Montserrat Rigall (Figueres, 1977) és periodista i l’actual cap de comunicació de RTVE Catalunya. Poques professionals han ocupat més papers de l’auca al centre territorial com la Rigall. Des de redactora dels serveis informatius i editora de L’informatiu vespre fins a subdirectora d’El debat de La 1 i a directora del programa cultural Dfiesta en La 2. També va treballar a RNE i Ràdio 4. Fa un any va deixar de trepitjar el carrer buscant la notícia per liderar des d’un despatx el departament de Comunicació de RTVE Catalunya. Rigall reivindica la programació que es cuina des de Sant Cugat i aposta perquè de cara al setembre s’incrementin, encara més, els continguts en català.

Després de tants anys a la casa, conèixer-la per dins és un valor afegit imprescindible per dirigir el departament de comunicació?
Diria que sí. El fet de conèixer la casa fa que tingui moltes més eines per acabar elaborant el missatge que l’empresa vol oferir per atraure els teleespectadors. Amb això no vull dir que si el meu lloc l’ocupés un professional que arriba de fora no ho fes bé. Però sí que necessitaria un temps d’adaptació. Per mi ha estat un repte molt atractiu i l’estic duent a terme aplicant el meu lema de vida: com que no sabia que era impossible, ho vaig aconseguir.

Com es gestiona la comunicació d’aquest transatlàntic?
Més que un transatlàntic, jo sempre dic que RTVE té una maquinària lenta, amb una burocràcia excessivament feixuga. Per tant, sempre reivindico una manera de treballar més àgil, per ser més competitius i poder arribar a possibles teleespectadors. La prioritat és oferir productes audiovisuals a la població. Perquè arribi a la gent cal fer bé la feina també de porta endins.

Com es lidera un departament de comunicació d’una televisió com RTVE?
En el cas de RTVE Catalunya, el departament inclou quatre àmbits d’actuació: comunicació interna, comunicació externa, xarxes socials i màrqueting. Així, la tasca es basa en informar els més de 700 professionals que té la casa, una relació estreta amb els mitjans per informar-los d’allò que fem, i la promoció dels programes a través de les xarxes socials. Ara bé, la gestió del personal és tan o més important que allò que volem informar de portes enfora.

Què has aportat en el teu primer any?
La missió era clara: explicar el projecte de RTVE de portes endins i de portes enfora. I el projecte passa per posar en valor la vocació de servei públic que té RTVE Catalunya. Més enllà de l’audiència, ofereix continguts de qualitat fruit de la feina que estan fent més de 700 professionals. Ara no només hi ha més coneixement entre uns i altres, sinó que estem treballant per augmentar l’autoestima dels mateixos treballadors.

S’ha invertit aquesta tendència?
Crec que ho estem aconseguint, la prova és que la resta de mitjans ens comencen a mirar de reüll. És el cas de Cafè d’idees, el programa de Gemma Nierga, que està marcant l’agenda política i altres mitjans se’n fan ressò, o que els crítics de televisió fan referència a la nostra programació. Així és com, amb tota la humilitat del món, RTVE Catalunya pretén dinamitzar l’ecosistema comunicatiu català. És una cursa de llarga durada, i calia enfortir una presència activa, impregnant tothom. En aquest any hi hem posat les bases, però queda molt camí per recórrer.

“TV3 sempre ha jugat molt bé les seves cartes construint una televisió de país. No hem jugat mai aquesta lliga perquè formem part d’una empresa estatal”

Per què RTVE no va apostar-hi abans?
La direcció anterior va creure oportú apostar per altres fronts també estratègics. Cada etapa té prioritats diferents, com és lògic.

Per què RTVE Catalunya ha viscut en la penombra al costat d’un projecte empoderat com TV3?
Això no sempre ha estat així. TV3 sempre ha jugat molt bé les seves cartes construint una televisió de país. En canvi, des del centre de producció de RTVE Catalunya no hem jugat mai aquesta lliga perquè som part d’una empresa amb estructura estatal. Més enllà d’aquest tret diferencial, des d’un punt de vista pressupostari, les diferències entre uns i altres són molt grans. Tot plegat ha fet que TV3 hagi aconseguit, fins ara, aquest lideratge indiscutible.

