Benjamín ‘Benji’ Palau Núñez (L’Hospitalet del Llobregat, 1979) és periodista i actualment exerceix de cap de premsa de la Delegació del Govern espanyol a les Illes Balears. Llicenciat en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha treballat com a periodista durant 20 anys al Diario de Mallorca, sent un dels referents de la secció de tribunals i successos. En la cinquena edició del Premi de Periodisme de l’Associació de Periodistes de les Illes Balears va ser distingit amb un accèssit pel reportatge Microcréditos para vivir. El periodista català arrelat a Mallorca reivindica l’ofici en el moment més crític que travessa el sector a les Balears.

Un català fent carrera com a periodista a Palma.
A principis del 2000, a Mallorca hi havia un escenari gairebé perfecte, amb moltes oportunitats per exercir el periodisme, sobretot amb la posada en marxa d’IB3. I d’això ja en fa més de 20 anys. Un escenari que no té res a veure amb el que hi ha actualment, que el sector està patint moltíssim.

No és el teu cas, que després de 20 anys al Diario de Mallorca, l’any passat et vas incorporar com a cap de premsa de la Delegació del Govern espanyol a les Balears.
Així és. Ha estat una oportunitat totalment inesperada que em va proposar l’actual delegada del Govern espanyol a les Balears, Aina Calvo. Mentre va ser alcaldessa de Palma vaig poder fer el seguiment com ella treballava per a la ciutat i, un cop va ser delegada, em va oferir un càrrec en el qual mai m’havia passat pel cap treballar-hi.

Spin doctor? La meva feina ara és estar a l’altra banda, servint els periodistes. Hi ha molta empatia per part de tothom i és bo veure-ho des d’una altra perspectiva”

T’has convertit en un spin doctor?
[Riu] No ben bé! La meva feina ara és estar a l’altra banda, servint els periodistes. Hi ha molta empatia per part de tothom i és bo veure la professió des d’una altra perspectiva. També estic descobrint que hi ha molt bons professionals en l’administració. I sobretot tinc la sort de treballar amb Aina Calvo, que exemplifica una d’aquelles personalitats que van més enllà d’un partit polític, té un carisma propi molt potent. Estic molt a gust treballant-hi.

Després de 20 anys treballant en una redacció de diari, la feina t’haurà canviat de dalt a baix.
Sí, ni t’ho vulguis imaginar. La meva incorporació va coincidir amb el primer dia que es va decretar l’estat d’alarma a Espanya degut a la pandèmia. Va ser una bona estrena [riu]. Aviat farà un any, ha estat una experiència brutal i un aprenentatge molt bèstia. Tots els canvis són per créixer i aprendre. El balanç que faig és molt positiu.

Molt més que els inicis al Diario de Mallorca?
Tots els inicis sempre són difícils. A Diario de Mallorca recordo que als inicis vaig anar a parar a la secció de tribunals i successos perquè va quedar una plaça vacant. Després d’uns primers mesos més complexos i d’adaptació, i un cop superada la fase d’aprenentatge, em vaig anar especialitzant a base de constància i perseverança.

Vas viure uns anys molt intensos als jutjats de Palma.
Sí, tot i que no era l’únic periodista de Diario de Mallorca que estava especialitzat en la informació de tribunals. Si ho miro amb perspectiva,van ser uns anys on es van destapar casos de corrupció que van tenir molta transcendència, com ara el cas Matas o el cas Urdangarín. Durant uns anys, els casos de corrupció a Palma van ser un impuls per al periodisme a les Balears. No només perquè es van incorporar com a freelance nous redactors, fotògrafs o càmeres de mitjans d’arreu de l’Estat espanyol, sinó perquè va ser un exercici valent de la professió.

Has tancat una etapa de 20 anys en la mateixa capçalera. Què ha suposat el Diario de Mallorca?
M’ho ha donat tot. És el meu diari, el que he pogut compartir gairebé tota la meva carrera professional i el que m’ha garantit una estabilitat laboral. He gaudit moltíssim fent periodisme de carrer, molt més que a la redacció. És una capçalera de referència a les Balears, que sempre ha apostat per un periodisme exigent i rigorós. Però més enllà dels diaris que tenen més audiència, a Mallorca hi ha un seguit de mitjans de la part forana, moltes revistes, que fan molt bon periodisme.

En la darrera edició dels premis de l’APIB vas ser distingit amb un accèssit. Una bona manera per posar la cirereta al pastís.
[Riu] L’edició anterior m’hi havia presentat, però no havia guanyat. Aquest cop ho vaig fer sense massa convenciment d’obtenir cap distinció. En els dos últims anys, la fins ara directora del Diario de Mallorca, Maria Ferrer, ens animava a la redacció a presentar-nos-hi. Jo vaig presentar dos treballs i un d’ells, Microcréditos para vivir, va ser el premiat. És un reportatge dedicat a una ONG mallorquina que atorga crèdits a dones en risc d’exclusió social, la majoria immigrants. Rebre aquesta distinció va ser un bon colofó per tancar l’etapa al diari.

El periodisme a les Balears està molt tocat. Sent una veu autoritzada després de la teva experiència, perquè es troba així el sector?
Som davant un escenari complex i la pandèmia l’ha accelerat més. La crisi del paper i la transició digital està passant factura a molts mitjans, perquè la majoria no ha sabut adaptar-se en aquesta revolució digital que viu el periodisme. Qui ho està patint més són els mitjans escrits, els quals algunes capçaleres han acomiadat periodistes amb una llarga trajectòria a les Balears. I això és preocupant tenint en compte que són professionals amb una vàlua enorme. Si el periodisme perd pistonada, la democràcia queda debilitada. Per tant, hem de fer tot el possible per regenerar la professió.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram