Foto: Efren Garcia
Elisabet Carnicé i Domper (Sabadell, 1981) és comunicadora freelance i actualment dirigeix i presenta l’espai Instants grans, a TV Sabadell Vallès, del Canal Taronja, que compagina amb col·laboracions de comunicació i màrqueting. Llicenciada en Comunicació Audiovisual a la UAB, va presentar a TV3 els programes Tvist, Cinc minuts més (5’+!), On anem?, Dolça Catalunya i Quarts de nou. A 8tv va participar a L’amo del poble i va ser reportera al Catalunya directe. També l’hem vist a A punto con La 2 de TVE i Control central de City TV, i anteriorment a Canal Català Vallès. A la ràdio, va presentar Factor estiu de Catalunya Ràdio i coordinar l’entreteniment d’El món estiu a RAC1. A Comunicació 21, Carnicé recorda amb nostàlgia el seu pas per TV3 i manté la il·lusió per seguir gaudint de tot allò relacionat amb la comunicació.
Fa més de cinc anys que no apareixes a TV3 i tothom continua associant-t’hi.
Sí, i és un goig! Per mi continua sent casa meva, gràcies a tota la riquesa de programes on he pogut participar de productores diverses i que s’han emès per TV3, la millor finestra televisiva al nostre país. Encara trobo molts espectadors que em recorden com n’eren de seguidors, i això emociona i honora.
La teva estrena a TV3 va ser al canal juvenil K3 amb el Cinc minuts més. Un espai molt matiner i sent molt jove.
[Somriu] Sí, ben d’hora, ben d’hora! Començar a treballar al teu mitjà insígnia, presentant un despertador diari a les 7 del matí va ser tot un repte. Amb 21 anys era dalt d’un núvol amb guions surrealistes que m’escrivia i supervisaven dos referents televisius i millors companys, en Jaume Esquius i na Mont Ferrerons. El maleït càncer se’ls va endur, i això em va marcar molt. Quan en ocasions tiraria la tovallola en aquest sector tan inestable, que és una autèntica jungla, ells m’envien energia per seguir endavant, segur.
En la franja horària del migdia vas visibilitzar-te molt més a TV3 amb el Tvist. Què en recordes?
En guardo molts bons records. Rellevar la Mari Pau Huguet eren paraules majors. Per aquella època ja duia moltes diades castelleres a places, però tornar a entrar a plató va ser fascinant, a més, en directe! El migdia era una franja perfecta, on l’audiència acostuma a ser més familiar i el nostre programa era desenfadat, molt coral, amb reporters i col·laboradors que li donàvem color i vida. El Tvist va acabar una primavera, però tot seguit em va arribar la proposta de presentar les tardes de Catalunya Ràdio, on vaig fitxar el Quim Masferrer (que aleshores començava a anar per lliure després de Teatre de Guerrilla), les Elisendes (Carod i Pineda), entre d’altres… El del 2011 va ser un any brutal de contrastos, el recordaré sempre. Televisió, ràdio i castells a plaça.
“Mai he tingut la sensació que la porta de TV3 s’hagi tancat definitivament, i sempre somio, des de la nostàlgia, que hi torno”
El teu darrer programa a TV3 va ser el casteller Quarts de nou, amb l’actor Biel Duran. Semblaves una castellera més.
El Quarts de nou va ser molt més que un programa. M’estimo moltíssim el món casteller, el considero una família, i després d’una dècada amb un ritme frenètic ho trobo a faltar. Va ser una etapa clau al meu timeline vital. Eren sis mesos a l’any amb absoluta dedicació al nostre art i tradició d’enfilar-nos els uns damunt dels altres per tocar el cel. Tu saps la d’històries humanes que vam compartir durant deu anys? He tingut la sort d’explicar reptes i somnis de molta gent, des dels petits enxanetes als castellers veterans. Les fites històriques i la inclusió social. A la meva ciutat, sempre que en tinc ocasió suo la camisa d’honor dels Saballuts, els Castellers de Sabadell. Com es troben a faltar ara amb pandèmia!
Com vas viure el moment en el qual Quarts de nou passa de TV3 a la La Xarxa.
Amb neguit, perquè la intuïció em deia que passarien coses. El programa va néixer i créixer des de la producció de Lavinia i s’emetia pel Canal 33. Quan va caure a mans de la XAL, amb un altre equip, encara vaig poder ser-hi un parell d’anys. Quan em van comunicar que no seguiria va ser un cop dur. Un disgust amb un veritable dol quan el meu cap i cor em portaven a plaça. Així va acabar més d’una dècada de la Carnicé present a TV3. Del Quarts de nou encara guardo l’essència i els valors del món casteller. A la televisió, com als castells, hi mires de posar força, equilibri, valor i seny. Agraïda d’aquest mantra, que aplico dia a dia sigui quin sigui l’àmbit on comunicar.
A Catalunya, hi ha vida professional més enllà de TV3 i Catalunya Ràdio?
Vida n’hi ha a tot arreu, si tu tens ganes de viure i que no se t’apagui la llum. En el meu cas, mai he tingut la sensació que la porta de TV3 s’hagi tancat definitivament, i sempre somio, des de la nostàlgia, que hi torno. Segueixo el fil de la seva programació, soc fan de Sense ficció, Crims, Tabús, Polònia, FAQS… Sempre aprenent lliçons. Més enllà de ‘la nostra’, i per sort, he pogut seguir treballant amb productores en alguns programes emesos en altres cadenes, i en diferents projectes de màrqueting i comunicació en l’àmbit educatiu, esportiu, gastronòmic, social… Ara les garrofes te les has de buscar tu, que els autònoms audiovisuals som una espècie en vies d’extinció, al pas que anem. Som supervivents d’un sistema que no ens ho posa fàcil i ens reinventa. I en temps de pandèmia, ai las! Les xarxes socials generen controvèrsies i alimenten tòpics i equívocs, quan sovint és tot gratia et amore!
“Abans la televisió local era més aviat un banc de proves d’estudiants en pràctiques; amb el temps hi tenim infraestructures i professionals de proximitat amb molt talent”
Des del febrer passat dirigeixes i presentes l’espai Instants grans a TV Sabadell Vallès. No hi ha res millor que treballar a casa?
Evidentment, però si et surt a compte, que a vegades no és el cas, per molt que ho sembli… TV Sabadell Vallès m’ha donat la possibilitat de seguir gaudint de la televisió, i ho agraeixo, amb aquesta modesta col·laboració que compagino amb esdeveniments, gravacions i cobertures audiovisuals, sempre oberta a nous horitzons i projectes. Segueixo ‘al mercat’, que se’n diu! Tornar a fer tele, encara que sigui local i amb un projecte simbòlic, a tres carrers de casa desplaçant-m’hi amb bicicleta, buscant localitzacions naturals i patrimonials que et coneixes i aprecies, és gratificant. Potser no ho és econòmicament, però sí personalment.
Què explica Instants grans?
He pogut posar el focus i l’altaveu a persones properes amb vivències extraordinàries de superació personal. Instants grans és un recorregut vital a través de les fotografies publicades al seu compte d’Instagram que generen catarsi al ser compartides més enllà d’un clic de m’agrada. No posem l’èmfasi al postureig de fotos boniques, sinó en allò que signifiquen. Relats de vida vallesans i de persones amigues al territori. Com deia en Pere Quart: com el Vallès, no hi ha res!
Tornem a TV Sabadell Vallès. Instants grans es veu a la demarcació del Vallès i puntualment se’n fa reemissió al Canal Taronja. Des de la teva mirada d’haver treballat a TV3, quina feina s’està fent a les televisions locals?
Admirable! Ara que una altra vegada ho visc des de dins d’una tele local, de fet tornant als orígens com quan el Canal Català, t’adones de la bona feina que s’hi fa. Les televisions locals d’ara, amb bona cobertura i digitalitzades, tenen el nou poder audiovisual sobre un públic curiós que consumeix ràpid, picat. Abans la televisió local era més aviat un banc de proves d’estudiants en pràctiques; amb el temps hi tenim infraestructures i professionals de proximitat amb molt talent. Llàstima que no hi s’hi destinin els ajuts que es mereixen! La producció és absolutament equiparable a una de més envergadura emesa a nivell nacional. Destacar també la feina ingent de les petites productores de km 0 que mouen cel i terra perquè els seus projectes siguin valorats. Mereixen oportunitats i que el pastís audiovisual sigui més equilibrat.
Laura Rosel, Toni Padilla, Ricard Ustrell, Xavi Bundó, Roger Escapa… Què té Sabadell que compta amb una fornada de periodistes que treballen actualment en els principals mitjans de comunicació del país?
[Riu] Som una bona colla! Crec que som com som. D’una determinada pasta, amb un accent molt nostrat i un caràcter de descoberta. No et sabria dir un sol motiu, però tots ells són grans professionals com ho demostren des de fa anys. Si en aquest llistat hi sumessis el món de la faràndula, el literari, l’associatiu, el sanitari, la llista es faria llarguíssima i no acabaríem mai.
Més enllà de la teva faceta televisiva, també exerceixes de presentadora d’actes, d’speaker o fins i tot explicant contes als infants. Què n’has après com a contacontes?
Moltíssim. A més m’ho passo pipa amb aquest feedback! És evident que interactues amb un públic molt exigent i sincer, però que a la vegada és molt agraït. Explicar rondalles és un art que no podem perdre mai. Aquell espai-temps on tots som iguals i ens obrim a la màgia. El darrer conte que vaig explicar va ser per Sant Jordi i serà inesborrable per a mi. Es tracta d’Una nena entre vint milions dedicat a l’Alexandra, una nena catalana que pateix progèria, una malaltia minoritària.
