Xavier de Gispert i Zegrí (Barcelona, 1983) és l’actual director gerent de l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona, gestora de Tarragona Ràdio. Llicenciat en Periodisme, va iniciar-se al Diari de Balears, per seguir a Ona Mallorca. Amb el tancament de l’emissora va ser soci fundador d’Ona Mediterrània i, més tard, va liderar l’edició digital d’Ara Balears. El 2015 va aterrar al Diari de Tarragona com a responsable de l’edició digital. De Gispert posa en valor la trajectòria de 35 anys de Tarragona Ràdio a l’FM, però vol situar-la en la primera línia del nou format digital.
Tarragona Ràdio acaba de celebrar 35 anys d’història.
Sí, i ho ha fet enmig d’una pandèmia sense precedents i amb una situació complexa de portes endins, amb la detecció d’un presumpte cas de corrupció. Així i tot, Tarragona Ràdio continua sent el mitjà de referència de la ciutat, perquè compta amb un equip de professionals envejable. La prioritat de Tarragona Ràdio ha de ser mantenir la centralitat de l’FM i adaptar-se als nous hàbits de consum digital.
Com ho farà?
Tarragona Ràdio vol ser líder en l’estratègia digital. Ens hem fixat tres eixos: l’aposta per una nova plataforma de podcàsting; la modernització del web tarragonaradio.cat integrant-lo com a mitjà digital amb vida pròpia, i finalment, la transformació cap a una ràdio més visual. A tot plegat s’hi suma la cerca de noves sinergies amb TAC12.
I també amb La Xarxa, de qui Tarragona Ràdio ja és un nou actiu associat.
Sí, era una necessitat històrica que l’hem feta realitat. El consell d’administració de l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona –amb representació de tots els partits polítics del consistori– ho va aprovar per unanimitat. De la ciutat, fins ara en formaven part TAC12 i Ràdio Ciutat de Tarragona, i ara també hi serem nosaltres. Ens donarà una difusió més àmplia i ens permetrà generar més ingressos. A La Xarxa volem tenir-hi un paper rellevant, sense perdre la nostra identitat tarragonina.
L’essència de Tarragona Ràdio és la informació local i de proximitat.
Així és. La prioritat és posar en valor el teixit cultural, social, econòmic, polític i esportiu tarragoní. Ara bé, com a capital del Camp de Tarragona cal obrir la mirada arreu amb l’objectiu d’adquirir una audiència molt més àmplia gràcies a les eines digitals.
“A La Xarxa volem tenir-hi un paper rellevant, sense perdre la nostra identitat tarragonina”
Quant a continguts, quines prioritats ha de tenir un mitjà públic?
En els darrers temps, la societat ha avançat i l’obligació que tenim els mitjans de comunicació és que hem d’exercir un paper determinant en la creació de consciència col·lectiva. La pandèmia actual obliga els mitjans a situar la salut, el treball i l’educació com a prioritats. I s’hi sumen el gènere i la diversitat. Per això, és imprescindible que els mitjans públics tinguin una funció de pedagogia i de generació de consciència.
Un barceloní liderant la ràdio municipal a Tarragona. La informació a Catalunya pateix una certa centralització?
Soc molt crític amb els discursos victimistes sobre la centralització informativa que té Barcelona. I jo mateix ho he estat, en moltes ocasions, tenint en compte que sempre he exercit el periodisme des de ciutats més petites: abans a Mallorca i ara a Tarragona. Ara bé, tot i queixar-nos, tenim el privilegi que a Tarragona sí que es fa periodisme local. A Barcelona, en canvi, la informació sempre està dirigida cap a l’acció nacional, i hi ha molt pocs mitjans que apostin per la informació de proximitat de la ciutat.
Abans de la ràdio local tarragonina vas tenir un paper rellevant en el procés de digitalització del Diari de Tarragona. Què hi vas aportar durant cinc anys?
El Diari de Tarragona necessitava accelerar el seu procés de digitalització, que és el que et permet incrementar el volum d’audiència. El procés que vam posar en marxa va apostar, en primer lloc, per tota la capacitat humana que hi havia a la redacció. Un dels reptes inicials va ser fer entendre que la millor estratègia de donar prestigi a la capçalera era reforçar l’aposta digital, sense menystenir la funcionalitat del paper. A partir d’aquí, integrar la disciplina en l’àmbit digital, entendre els ritmes de lectura i les noves formes de consum d’informació, i ordenar la comercialització de la publicitat digital.
Fruit d’aquesta estratègia digital, el Diari de Tarragona va triplicar la seva audiència digital, superant de llarg el milió d’usuaris i els 6 milions de pàgines vistes. Quin és el secret?
El secret no el revelaré, però sí que puc explicar-ne algunes claus. El primer, i pot semblar obvi, és comptar amb bons continguts i, per tant, amb un gran equip de periodistes. Ser referents en quantitat i en qualitat en l’àmbit local i aprofitar aquestes capacitats en l’oferta digital gratuïta és bàsic. Així cal tenir present el criteri periodístic i la línia editorial de l’empresa i del periodista. Al Diari també ha estat molt important estudiar quines àrees temàtiques funcionen i quines no en el nostre territori i per al nostre públic. A més, cal una disciplina social i cal invertir, i bé, en el CMS (content management system), la mare dels ous de tot plegat, i en el disseny del lloc web. Comptar amb la millor tecnologia adaptada a mitjans de comunicació i amb un look and feel adaptat als criteris d’usabilitat del moment.
“És imprescindible que els mitjans públics tinguin una funció de pedagogia i de generació de consciència”
Com han de gestionar les capçaleres de paper l’última hora en el nou món digital?
Un dels grans reptes ha estat assumir que el diari, en l’àmbit digital i malgrat tot, ja no és un diari. La informació ja no es fa d’un dia per l’altre. La cobertura del directe o l’atenció a l’últim moment requereixen uns canvis de mentalitat en el tractament de la informació i en la cadena de comandament que trenquen tots els esquemes d’una empresa tradicional dedicada al periodisme escrit.
I com s’integra el multimèdia?
El diari en línia és molt més una ràdio (última hora) que no pas un diari (últim dia). Almenys per començar, i sense perjudici, és clar, de la resta de formats, els propis del periodisme imprès o els innovadors de l’era multimèdia i multiplataforma, que ens permeten, també, més anàlisi, més profunditat i més matís que mai. Tot plegat requerirà més recursos i formació per a la redacció, així com de complexes reestructuracions en els equips de treball.
Bona part del teu bagatge com a periodista el xucles, sobretot, a les Balears.
Així és. Els meus inicis em vaig especialitzar en la corrupció política i econòmica al Diari de Balears. Després vaig passar a la ràdio, a Ona Mallorca, fins al seu tancament. Amb l’Obra Cultural Balear vam fundar Ona Mediterrània. Més tard, Enric Borràs em va donar l’oportunitat de liderar el projecte digital d’Ara Balears. A Mallorca vaig treballar-hi deu anys i allà és on vaig descobrir i consolidar la meva vocació com a periodista.
