Twitch ha arrelat amb força en el nou aparador digital i tecnològic lligat a la comunicació. Com aterra aquesta nova eina en l’escenari de la informació? Quin és l’abast que està tenint, especialment en la informació esportiva? Tindrà recorregut? Experts i periodistes analitzen la irrupció d’aquest nou canal que abraça, principalment, un públic jove.
Ibai Llanos i Gerard Piqué van sacsejar el panorama audiovisual espanyol la tardor del 2021 amb una idea esbojarrada: un Campionat del Món de Globus. La proposta era molt simple. 32 representants d’arreu del món jugaven al popular joc que ‘el globus no toqui a terra’ en un sistema d’eliminatòries directes, amb una infraestructura senzilla en un plató de televisió a PortAventura. Van ser sis hores d’emissió intensa, divertida i entretinguda, amanides amb un grapat de personatges d’El Chiringuito com a comentaristes. El resultat va ser tant brillant com inesperat: una audiència mitjana de 500.000 espectadors, un pic de 670.000 i 2 milions de visites pel canal de Twitch d’Ibai aquella nit.
Les xifres van posar definitivament en guàrdia les ments pensants del sector audiovisual i esportiu a l’Estat. Feia temps que la Lliga de Futbol, l’ACB de bàsquet, l’organització del Mundial de MotoGP i totes les patronals de la indústria de l’esport estudiaven atentament el que es movia per la xarxa. Els principals referents de YouTube com el mateix Ibai, AuronPlay o Elxokas ja havien migrat cap a Twitch poc abans de la pandèmia. Però aquell Mundial de Globus els va acabar de trencar definitivament els esquemes. Tots eren conscients que el model d’entreteniment estava canviant, però no sabien fins a quin punt. La idea va resultar un èxit absolut. “Invertim molts diners cada temporada per fer un producte d’entreteniment que agradi als nostres aficionats, però Llanos i Piqué van rebentar-ho amb dos simples globus”, reconeix en privat un alt directiu de l’ACB.
Les dades de Twitchmetrics són inequívoques: més d’un 85% dels estrímers més vistos aquest darrer mes de març en castellà es dedica bàsicament als videojocs i continguts derivats de l’entreteniment. Però hi ha una comunitat creixent que utilitza aquesta plataforma amb un esperit molt més informatiu, sobretot informació esportiva.
“L’audiència ha canviat”, explica Roc Massaguer – youtuber des del 2010, estrímer des del 2019 i una referència en l’estudi de les tendències a les xarxes socials sota el nom d’Outconsumer. “Abans eren nanos a qui agradaven els videojocs. Ara, l’audiència és tothom”. I això és el que converteix Twitch en una plataforma realment atractiva. El ventall de contingut pot arribar a ser molt ampli i les possibilitats d’expansió poden ser molt grans.
Twitch com a plataforma per a la informació general
El recorregut que tindrà el mercat de la informació a Twitch és una incògnita. Hi ha algunes experiències concretes que estan omplint els buits que es demanen. És el cas de Descifrando la Guerra, un prestigiós canal que ha trobat el seu espai per al seguiment i l’anàlisi de la política internacional molt més enllà que ho fan els mitjans tradicionals, especialment des de l’esclat de la guerra a Ucraïna i a Israel. Però, és l’excepció.
La mitjana d’edat a Twitch és baixa i el temor que succeeixi quelcom semblant al que va passar en el seu moment a YouTube és alt. Els nous partits polítics hi van trobar l’espai que no trobaven als mitjans tradicionals per poder entrar a l’agenda pública. “Ara, tots els partits polítics a Catalunya tenen clara la potencialitat de Twitch, però cap d’ells ha aconseguit abordar-lo amb èxit”, explica Adrià Santasusagna, redactor de política de RAC1. “Saben que és un espai per a l’opinió jove, però no han sabut dominar ni el missatge ni el mateix canal”, afegeix Santasusagna. Els joves s’informen a partir de les xarxes socials i, en haver-hi pocs canals professionalitzats, el risc de desinformació és elevat. Més encara davant l’alta desconfiança que hi ha amb els mitjans tradicionals.
“És el que Manuel Castells va batejar com ‘l’autocomunicació de masses’”, apunta Marçal Sintes, “un fenomen que té avantatges quan no hi ha la mediació dels mitjans tradicionals, però que també presenta molts inconvenients”. Segons el doctor Sintes, “hi ha continguts que es diuen periodisme, però en realitat no ho són. Pretenen atraure l’atenció, en lloc de fer una societat informada, amb veritats a mitges que responen a interessos polítics o ideològics”. I aquí és on apareixen els discursos propers a l’extrema dreta o les teories de la conspiració.
Ara per ara, Twitch és un laboratori del qual la comunicació política està molt pendent. També multinacionals, organitzacions i mitjans de comunicació debaten què fer amb aquesta nova plataforma. Cap d’ells se’n surt.
Un exemple: Ibai Llanos i la Lliga de Futbol Professional van arribar a un acord perquè l’estrímer comentés els seus partits. L’anàlisi de les dades van revelar que tot el públic que va arribar amb Llanos se’n va anar amb ell quan es va acabar la relació. La conclusió dels experts és que “se segueixen les persones, no pas les entitats”, subratlla un alt directiu de la Lliga ACB de bàsquet, que finalment ha optat per no entrar a la plataforma. “No fem continguts que siguin naturals per a Twitch”.
Si fa no fa el mateix passa als grans diaris catalans. Mundo Deportivo i Sport són els únics que hi tenen un canal obert, però els seus registres són a anys llum d’aquells productes que són genuïns de la plataforma (just 7.000 i 9.000 subscriptors, respectivament). De fet, cap de les cinc grans capçaleres catalanes té un canal propi. L’Ara és un dels que més esforços dedica a l’anàlisi del mercat. “I més que n’hi haurem de dedicar. Actuem en funció de la informació que ens donen les dades”, exposa el seu sotsdirector Enric Borràs, que si bé disposa d’un canal a YouTube, han descartat la idea de tenir una personalitat influencer en nòmina. La marca Ara està per sobre. “Tots competim per l’atenció dels internautes i per les plataformes tecnològiques, però nosaltres tenim la nostra. El nostre nucli principal és Ara.cat”, rebla Borràs.
El futur que ve i que ningú sap
Ara bé, Twitch és una bombolla que pot estar punxant. Malgrat que sigui la plataforma líder, les figures del mercat a l’Estat espanyol hi han patit una forta caiguda. Segons dades de TwitchTracker, AuronPlay va caure dels 1,3 milions d’espectadors el 2021 a poc més de 400.000 l’any passat. Com ell, Ibai, TheGrefg o El Rubius han perdut un 51% d’audiències.
Un dels principals motius pot ser la simple saturació de la mateixa plataforma, que ja frega els 7 milions de creadors arreu del món i on cada vegada és més difícil la diferenciació i la captació d’audiències rellevants. Un altre és molt més profund i estructural. “En el moment que irromp TikTok, es carrega els creadors”, adverteix Roc Massaguer. “L’algoritme no vol que només et vegin a tu. No vol que t’hi estiguis dues hores i després te’n vagis. L’algoritme vol que hi entris per un creador i que t’hi quedis com més hores millor. Per això és relatiu tenir subscriptors a YouTube o a Twitch. No sabem per on anirà”. Però també és veritat que el mercat televisiu tampoc passa pel seu millor moment.
El futur és imprevisible. Els creadors de continguts a les xarxes queden en mans del que decideixin fer les plataformes allà on estan allotjats. “No pots saber quina serà la darrera idea de bomber d’Elon Musk”, sentencia Enric Borràs, “de la mateixa manera que no pots saber com et variarà l’efectivitat de les notícies que publiques o no saps quan Facebook deixarà d’afavorir els mitjans per perjudicar-los. No ho pots preveure”. Els canals estan en mans de multinacionals a nivell planetari i la seva difusió dependrà de quins siguin els seus interessos. “Són un oligopoli que controla el trànsit de continguts”, recorda Sintes.
En aquest sentit, els mitjans tradicionals juguen amb avantatge respecte als nous creadors: disposen d’un actiu independent que no està en mans de tercers. “Un youtuber depèn de l’algoritme de YouTube”, explica Enric Borràs. “Cal sortir de les tenalles i pagar per allò que es fa. Estem atents a totes les portes d’entrada, però és a la nostra plataforma on nosaltres fem la nostra feina, l’Ara”.
Però aquesta situació de vulnerabilitat davant decisions de terceres persones no espanta els creadors. Gerard Romero reconeix que “és evident que genera incertesa que en algun moment Twitch pugui tancar, però el dia que tanqui n’apareixerà un altre”. Sense pretendre-ho, Romero fa bona la tesi que les comunitats migren en funció de cap a on va el seu cap de cartell. I de fet, els principals estrímers ja s’estan protegint a si mateixos a partir d’un altre fenomen: el multiplataforma. Tots ells distribueixen el seu contingut no només a Twitch, per tal de no quedar-ne captius, sinó també a YouTube, Twitter, Instagram i TikTok. Ningú sap què passarà, malgrat que el que sí s’intueix a partir d’aquest efecte és que s’augura una bona salut per als mitjans digitals a curt i a mig termini.
El cas de ‘Jijantes FC’
Gerard Romero il·lustra aquest canvi de tendència a Catalunya. Aquest periodista de Vilanova i la Geltrú (el Garraf) és el fundador de Jijantes FC i un dels impulsors de la Kings League, una disruptiva lliga de Futbol 7 propietat de comunicadors en línia i exfutbolistes que s’emet per exclusivament per Twitch. Després d’una sòlida trajectòria a RAC1, Romero va decidir emprendre el seu camí en solitari l’any 2021. Cada dia emet tres hores de directe a les 12 del migdia en format de conversa distesa (talk show), aplicant a l’estríming les maneres de fer de la televisió i la ràdio esportives. El seu producte és una barreja d’informació i entreteniment, i després de tres anys de feina els números a Twitch l’avalen: és al top 30 dels canals en castellà d’arreu del món i és el quart d’esports més visionat en aquesta llengua, amb més de 700.000 seguidors, dels quals un percentatge en paga una subscripció.
“M’he sentit respectat des del primer dia”, diu Romero. “La meva trajectòria anterior en els mitjans tradicionals ha fet que la comunitat ens hagi valorat sempre”. És una referència inqüestionable en la informació del Barça i del futbol, tant per als aficionats com per a la resta de mitjans tradicionals. Els seus anuncis de fitxatges són inacabables i des de fa temps marca l’agenda dels grans mitjans esportius de Catalunya, l’Estat i sovint de tot el planeta futbolístic mundial.
“Twitch és una nova forma de comunicar”, apunta molt segur d’ell mateix. “Va néixer com un espai pel gaming, però amb el temps serà un mitjà més”. Tant és així que grans i poderosos mitjans convencionals també han decidit emprendre la mateixa aventura. Marca, As, El Chiringuito o el diari argentí Olé també són a Twitch. Però Romero i Jijantes FC hi mantenen la posició ben guanyada i cap el supera. Als seus números a Twitch, cal afegir-hi que Romero supera el milió de seguidors a Twitter, els 450.000 a Instagram i els 125.000 a YouTube.
I tot, amb una feina feta a pols i un llenguatge i una manera de fer que li són propis. “Aporta autenticitat”, subratlla Roc Massaguer. “Vull gent que em parli de tu a tu. En Gerard té una producció al darrere, però es barreja amb l’entreteniment. Amb ell, pots estar quatre o cinc hores esperant que arribi un jugador a l’aeroport. Això, en la naturalesa de l’estríming hi encaixa perfectament, perquè mai saps què passarà”. En la mateixa línia es manifesta el doctor en Periodisme i director del Màster de Periodisme de la Universitat Ramon Llull, Marçal Sintes. “De Twitch m’agrada la llibertat que hi ha per crear continguts, perquè són ells mateixos i no han d’arribar a un pacte amb una organització o amb una empresa. Aquesta llibertat aporta productes realment interessants i llaminers”. En aquest sentit, es pot dir que amb Jijantes FC, Gerard Romero ha liderat un canvi de paradigma que ha arribat a la mateixa sala de premsa del Camp Nou. Tant és així, que el Departament de Comunicació del FC Barcelona ha obert les portes a aquests nous canals, malgrat “encara no tenir totalment definida una posició exacta amb aquests nous mitjans”, reconeix una font del club.
Reportatge publicat al número de primavera 2024 de la revista Comunicació 21.
