Foto: Maria Cerezuela
Albert Buscarons (Badalona, 1981) és el coordinador de RAC105 i presenta el programa La teva música, de dilluns a divendres (d’11 a 14 h). És un dels referents de la ràdio musical a Catalunya. Després de forjar-se en la ràdio local, als 19 anys va incorporar-se a Flaixbac. Cinc anys després va fer el salt al panorama d’àmbit estatal a Europa FM. Després d’un projecte a Cuatro, va tornar a la ràdio. Primer, a SER Catalunya, seguit de Rock FM. L’estiu de 2015 aterra a RAC105. A Comunicació 21, Buscarons reivindica la ràdio musical en un moment en el qual l’oferta de les plataformes ha fragmentat l’audiència.
Fa gairebé una dècada que formes part de RAC105, dels quals la meitat com a coordinador.
Sí, fins fa una dècada RAC105 tenia una línia molt marcada, però necessitava un canvi, i el director d’aleshores, Juan Guilarte, va oferir-me la possibilitat d’incorporar-m’hi. Fa cinc anys, quan Guilarte plega, el Grup Godó decideix que la direcció de RAC1 i RAC105 sigui de forma híbrida. Aleshores jo vaig assumir la coordinació de RAC105.
Quin és l’encàrrec que reps per part del Grup Godó quan assumeixes la coordinació de l’emissora?
RAC105 tenia un target d’oients molt adult, i així estava enfocada la seva programació. La propietat del grup va detectar que l’audiència s’anava fent gran i es va fixar com a objectiu treure’s de sobre l’etiqueta d’oldest. En els darrers anys, hem readaptat els continguts, la música i la programació per abraçar una audiència més jove. Més enllà de la programació, cada cop més, la coordinació implica un calendari més exigent d’esdeveniments.
Tot i assumir la coordinació, continues al capdavant de La teva música, un espai diari de tres hores (d’11 a 14 h) posant-hi el teu segell. Com ho compagines?
Hi ha moments de la temporada que es fa més feixuc, especialment quan s’ha d’organitzar la gala dels Premis RAC105. Hi ha dies que l’antena queda en un segon pla, faig mans i mànigues per fer el programa.
T’has plantejat en algun moment fer una pausa davant del micròfon?
Sí, més d’un cop. Ara mateix et puc dir que podria agafar-me un temps per descansar, especialment quan hi ha pics de feina de coordinació. I ho dic perquè porto 23 anys fent radiofórmula de manera professional, sense comptar una dècada més com a col·laborador a la ràdio municipal. Soc conscient, però, que si ho deixo, ho trobaria a faltar de seguida, seguríssim.
“M’encantaria comptar amb veus femenines a RAC105; si hi ha alguna candidata, que aixequi la mà!”
RAC105 va obtenir 191.000 oients l’abril passat. Quin balanç fas de l’última onada de l’EGM?
El darrer EGM ens va treure allò que ens va donar en l’anterior. Per tant, en l’any mòbil ens hem quedat igual. Històricament, aquest estudi et servia per detectar tendències; ara ja no. Darrerament, les dades de l’EGM de les ràdios musicals són molt volàtils. No sé el motiu, és difícil treure’n conclusions. No és massa normal que, en una forquilla de sis mesos, una ràdio pugui sumar o perdre 100.000 oients. I això està passant.
El pròxim 2 de juliol es faran públiques les dades del darrer EGM del curs. Com ho acostumes a viure, com a coordinador?
És el dia de les notes! [riu]. Aquell dia tothom parla dels EGM, i l’endemà ja ningú hi pensa. Nosaltres ens guiem, sobretot, per l’audiència digital, unes dades de les quals disposem cada dia i que ens diuen que avui estem molt millor que fa un any. Sortosament, l’audiència digital s’incorporarà en els EGM.
Foto: Maria Cerezuela
Els mòrnings continuen sent el format de referència per a les emissores musicals?
Sí, per descomptat. Estaria molt bé que alguna emissora fes el primer pas per apostar fort per la franja de tarda, que fos tan potent com la del matí. Però, de moment, no hi ha cap emissora que tingui el múscul econòmic per fer-ho realitat. Això fa que el mòrning sigui la locomotora que arrossega tota la programació de la ràdio, i és on hem de posar tota la carn a la graella. No només pel volum d’oients, sinó també pel volum d’anunciants.
El mòrning de RAC105 el lidera, des de fa tres temporades, Ernest Codina amb el Matina, Codina! Tindrà continuïtat a partir del setembre?
Ernest Codina està renovadíssim per a la pròxima temporada! En una ràdio musical com la nostra cal trencar l’altaveu, i Codina ho fa amb escreix. És un comunicador excel·lent, és molt proper amb l’oient i té un llenguatge molt planer. Té un estil peculiar, li agrada explicar les seves misèries, i això fa que connecti moltíssim amb l’audiència. Aquesta temporada, el Matina, Codina! ha estat un equip pràcticament nou, i se n’ha sortit. Codina té tota la confiança de la direcció.
Una de les darreres incorporacions va ser fa dos anys Enric Font. Què ha aportat al Ja tardes!?
Diversió! Té un esperit sonor molt particular, sembla un cartoon. Va arribar procedent de Prisa on compaginava dos formats totalment antagònics: Los 40 Dance i Los 40 Classic. Li vam posar un full en blanc amb l’únic objectiu de fer companyia a la gent. I ho està aconseguint.
Hi haurà novetats la pròxima temporada?
Més enllà d’algun col·laborador en els programes, no. La ràdio necessita temps i la pròxima temporada serà de consolidació.
“Percebo que l’interès per ser locutor d’una ràdio musical ha perdut pistonada”
L’última veu femenina de RAC105 va ser Montse Vidal, que va decidir canviar d’aires fa dos anys. Per què no hi ha veus femenines?
No és una cosa volguda, ni de bon tros. Però, sí, manquen veus femenines. L’estiu passat vam comptar amb Laia Flórez, que ara és a Europa FM. De cara aquest estiu volíem repetir la mateixa fórmula. Fa unes setmanes vam obrir una convocatòria i, de la quarantena de propostes que vam rebre, una desena eren veus femenines, però no ens han acabat de convèncer.
Per què?
Teníem alguna candidata, però amb un estil més periodístic. Ara bé, per ser locutor d’una ràdio musical has de tenir unes nocions tècniques d’usar la taula de so, i en aquest sentit hi havia aquesta mancança. M’encantaria comptar amb veus femenines a RAC105; si hi ha alguna candidata, que aixequi la mà!
Com es pot competir amb el Grup Flaix?
Fent-ho millor. Ells tenen l’avantatge que tenen, des de fa anys, una programació molt consolidada. Els funciona molt bé el mòrning i la franja de la tarda. A més, el Grup Flaix es dedica exclusivament a la ràdio musical i, en canvi, el Grup Godó té moltes potes i tenim departaments compartits. Sense oblidar que, en els darrers cinc anys, RAC105 ha patit molts canvis. Així i tot, estem en el camí de la consolidació.
Foto: Maria Cerezuela
El somni humit del Grup Godó és que RAC1 i RAC105 siguin líders a la vegada?
[Somriu] Sona molt bé, és molt llaminer. Ningú ens assegura que això passi, dependrà de l’EGM, que és una loteria.
Quines són les sinergies entre RAC105 i RAC1?
Cada cop són més, i ens fa més forts. Fins ara, majoritàriament, era RAC1 qui feia la seva aportació en la programació de RAC105, sigui amb la informació meteorològica o esportiva. I des d’aquesta temporada ho hem fet a la inversa: les cobertures dels esdeveniments musicals per a RAC1 les fem des de RAC105. Era una assignatura pendent.
Ha variat la vocació de ser locutor d’una ràdio musical?
Percebo que l’interès per ser locutor d’una ràdio musical ha perdut pistonada, ja no interessa com abans. Actualment hi ha molta gent jove que vol ser comunicadora, i té un avantatge respecte a la meva generació: el mòbil. A través d’una plataforma, hi ha molts joves que es guanyen molt bé la vida treballant al marge dels mitjans convencionals. No tenen horaris ni caps, s’ho munten com volen.
“Els artistes són conscients que la ràdio continua sent una eina de difusió i que som capaços de crear èxits”
Som en l’any del centenari de la implementació de la ràdio a Catalunya. La ràdio en català és més viva que mai?
Sí, per descomptat. Segons l’EGM, la ràdio en català acumula 4 milions d’oients. D’un país de 8 milions de persones, vol dir que la meitat de la població consumeix ràdio en català. És una xifra molt bona. La ràdio continua sent un mitjà prescriptor, perquè hi treballen comunicadors de primera. Prova d’això és el que passa amb RAC1: “Ho ha dit el Basté!”, diu l’audiència. Aquest és un missatge molt potent que reforça la credibilitat del mitjà.
Per què a la ràdio musical sempre la situen un esglaó per sota de la ràdio generalista o convencional?
Perquè hi ha una tendència que considera que la ràdio musical és menys ràdio. Abordar la política o l’economia et dona més prestigi, i això és el que fa la ràdio generalista. En canvi, a la ràdio musical parlem d’oci, que sembla més banal. Ara bé, als qui ens menystenen els diré una dada de l’últim EGM: el conjunt de les ràdios convencionals va sumar 2,23 milions d’oients per 2,27 de milions les ràdios musicals. Això sí, les ràdios convencionals agrupen sis emissores, mentre que les musicals gairebé una vintena.
Com està incidint l’efecte Spotify en la ràdio musical?
Jo crec que tant la ràdio musical com Spotify són complementaris. La diferència és que en una ràdio la música la decideix un professional i a Spotify, un algoritme. Hi ha un fet rellevant: les plataformes tenen la capacitat de popularitzar cançons (com el cas d’Íñigo Quintero), però no creen nous artistes ni carreres musicals. Amb la ràdio, la història és diferent.
Foto: Maria Cerezuela
Defenses el model de la ràdio amb un presentador que posa la música en context?
Sí, per descomptat. Defenso el poder de la prescripció i de la paraula que et dona la ràdio musical per sobre l’algoritme que t’ofereix Spotify. Sempre.
Visualitzes una ràdio musical feta a través de la intel·ligència artificial?
Als Estats Units han replicat una ràdio on els presentadors estan fets des de la intel·ligència artificial. Ho veig estrany, i em recorda a la veu d’una centraleta que t’apareix en alguna trucada de telèfon. Per molta intel·ligència artificial, nosaltres no perdrem mai el poder de la paraula.
Com s’ha adaptat RAC105 al nou escenari de les xarxes socials?
Fem allò que els recursos econòmics ens permeten. Majoritàriament és cada locutor qui aporta el seu granet de sorra, però són un complement més.
“Estaria molt bé que alguna emissora fes el primer pas per apostar fort per la franja de tarda, que fos tan potent com la del matí”
Quin és el target de l’oient?
En el cas de RAC105, és el d’una persona de 44 anys. Tinc la percepció que l’audiència de les ràdios musicals s’està envellint.
On són els joves?
L’interès musical de la gent jove varia. Actualment, s’encamina cap a la música urbana. Al target de RAC105 no agrada aquest estil musical, i hem decidit no programar música urbana, conscients que perdem un públic potencial.
El projecte de RAC105 va més enllà de la pròpia programació.
Així és. La ràdio musical no només es basa en oferir música i presentar-la de la millor manera possible, sinó que el valor afegit és apropar-los els seus grups o cantants preferits a través d’esdeveniments de petit o gran format. Aquests esdeveniments creen marca, i la intenció és que, si els agrada el que els oferim, formin part de la nostra audiència.
Foto: Maria Cerezuela
Una part rellevant de la programació d’una ràdio musical són els músics. Quin vincle s’hi estableix?
Generalment, els músics i els grups tenen bon rotllo amb la ràdio, estan al nostre costat. Sempre hi ha excepcions. En el meu cas, intento posar-hi distància perquè no se’m pugui dir que soc tendenciós. Tinc molt bon rotllo amb els artistes, però el vincle s’estableix més amb els seus equips. Els artistes són conscients que la ràdio continua sent una eina de difusió de la música i que som capaços de crear èxits.
Què aporta la nova fornada de veus catalanes –Mushkaa, The Tyets, Ginestà o Figa Flawas– a les ràdios musicals del país?
Ha estat una glopada d’aire fresc. Recordo que fa un parell d’anys teníem dubtes, perquè hi havia una generació de músics catalans que semblava que s’acabava. I de cop i volta tenim una nova generació que tenen la peculiaritat que estan fent nous gèneres i estils musicals diferents. Per això, hem triplicat la proposta musical catalana a RAC105. I ho hem fet per talent i, al mateix temps, per la manca d’oferta musical d’àmbit internacional. Tota aquesta fornada suma.
Precisament, aquests artistes són protagonistes en la gala dels Premis RAC105. Unes distincions que, amb només tres anys, s’han consolidat en el panorama musical català.
Així és. Els Premis RAC105 van sorgir l’any 2021 per reconèixer aquells grups que editaven música i treien discs en les condicions que marcava la pandèmia. Aquella primera edició va ser molt ben rebuda i vam apostar per donar-hi continuïtat. En l’edició d’aquest 2024, els Premis RAC105 s’han reafirmat com uns grans premis de país, ja que ve tota la indústria i s’emet en directe per La Xarxa. Ja és un esdeveniment fixat al calendari del sector.
