Marta Sánchez Sugrañes (Santa Coloma de Queralt, 1978) és l’editora i presentadora d’El vespre, un format informatiu d’anàlisi i entrevistes per extreure les claus de l’actualitat, que s’emet de dilluns a divendres a La 2 des de l’octubre passat. Des de fa gairebé 20 anys treballa a RTVE Catalunya, sempre com a redactora per als informatius en català i el Telediario. A Comunicació 21, Sugrañes aplaudeix l’aposta ferma de RTVE Catalunya per enfortir el català en la graella i apunta que la figura del periodista ha de recuperar el paper referent com a precursor de la informació.
L’estrena d’El vespre va coincidir en plena pandèmia. Ha estat més complexa la posada en marxa?
Ha estat un repte, és un moment en què la població necessita més que mai informació. I les noves formes de comunicació que la pandèmia ha impulsat ens han obert la possibilitat de parlar amb experts i personatges rellevants de l’actualitat sense sortir de Sant Cugat. El Zoom i l’Skype com a mitjà per fer entrevistes ofereixen molts beneficis i aquesta pràctica tindrà continuïtat quan la pandèmia acabi.
Per què ho creus?
És més barat i no necessites desplaçar equips a gravar. Ens permet incorporar una entrevista a experts per aprofundir en temes d’actualitat i, fins i tot, contactar amb persones que viuen a l’estranger. Les entrevistes són una part important del programa que ens ajuden a donar les claus o a aclarir dubtes. Som un equip modest, ben avingut i amb moltes ganes. Això és clau perquè podem sentir-nos satisfets del producte final que s’emet.
On poseu la mirada a El vespre?
La prioritat és què li preocupa a la gent del carrer. Així intento enfocar els continguts cap aquesta direcció. En aquest darrer any tothom vol saber quan recuperarà la seva vida, com avança la lluita contra la pandèmia i, sobretot, vol entendre el perquè de totes les decisions que s’estan prenent… I aquesta és la nostra feina, que la població tingui tots els elements per poder entendre què passa i poder-ne reflexionar. Encara hi ha molt desconeixement i molts dubtes. Per això hem entrevistat molts experts, perquè creiem que era molt important que aquesta informació arribés al públic.
La Covid-19 està eclipsant bona part dels continguts de gairebé tots els informatius.
La Covid-19 ha eclipsat la vida i la informació és un reflex de la vida… El vespre és un programa de 30 minuts, incloent-hi l’entrevista i la taula de debat, i per això hem de fer una tria molt acurada d’allò que volem explicar. En un bloc informatiu de vuit minuts soc partidària de tocar bé pocs temes abans que tractar-ne molts i que quedi molt superficial. I la pandèmia és el més important ara mateix perquè ens ho condiciona tot.
Quines són les sinergies internes entre les redaccions d’informatius de RTVE a Madrid i Sant Cugat?
L’equip d’informatius treballa per a tots els programes de la casa que necessiten continguts d’informació. A l’hora de gravar una entrevista o fer una crònica sempre hem de fer dues versions, en català per a Catalunya i en castellà per a Madrid. Som l’únic mitjà bilingüe i, sovint, no es té en compte l’esforç que suposa. Hi ha temes que es decideixen exclusivament des de Catalunya, i després hi ha les peticions que es fan des de la seu central. Hi ha un equip d’edició a Catalunya i un a Madrid, i els redactors han d’oferir els continguts per a les dues edicions.
“No venim a competir amb TV3, sinó a demostrar que hi som i que som una alternativa”
RTVE ha fet una aposta ferma per enfortir la programació en català del centre territorial a Catalunya. Era necessari?
Sí, era molt necessari. L’aposta és bona, crec que feia falta. S’ha ampliat la programació, hem passat de dues hores en català a emissió ininterrompuda a partir de les 3 de la tarda fins a la nit, a més de la programació de dues hores al matí (de 8 a 10 h). RTVE té personal, talent i recursos per tenir més presència a Catalunya.
Un dels topalls és el relleu generacional a RTVE, que no és excepcional a Catalunya.
S’estan prejubilant molts companys, però, en canvi, no s’estan cobrint aquestes places. Això fa que tinguem la sensació que no donem l’abast, i més coincidint amb l’ampliació de l’emissió en català. Estem a l’espera que es convoquin aquestes oposicions i arribin molts més recursos.
Teniu la sensació que a Catalunya sou a l’ombra d’aquest lideratge inqüestionable de TV3?
Fa dècades que políticament es va decidir apostar per la televisió autonòmica de TV3 en detriment de TVE Catalunya, tot i ser la primera tele en català. En l’imaginari col·lectiu se’ns vincula més a la televisió estatal. Ara l’aposta és intentar canviar aquesta inèrcia que anem arrossegant des de fa anys. No venim a competir amb TV3, sinó a demostrar que hi som i que som una alternativa. Trencar inèrcies és difícil, però estem en un moment de canvi en el món audiovisual i ho hem d’aprofitar.
El procés de digitalització està sent un factor decisiu d’aproximació a l’audiència. A RTVE Catalunya s’han fet els deures o teniu encara molta feina a fer?
Hem començat, però ens queda molta feina per fer. No hi ha cap televisió que hagi fet els deures. Això canviarà, però també cal un canvi de mentalitat i d’organització. Tots els recursos no es poden destinar només a l’emissió convencional, sinó que ha d’haver-hi personal destinat a preparar contingut per a la xarxa i les diferents plataformes, perquè cada xarxa i plataforma és diferent. Cal posar tota l’energia a aprofitar el contingut que generem i distribuir-lo perquè arribi a com més públic millor. No podem oblidar que els menors de 20 anys miren molt poc la tele, si no arribem a ells serà molt difícils recuperar-los en un futur.
Com hi convius amb les xarxes socials?
Hi convisc menys del que m’agradaria. Bàsicament consumeixo Twitter. Qualsevol periodista ha de ser-hi, almenys com a voyeur. Les xarxes són una eina bàsica d’accés a la informació i de promoció. No pots dedicar-te a la comunicació i no estar a les xarxes, el problema és fer compatible la feina del dia a dia i dotar de contingut les xarxes. Em falta temps.
“Crec que el periodisme està en un moment de transformació i hem de tornar a ser la referència, els prescriptors de la informació”
El mitjà que s’adapti millor a la digitalització anirà per davant. Pel que fa al món televisiu, com pot competir amb l’oferta llaminera de les noves plataformes?
Ens hi hem d’adaptar. Va haver-hi un canvi quan van aparèixer les televisions privades, un altre amb la digitalització. Això implica que perdem una part de l’audiència, perquè es reparteix. No crec que la televisió arribi a desaparèixer, però els seus continguts els haurà d’adaptar, aprofitant tot el que ja genera i podent-ho emetre a xarxes i altres plataformes. Els diaris s’hi han adaptat, tenen el seu contingut al web i en paper. N’hi ha que prefereixen la versió en línia, però n’hi ha que encara gaudeixen amb el paper. A la televisió li passarà una cosa semblant… La televisió convencional continuarà i es podrà accedir als seus continguts en altres formats i altres plataformes.
I com està afectant aquest procés de transformació digital en l’ofici?
Crec que el periodisme està en un moment de transformació i hem de tornar a ser la referència, els prescriptors de la informació. És difícil perquè les xarxes han guanyat terreny i allà s’hi dona veu a qualsevol, però crec que això forma part de l’esclat inicial i amb el temps crec que la gent aprendrà on ha d’anar per a informar-se bé. Això passa per trobar un equilibri entre la informació del minut a minut, el rigor i el context necessari per entendre tot el que passa. Hem de posar més l’accent a donar les claus per entendre la informació que en ser els primers a donar la notícia.
Vas arribar de casualitat al món televisiu i hi has acabat fent carrera.
Soc de vocació tardana… Em pensava que era de ciències i vaig acabar descobrint que m’atrau el llenguatge televisiu i poder explicar històries. Vaig fer una pinzellada abans a la ràdio en una etapa breu a RAC1, però la imatge té un potencial molt alt… una imatge val més que mil paraules. Així i tot, el llenguatge televisiu també requereix molt esforç, necessites imatge per il·lustrar-ho tot. Em sento molt còmoda a la televisió, m’agrada. Vull esprémer aquests 20 anys d’experiència a la tele.
Treballant en una casa d’escala estatal, no has tingut mai interès a fer el salt a Madrid?
Sempre he pensat que m’agradaria. La vida la tinc aquí, i tampoc he tingut l’oportunitat. Com a periodista fer el salt a Madrid és una experiència que voldria viure. Al cap i a la fi, a Madrid és on es concentren les principals empreses audiovisuals.
I a l’estranger, com a corresponsal?
M’encantaria. Crec que viure a l’estranger ha de ser una experiència enriquidora tant en l’àmbit personal com en el periodístic. I tinc algunes referents com ara Rosa Maria Calaf, Anna Bosch o Almudena Ariza. Si pogués triar, marxaria a Washington. La política americana m’apassiona, tot i que no faria cap lleig a alguna ciutat europea.
