 1976) és llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en Relacions Internacionals pel CIDOB. És directora de Sàpiens i vicepresidenta del consell rector de Som*, l’empresa editora de la revista i també de Petit Sàpiens, El Món d’Ahir, Descobrir o Cuina, entre d’altres.

Pujol és coautora de diversos llibres d’història com La guerra de Cuba (Pòrtic, 2000) o Dissidents (Dèria, 2007), i autora de llibres de temàtica negre com Dietari d’un forense (Mina, 2007) o En l’escena del crim (Columna, 2010). Ha estat membre de la comissió històrica de l’Ajuntament de Barcelona i comissària de l’exposició El món del 1714 al MUHBA. Actualment és vicepresidenta tercera d’Òmnium Cultural i responsable de la comissió de cultura.

Una dècada al capdavant de la revista Sàpiens. Quin és el secret per mantenir-la vigent?
L’essència del Sàpiens s’ha mantingut sempre vigent perquè ha mantingut els seus tres pilars des de l’inici: la divulgació de la història de Catalunya, la investigació històrica arreu i la identitat nacional. Actualment no hi ha cap altre mitjà al país que es dediqui a la investigació històrica de manera sistemàtica com ho fa Sàpiens. I ho fem amb temàtiques que sorprenguin o emocionin als lectors.

Quina petjada deixa Sàpiens durant tots aquests anys de divulgació històrica?
Vinc d’una generació marcada per un ensenyament esbiaixat de la història i sota una cosmovisió espanyola. A la meva escola d’Olot no em van explicar mai molts episodis de la història de Catalunya ni personatges com Jaume I, Lluís Companys o Francesc Macià. Ara, possiblement, ja s’explica des d’una altra visió, però per a molts catalans Sàpiens és el llibre d’història que mai van poder aprendre a l’escola.

Darrerament posen l’accent a explicar històries del passat que tenen molta vigència en el present.
Sí, és una aposta decidida que permet connectar el lector amb la situació actual. En aquest sentit, li avanço la propera portada de Sàpiens que anirà dedicada a la corrupció a Espanya en els darrers 300 anys. Un treball d’investigació que traça la corrupció des de Felip V fins al rei emèrit Joan Carles I, ara que ha sortit a la llum pública. El lector dels mitjans d’actualitat no rebrà aquesta informació per la manca de perspectiva històrica. Aquest és el valor afegit que aporta Sàpiens.

A banda de la història com a fil conductor, la temàtica que s’ofereix és variada i més oberta.
Sí, hi tractem aspectes de patrimoni, medi ambient, canvi climàtic i ciència. I lliga amb l’evolució que Sàpiens ha tingut en aquests darrers anys. Si des de l’inici el lema era Descobreix la teva història, actualment és Tot és història. Aquesta evolució s’explica, també, amb una mirada més oberta en les experiències d’història en viu, ja que la gent la vol tocar i experimentar. Perquè entenem que la història no només és als arxius i als llibres, sinó que també és als carrers i les places.

I no s’esgoten les històries?
Als companys de Descobrir Catalunya sempre els faig broma preguntant-los el mateix. I si ells són capaços d’explicar històries interessants i atractives en cada número, tenint en compte que la seva àrea geogràfica és molt més petita que la nostra, a Sàpiens no tenim cap excusa.

Si en el seu àlbum de fotos hagués de triar les portades més rellevants de Sàpiens de l’última dècada, quines serien?
N’hi ha moltes, però en destacaria quatre. Una investigació apassionant que ens va escriure Jordi Finestres titulada Salvar els nens de la guerra. Vam descobrir com es va crear a Catalunya la primera xarxa d’apadrinament de nens del món. Un projecte solidari que va tenir de padrins grans estrelles de Hollywood com Ingrid Bergman o Gary Cooper. Un tema potentíssim que va tenir menys ressò que altres investigacions que hem fet, com per exemple, quan vam publicar la portada titulada Fitxats! Trobem la llista dels 462 catalans més vigilats pel franquisme, que tothom frisava per comprar per veure qui estava i qui no en aquesta llista. Més recentment, una investigació molt potent que vam publicar la tardor passada, gràcies a la historiadora Maria Rosa Pigrau: El 1714 des de Versalles i Madrid, en què publicàvem correspondència inèdita entre Lluís XIV i el seu net Felip V durant els anys clau de la Guerra de Successió. I la darrera portada sobre els Borja, que vam comptar amb Joan F. Mira, com a director convidat.

