Jaume Collboni, durant la presentació d’Orgull [foto: Foto: Joanna Chichelnitzky].

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va presentar la publicació Orgull aquest dimarts en un acte a l’Espai Línia, que es va omplir de gom a gom per a l’ocasió. Collboni va expressar que poder oficiar la benvinguda al primer diari LGTBI+ de Barcelona era “un honor i un orgull, com a membre del col·lectiu i com a alcalde de la ciutat”.

David Centol: “La solució a la intolerància ha de ser col·lectiva”

Jaume Collboni també va manifestar “un doble sentiment, d’alegria i de responsabilitat”, pel que suposa aquesta nova finestra informativa oberta a totes les veus i mirades del col·lectiu. D’alegria perquè s’enriqueix el teixit, s’obre un espai de comunicació, i perquè la iniciativa neix a Barcelona, “una de les ciutats que més passos ha donat a favor de l’alliberament LGTBI+”. I de responsabilitat “cap als companys i companyes de lluita, perquè vivim uns moments complicats”, en referència a l’auge d’una ultradreta que cada cop és “més descarada”, amb tot el que això comporta.

L’Espai Línia es va omplir de gom a gom [foto: Espai Línia].

En el seu discurs, l’alcalde va reivindicar el paper pioner de Barcelona en les polítiques a favor del col·lectiu LGTBI+, tot alertant que “el risc de retrocés, de perdre tot el que hem conquerit, sempre està present”.

Orgull és una idea de convivència

“Orgull aspira a ser més que una publicació. Aspira a ser una idea, una idea de convivència, un espai de reflexió i de crítica, un diari que sigui útil i no caigui en el dogmatisme”, va dir l’editor del Grup Comunicació 21, David Centol. En aquest sentit, va remarcar la constatació que les persones lectores del nou mitjà no només pertanyen al col·lectiu LGTBI+.

La taula de debat amb Maria Cerezuela, Mar Sifre i Judith Juanhuix [foto: Joanna Chichelnitzky].

“És una eina més que posem al servei de tothom”, va subratllar en referència al paper del mitjà per informar sobre les realitats del col·lectiu, però també a l’hora de contribuir a la sensibilització i combatre la LGTBI-fòbia. “La solució a la intolerància ha de ser col·lectiva”, va afirmar.

L’editor va alertar de l’increment de les agressions al col·lectiu i de la joventut dels agressors: “La legitimació dels discursos d’odi de les formacions polítiques d’ultradreta és una de les causes principals, i per això hem de portar els debats a les escoles i instituts”. Centol va afirmar que “abans de l’atac sempre hi ha un procés de deshumanització i els menors reprodueixen discursos apresos”.

Judith Juanhuix: “La interseccionalitat també s’ha d’entendre com la lluita feminista, per l’habitatge o per un sistema de salut públic de qualitat”

“Ja no ens conformem amb els marges, no volem ser tan sols espectadors d’un món al qual pertanyem. Orgull no és un diari militant. La nostra feina és el periodisme, que aplicarem amb una mirada i un enfocament LGTBI+”, va apuntar Centol, parafrasejant la cap de redacció d’Orgull, Mar Sifre.

Judith Juanhuix va valorar l’aportació d’Orgull [foto: Joanna Chichelnitzky].

L’editor va agrair especialment el suport rebut en el llançament d’Orgull per part de l’Ajuntament de Barcelona i del seu Comissionat de Polítiques d’Infància, Adolescència, Joventut i LGTBI, Javi Rodríguez, així com de les diferents entitats i associacions del col·lectiu.

A l’acte de presentació d’Orgull també van assistir Eva Baró, regidora i presidenta del grup d’Esquerra Barcelona, i Joan Rodríguez, regidor de Trias x Barcelona, entre d’altres.

De la resistència a models de lluita

La presentació d’Orgull va incloure una taula de debat amb Judith Juanhuix, científica i activista trans; Mar Sifre Rigol, cap de redacció del mitjà, i Maria Cerezuela, periodista de Comunicació 21 i conductora de l’acte de presentació.

“Per fi”, és el que va pensar Judith Juanhuix quan li van explicar que s’estava cuinant la nova capçalera. “El futur d’Orgull és tot, com el del col·lectiu”, va vaticinar.

Mar Sifre va reivindicar que Orgull era un mitjà necessari [foto: Joanna Chichelnitzky].

Qüestionada sobre per què fins ara no havia vist la llum un mitjà com aquest, va assenyalar que “abans vivíem en la resistència, i ara l’hem deixat per començar a ser models de lluita, de llibertat, i passar a l’acció”. En aquest sentit, va reconèixer que estar a la resistència “és cansat”.

Mar Sifre es va mostrar molt satisfeta pel resultat de la revista i per la resposta rebuda en aquest mes i mig des de que va néixer Orgull, demostrant-se que era un mitjà “necessari”. La cap de redacció d’Orgull va remarcar que els mitjans de comunicació són “indispensables” per reflectir les realitats del col·lectiu LGTBI+, i que calen periodistes que “sàpiguen tractar aquests temes”.

Mar Sifre: “A Orgull deixem petites llavors que van creixent. La gent vol saber què hi ha al seu entorn”

Sifre va comparar la tasca d’Orgull a l’hora d’abordar les diferents temàtiques amb el fet de “deixar petites llavors que van creixent” i que capten l’interès, no únicament del col·lectiu LGTBI+. “La gent vol saber què hi ha al seu entorn”, va dir en la línia del que havia apuntat l’editor David Centol.

L’Espai Línia durant el debat [foto: Joanna Chichelnitzky].

Així mateix, Sifre va voler posar en valor que, durant el mes i mig que fa que Orgull existeix, diverses persones l’han escrit per agrair la tasca del mitjà: “No tenia massa clar què era el no binarisme, mai havia llegit un reportatge al respecte, ara ho puc entendre millor”, va ser un dels missatges. D’altres se li han apropat per dir-li que “gràcies a vosaltres he pogut encetar una conversa sobre l’asexualitat”.

Segons Sifre, aquesta és la demostració que Orgull fa la seva feina, una sensació que se sosté amb els 8.000 usuaris únics que ha registrat orgull.barcelona durant el primer mes.

‘Interseccionalitat’ és la paraula clau

Sobre Orgull com a mitjà, Judith Juanhuix va valorar la seva aposta per “representar l’autorepresentació”. És a dir, que quan s’aborda una temàtica, no es limita a recórrer a la persona experta de torn, sinó que s’opta per representants de les diferents sigles del col·lectiu. Una qüestió “molt important” que “també haurien de fer la resta de mitjans”, va subratllar. “Orgull és periodisme de veritat”, va reblar.

David Centol, Jaume Collboni i Mar Sifre [foto: Joanna Chichelnitzky].

En la taula també es va parlar sobre els drets del col·lectiu LGTBI+, la situació actual, les diferents realitats que hi conviuen, el futur, i el camí que queda per recórrer. “Interseccionalitat és la paraula clau”, va dir Juanhuix, qui veu el futur amb optimisme: “S’aniran assolint drets, malgrat pugui haver-hi petits retrocessos pel camí”.

Així, la científica i activista va posar sobre la taula que la lluita LGTBI+ no són només les reivindicacions estrictament del col·lectiu. La intereseccionalitat, per tant, també “s’ha d’entendre com la lluita feminista, per l’habitatge o per un sistema de salut públic de qualitat”, va remarcar. Un exemple seria tenir els recursos necessaris perquè es respectin els drets reproductius o el procés de transició de les persones trans.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram