Jordi Sacristan (Barcelona, 1963) és periodista i productor executiu de la Xarxa de Comunicació Local. Va iniciar-se a Ràdio Cerdanyola, i després va passar per Antena 3, M80 i Ràdio 4, fins arribar a la Xarxa de Televisions Locals i COMRàdio, on va treballar més de 17 anys sent una de les veus de referència. Amb el canvi a La Xarxa va deixar de conviure permanentment amb el micròfon per exercir de cap de programes, després de cap de projectes, i des de 2015 de productor executiu. A Comunicació 21, Sacristan posa en valor la premsa de proximitat i reivindica La Xarxa com a mitjà de referència.
Diumenge 18 d’abril, La Xarxa estrena Patrimonis, una docusèrie que porta el teu segell. Què podrem veure?
Patrimonis és una docusèrie de deu capítols –un cada setmana– que mostra el conjunt de testimonis que formen l’herència cultural d’una societat. Un inventari que va de les tradicions, els costums, l’art, el llenguatge, l’entorn o el paisatge. Perfila un recorregut de nord a sud del país per descobrir un conjunt d’elements que conformen l’essència d’aquest país.
Què aporta de nou?
Ho fa a partir de conceptes que són plenament vigents en la societat del segle XXI, valors necessaris, essencials, que serveixen per explicar el territori i la seva gent. Des de la bellesa, el viure, la paraula o el silenci. Paraules plenes de sentir que ens evoquen a un viatge pel país, ple de sensibilitat, que descriu paisatges, però també gent i oficis, artesans, pescadors, artistes, músics, poetes i escriptors. Un inventari d’imatges i sons, de paisatges i personatges, de monuments i maneres de viure.
Patrimonis és un altre pas endavant de La Xarxa. Què suposa de portes enfora?
Per a La Xarxa produir una sèrie pròpia ha estat un esforç gran, amb recursos propis. En aquest sentit, aquest projecte consolida l’aposta a seguir. Una aposta clara per la qualitat o per un determinat format de productes com és Patrimonis. Hem pensat en un projecte multimèdia, per a televisió, ràdio i xarxes socials, afegint elements innovadors com l’experiència immersiva per l’espectador en 360º, una proposta que representa un nou pas en la incorporació de noves tecnologies en la distribució de continguts. La Xarxa ha d’apostar a fons per assentar-se en el territori com una oferta necessària i de qualitat per al teixit comunicatiu del país.
Aquest és un segell que també has marcat des que treballes als despatxos.
Sí, evidentment, perquè és un aspecte que tenim molt integrat. Quan vaig ser cap de programes va tenir lloc el procés d’integració de les redaccions de ràdio i televisió, i va ser l’època que vam reforçar els directes. No teníem platós i ens obligava a fer televisió molt de carrer, de territori. És aleshores quan van començar programes com País Km0 o 1món.cat. Però un dels projectes del qual em sento més satisfet és per l’aposta castellera, una tradició tan arrelada al nostre país.
“Per a La Xarxa és imprescindible mantenir tot aquest teixit. La comunicació local és essencial en la història del país”
Què va suposar aquell repte?
Aleshores La Xarxa va assumir el lideratge d’aquell projecte juntament amb un seguit de televisions locals –TAC12, Canal Blau i Penedès TV– i amb la coproducció de Televisió de Catalunya. Crec que vam fer un pas endavant per demostrar-nos a nosaltres mateixos i al sector audiovisual del país que La Xarxa també és capaç d’elaborar continguts de qualitat i d’interès per a la societat.
Des d’aquest mes d’abril, La Xarxa ha estrenat una nova programació.
És una responsabilitat compartida impulsada per la nova direcció. Hem volgut incidir en el canvi de franja horària, hem adaptat la programació a la tarda, perquè creiem que per a les televisions locals pot ser més útil. És la primera fase, la d’enfortir els directes. Un canvi de model que, d’alguna manera, vam impulsar fa uns anys i que actualment encara es manté. Estem treballant amb noves idees, arribaran altres projectes.
Els mitjans aplaudeixen el suport de La Xarxa. Què està fent bé La Xarxa per aixoplugar aquest ventall d’emissores d’abast més local?
Et diria que fa bé moltes coses i des de fa molt de temps. La Xarxa ha cobert molt bé les demandes tècniques i ha fet créixer molts professionals, tant els que han fet el salt com els que no. En l’àmbit local també es pot créixer, i les possibilitats de La Xarxa, això s’ha pogut mantenir i a hores d’ara és un patrimoni. Per a La Xarxa és imprescindible mantenir tot aquest teixit. La comunicació local és essencial en la història del país.
La Xarxa va heretar el projecte de COMRàdio. Com s’ha adaptat a la nova realitat digital?
En el seu moment, COMRàdio ja va fer el salt tecnològic. Vam ser dels primers a fer-lo. Amb La Xarxa hem pogut fer el canvi tecnològic per poder realitzar els nous projectes. Som els primers a fer una retransmissió castellera a partir del 4G, per exemple. La facilitat d’utilitzar aquestes tecnologies ens va facilitar que desenvolupéssim projectes en l’àmbit territorial. La Xarxa, que no deixa de ser un ens que dona suport a televisions i ràdios locals, s’ha adaptat prou bé a aquesta transició, i ho ha fet també gràcies als seus adherits.
Vas ser una de les veus de referència durant molts anys de la desapareguda COMRàdio. Acostumat a conviure amb el micròfon, el trobes a faltar?
Hi ha un moment en la meva vida professional que vaig creure que seria més útil en la gestió. És cert que penses que has perdut una mica el que tenies, però quan t’hi tornes a posar te n’adones que això no es perd mai, que la teva essència periodística es manté intacta. És molt bonic treballar amb professionals i desenvolupar idees des del darrere, deixant la teva empremta i veure les coses en l’àmbit global. He estat molt feliç davant del micròfon, però també soc feliç al darrere. Sé que si mai haig de tornar intentaré fer-ho de la millor manera possible.
“A COMRàdio vam fer una ràdio d’una altíssima qualitat amb professionals i programes de molta qualitat. Va saber greu que aquella antena s’apagués. Va ser una apagada silenciosa”
Vist amb perspectiva, què va representar COMRàdio?
Era un projecte consolidat, però no sabria dir-te fins a quin punt aquell model era viable en l’espai comunicatiu que tenim actualment fruit de tots els canvis que s’hi han donat. En el seu moment, COMRàdio va ser una glopada d’aire fresc en un panorama on entrar-hi comportava moltes dificultats per part del poder establert, que va posar tots els impediments necessaris perquè el projecte no reeixís.
I va acabar morint.
Va arribar un punt en què moltes televisions i ràdios tenien molts problemes per subsistir en un moment de crisi econòmica. La idea de fer sostenible i evitar que pogués caure a conseqüència de la crisi un sistema comunicatiu com el local justifica el pas que es va fer. Prescindir d’un sistema que tenia els seus oients va ser dolorós, però.
Era necessària canviar el projecte de cap a peus?
En aquell moment, el viratge que fa el projecte era necessari per al sistema comunicatiu de ràdios i televisions locals del país. Era posar tota la força pressupostària i creativa al servei de la subsistència d’aquest teixit, que era molt necessari i que dona molt sentit a la comunicació del país. Tenim un magnífic teixit d’entitats comunicatives en l’àmbit local que s’ha de mantenir i preservar, des del punt de vista d’empreses públiques i privades. I també sabent que cada cop tenim una societat més globalitzada i que moltes vegades es menysté la mirada al que és més pròxim.
Com es va viure aquella transició, entre el final de COMRàdio i l’inici de La Xarxa?
Va ser un tràmit silenciós. Naixia un nou projecte, una nova marca, i les energies de molts es van utilitzar cap al que naixia. Va haver-hi poc temps per a la nostàlgia. A COMRàdio vam fer una ràdio d’una altíssima qualitat amb professionals i programes de molta qualitat. Després, la ràdio privada ha copiat alguns models que seguíem. COMRàdio va ser un projecte comunicatiu amb moments molts brillants i amb projectes molt interessants. De portes endins vam canalitzar l’energia cap al nou projecte, però va saber greu que aquella antena s’apagués. Va ser una apagada silenciosa.