Estan connectats amb el món de la investigació que duen a terme els historiadors?
Sí, a Sàpiens actuem de pont entre el món acadèmic i la societat en general, perquè són una font inesgotable. Generalment una tesi o un treball d’investigació d’un historiador o un arqueòleg pot arribar a unes 300 persones, mentre que si fem una tasca periodística al darrere el treball té molta més cobertura adreçat a un públic menys especialitzat, però que també hi té molt interès. Així que estem molt atents a allò que es cou en el món acadèmic.

Com treballa l’equip actual de Sàpiens?
Amb molta previsió. Fins al punt que ja tinc al cap totes les portades de Sàpiens fins que acabi el 2020. Les temàtiques necessiten moltes hores de dedicació al darrere, sinó seria impossible oferir el producte final. La darrera portada Redimim els Borja, publicada al maig, vam començar a treballar-la fa un any.

Quin debat hi ha a can Sàpiens entre el paper i el digital?
Semblava que els dispositius electrònics s’ho emportarien tot, però amb el temps hem vist que els productes segueixen convivint en tots els espais. Des del punt de vista publicitari, el paper encara té molta més força i presència que el digital. Sobretot en aquelles capçaleres gratuïtes, que n’hi ha moltes a tot arreu. Més enllà del format, el que busca el lector és que hi hagi continguts de molta qualitat i de pagament.

Els continguts que s’ofereixen a Sàpiens a qui van dirigits?
A gent a qui els interessa la història i que llegeix durant la seva estona d’oci. La gran majoria de lectors de Sàpiens són persones entre 45 i 65 anys. Ara bé, hi ha una franja de joves d’entre 16 i 20 anys que els interessa la història i que són lectors habituals. Fins al punt que algun d’ells ens ha confessat que ha estudiat la carrera d’Història gràcies a Sàpiens. Això ens omple d’orgull. Entre Sàpiens i el Petit Sàpiens arribem a totes les generacions. I hem fet una altra cosa bé: fidelitzar subscriptors.

Què els ofereixen?
Fent-los partícips de la comunitat Sàpiens. I ho fem informant-los de tot allò que fem i de les temàtiques que són en marxa. Una de les iniciatives que més ressò ha tingut és Viatge Sàpiens, on els proposem que visquin una experiència històrica amb el suport d’una agència de viatges de proximitat. L’any passat, els subscriptors van poder anar a Viena a resseguir les passes de l’exili austriacista del 1714,  o descobrir el jaciment d’Atapuerca amb una visita amb l’arqueòleg Eduard Carbonell. A causa de la pandèmia sanitària hem hagut d’ajornar un viatge a Normandia i esperem fer-ho a la tardor.

Com els ha afectat el confinament?
Tot és més difícil, tenint en compte que bona part de la nostra tasca és consultar documents en arxius i biblioteques, i ara són tancades. A banda d’això, el confinament també ens ha posat al mirall per veure què estem fent bé i què hem de millorar. A grans trets, les revistes de paper i la premsa de proximitat estem resistint prou bé la crisi generada per la pandèmia sanitària.

Suma 14 anys a Sàpiens. Té un altre repte professional en el futur més enllà del periodisme?
Tinc la sort de formar part de la cooperativa Som*, que sempre estem reinventant-nos i mantenint les aliances estratègiques per seguir consolidant nous productes i enfortint els que ja venen de lluny. El dia que això no em faci il·lusió serà el moment de plantejar-me un altre repte a la vida. Així que, fins la il·lusió no s’apagui, seguiré gaudint des de Sàpiens.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram