El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el Pla d’acció per la democràcia. Es tracta d’un full de ruta amb 31 mesures, de les quals una desena referents als mitjans de comunicació, i que es volen implementar al llarg dels tres anys que queden de legislatura, segons ha explicat el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños.
El pla té tres eixos, un dels quals és l’enfortiment de la transparència, la pluralitat i la responsabilitat dels mitjans de comunicació. Els altres dos, són: l’ampliació i millora de la qualitat de la informació governamental, i el reforçament de la transparència del poder legislatiu i el sistema electoral.
Moltes de les mesures són legislatives, de manera que han de passar els corresponents tràmits parlamentaris.
El document aprovat pel Consell de Ministres és el paquet de regeneració democràtica anunciat pel president Pedro Sánchez al juliol.
Fer “política mediàtica”
Ernest Urtasun ha presentat les mesures de l’eix referent als mitjans de comunicació.
Respecte al segon eix, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha destacat que és un “primer pas històric”, perquè per primer cop a Espanya s’aborda “la necessitat de fer política mediàtica”, i també perquè s’inclouen algunes de les reclamacions de la darrera dècada en matèria de llibertat d’expressió.
Segons Urtasun, fer política mediàtica suposa “elaborar un marc legal, jurídic i normatiu que garanteixi el dret a la informació plural, veraç i de qualitat com un dels principals drets que ha de tenir el ciutadà per ser lliure”.
Les mesures contemplades suposen l’adopció del Reglament europeu de llibertat dels mitjans de comunicació, que va entrar en vigor el passat 8 de maig
Registre de mitjans i finançament limitat
El segon eix compta amb una desena de mesures que han estat exposades pel ministre Ernest Urtasun. Per una banda, contempla la creació d’un registre de mitjans de comunicació on disposar de la informació pública sobre la seva propietat i la inversió pública que reben. El registre estarà elaborat per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència.
Introducció de límits al finançament que les administracions públiques poden dedicar als mitjans de comunicació. D’aquesta manera, es vol impedir que hi hagi mitjans directament impulsats per les mateixes administracions.
Revisió del marc regulador per garantir el pluralisme polític, evitant la concentració dels mitjans de comunicació. La mesura implica l’elaboració d’un marc normatiu per “fer front als oligopolis mediàtics”. Així, el Govern espanyol es compromet a desenvolupar uns criteris que defineixin els límits d’aquesta concentració.
Discriminació publicitària positiva per als mitjans en català
En l’àmbit de la publicitat es contemplen diverses actuacions. Per una banda, totes les administracions públiques tindran l’obligació de publicar anualment la seva inversió publicitària.
A més, es vol reformar la Llei de publicitat institucional per introduir criteris de transparència, proporcionalitat i no-discriminació en la seva assignació, i també per evitar que es falsegin les dades d’audiència. En aquest sentit, es vol garantir que els sistemes de mesurament d’audiències i la metodologia emprada compleixin els principis de transparència, imparcialitat, inclusivitat, proporcionalitat, no-discriminació, comparabilitat i verificabilitat.
Segons ha explicat Urtasun, la reforma de la Llei de publicitat institucional persegueix dos objectius. Per una banda, que el sistema de repartiment sigui “més just”, i per l’altra, evitar que amb diners públics es financin “pseudo-mitjans que promouen la intoxicació mediàtica i les fake news”.
La reforma de la Llei de la publicitat institucional també inclourà mesures de discriminació positiva per als mitjans de comunicació que estiguin íntegrament en llengües cooficials diferents a l’espanyola.
Protecció dels professionals de la informació
En el marc del segon eix, Govern espanyol proposa impulsar la Llei de secret professional dels periodistes com a garantia jurídica per a la protecció de les fonts, una històrica reclamació professional.
També la directiva europea anti-SLAPP (sigles en anglès de litigis estratègics contra la participació pública), per a la protecció dels periodistes dels assetjaments externs; és a dir, de les “demandes abusives i infundades” a les quals s’enfronten per realitzar la seva feina.
Una altra mesura prevista és la reforma de l’anomenada llei mordassa per acabar amb les sancions que reben els professionals de la informació quan cobreixen actuacions de les forces i cosses de seguretat de l’Estat.
També es preveu una reforma integral del Codi Penal on s’abordaran aquells articles relacionats amb els delictes que afectin la llibertat d’expressió respecte a les institucions de l’Estat i els sentiments religiosos. L’objectiu és ajustar el Codi Penal espanyol a la darrera jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans.
L’Executiu també proposa modificar dues lleis orgàniques que regulen el dret a l’honor de les persones i el dret a la rectificació. Segons ha explicat el ministre Félix Bolaños, la voluntat és garantir que els tribunals puguin donar “una resposta àgil i efectiva a qualsevol difamació que es publiqui en un mitjà o pseudo-mitjà de comunicació”.
El Govern espanyol impulsa la transparència en la propietat dels mitjans i la publicitat institucional