Com pot competir RTVE Catalunya amb l’oferta de TV3?
En l’oferta en català, RTVE Catalunya no pretén competir amb TV3, sense menystenir la capacitat dels nostres professionals que és enorme. Dit això, l’objectiu és complementar l’oferta audiovisual a Catalunya. Donar a conèixer a la societat catalana que té una altra oferta de televisió pública, una graella de qualitat i que també parla en català.

Sota el lema Ho fem per tu, RTVE Sant Cugat està a punt de tancar una temporada on ha fet una aposta ferma pel català. N’ha donat fruits?
Així és. Ha estat una temporada plena de novetats on RTVE Catalunya ha duplicat les emissions en català: de 24 a 48 hores. Ho hem fet amb l’ambició de satisfer les necessitats de tots els catalans, de ser la televisió de tothom. Actualment, la producció pròpia a RTVE Catalunya és el 67%, que representen 25 hores en català; la resta són coproduccions i produccions externes. Més enllà de les dades, aquesta temporada ens ha servit per consolidar una programació de qualitat i hem tingut la recompensa d’una audiència cada cop més fidelitzada. Més enllà de la programació, hem redissenyat el portal de notícies i continguts, i hem unificat els comptes de les diferents xarxes socials sota el perfil @rtvecatalunya per visibilitzar, encara més, l’oferta televisiva.

Gemma Nierga i Xavier Sardà han confirmat ser dues apostes d’èxit?
Sí, les expectatives s’han superat amb escreix. Amb Cafè d’idees estem fent una cosa molt difícil: canviar els hàbits de la gent. D’una banda, perquè és un programa que s’emet per ràdio i televisió, i d’una altra, perquè connectar-se amb La 2 a les 8 del matí és un fet fins ara inaudit. I l’altra gran aposta d’èxit està sent Obrint fil, amb Xavier Sardà i Ana Boada, en horari prime time, on 2,8 milions d’espectadors residents a Catalunya han vist algun cop el programa des del setembre passat. Això representa un 38,3% de teleespectadors, una dada rellevant tenint en compte que Sant Cugat ve d’on ve.

José Manuel Pérez Tornero acaba d’estrenar-se com a president de RTVE.
Ara mateix ens trobem en un moment de transició, ja que s’acaba d’incorporar José Manuel Pérez Tornero com a nou president. És una aturada habitual quan hi ha el relleu a la presidència. Així i tot, acabem d’estrenar Amor Gastronòmik, cosa que demostra que continuem oferint nous continguts a la graella, i també som un dels pilars de producció per a la cobertura de Tòquio 2020. Així que seguim treballant per oferir a partir del setembre la millor programació possible per a la temporada vinent. I això passa per seguir apostant per la programació en català i enfortir determinades franges horàries de la graella.

Des d’una mirada de televisió convencional, com ha afronta RTVE la convivència amb l’oferta que planteja el nou escenari digital i tecnològic?
Des del meu punt de vista hi ha un canvi de paradigma del consum televisiu. En aquest sentit, caldria replantejar-nos l’ordre de prioritats de la televisió, ràdio i digital a RTVE, amb la intenció de captar els joves i adolescents que han desconnectat de la televisió convencional. O som sensibles a aquest canvi de paradigma o no tindrem raó de ser. Hem de posar l’antena en allò que estan construint aquests joves si no els volem perdre per sempre.

I el periodisme com s’adapta a aquest context?
Soc molt partidària del periodisme mòbil, que és allò que realment interessa al ciutadà. I això ho hem d’aconseguir a través de les noves eines digitals. Cal reestructurar mentalitats i accelerar la maquinària. Les audiències no haurien de ser prioritàries, però ens marquen el mercat. I com és així, no podem perdre un llençol a cada bugada.

Després de tants anys com a reportera davant la càmera, i també editant o dirigint programes des del darrere, trobes a faltar viure la professió com abans?
Sí, perquè aquells que vivim el periodisme no deixem mai de tenir el cuquet que es belluga per dins. El periodisme de carrer l’he desenvolupat durant molts anys i n’estic molt satisfeta. Ara bé, entenc la vida professional per etapes. En aquesta nova etapa estic aprenent moltíssim, assaborint aquesta oportunitat i adquirint una visió global de l’empresa. La vena periodística no la perdré mai, segueixo sent periodista les 24 hores del dia.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram