L’AMIC és l’entitat referent dels mitjans de proximitat de tots els territoris de parla catalana. Som 600 mitjans associats sota aquest paraigua, que dona servei i veu conjunta a aquest ecosistema comunicatiu territorial únic al món. És sens dubte la xarxa de publicacions, tant en suport paper, digital, com audiovisual, més important, rica i diversa de l’àmbit lingüístic català amb una difusió conjunta de prop d’un milió i mig d’exemplars impresos i unes audiències digitals de més de 15 milions d’usuaris únics mensuals. Sense la tasca imprescindible que fan aquests mitjans als nostres pobles i ciutats, el territori seria més pobre, menys plural, menys participatiu i democràtic i amb menys sentit d’identitat i pertinença. I si parlem de la llengua, tots aquests mitjans utilitzen majoritàriament el català, fins i tot a les àrees metropolitanes i a les grans ciutats.
Fa pocs mesos, l’AMIC vàrem celebrar a La Pedrera de Barcelona el primer Premi Internacional AMIC Mitjans de Proximitat, un guardó que destaca el rigor i l’excel·lència professional amb una perspectiva catalana, europea i internacional. Els guanyadors van ser un mitjà estatunidenc de Detroit, The Outlier Media; un danès, Der Nordschleswiger, i un català, Revista Cambrils. Vam voler aprofitar la trobada per escoltar les experiències i la realitat del nostre sector en altres països, amb els quals ens volem emmirallar, experiències que s’uneixen a l’observatori internacional que té l’AMIC i que coordina la professora Carmina Crusafon.
Davant la baixada dels ingressos provinents de la publicitat tradicional i la necessitat de preservar aquests mitjans, ja que la seva absència genera deserts mediàtics, despersonalització, pèrdua de referents i de participació, factors que afavoreixen el creixement dels populismes i la propagació de notícies falses, alguns països ja disposen d’eines per garantir la viabilitat d’aquestes capçaleres i evitar-ne la desaparició. A banda del suport de les administracions a través de subvencions i campanyes de publicitat, tenen altres mecanismes. En el cas dels Estats Units, s’està promovent un moviment que agrupa mitjans i fundacions privades per tal de pressionar els estats i el govern federal per canviar lleis i poder ajudar econòmicament els mitjans locals. S’estén per arreu una gran preocupació per la pèrdua d’un ecosistema informatiu de proximitat; i amb ell, la propagació de deserts mediàtics en àmplies zones del país. Aquesta preocupació també ha arribat als països del nord d’Europa. A Noruega estan destinant ajuts als editors per tal de fomentar la informació propera i rigorosa davant del perill que la intel·ligència artificial representa per la pèrdua d’identitat pròpia del país. Dinamarca ha rebut el vistiplau de la Comissió Europea per augmentar els ajuts als mitjans i setmanaris locals com una mesura per lluitar contra la desinformació. Ho considera tan fonamental que els ha triplicat.
Hi ha altres exemples en diferents països, on fundacions sense ànim de lucre inverteixen en projectes d’interès públic, reconeixent que la premsa de proximitat és un bé a preservar. Aquests compten amb avantatges fiscals significatius per al mecenatge social i cultural, tant per a empreses com per a persones, un aspecte que, en el nostre cas, no hem sabut articular adequadament. Ben a prop, al País Basc, hi ha exemples de fundacions que tenen un braç inversor en diverses empreses i una part dels guanys els reverteixen en projectes que difonen l’eusquera. Aquest model podria ser un bon mirall per enfortir el català, en un clar retrocés social, i els mitjans de proximitat som la torre de defensa de la nostra llengua. Aquí voldria destacar l’encert de crear una conselleria específica.
“Convé que els nous responsables de la Generalitat, i aquí hi afegiria de la resta d’administracions, trenquin tendències sistèmiques i valorin de veritat l’actiu que representen els mitjans de proximitat”
Cada vegada més, els mitjans de comunicació, especialment els de proximitat, que tenen estructures difícils de sostenir, necessitaran alternatives complementàries als ingressos tradicionals, agreujats per la crisi del comerç tradicional i la dependència de les grans tecnològiques, que monopolitzen les xarxes i afavoreixen la difusió massiva de missatges, sovint falsos o tendenciosos. Alhora, tot i que la intel·ligència artificial pot representar una amenaça, també pot convertir-se en una aliada, sempre que el compromís amb la missió periodística es mantingui al centre.
Els darrers anys hem trobat més sensibilitat per part dels responsables de la Generalitat de Catalunya. S’han incrementat les campanyes institucionals i s’han recuperat els projectes per a mitjans en català, però seguim patint el barcelonacentrisme i que la major part del volum d’inversió sempre se’n vagi als grans grups mediàtics. Cal fer un canvi d’enfocament i valorar el pes que representa aquesta riquesa singular, plural i diversa. Per a la normalització com a país, sobretot lingüística, els mitjans de proximitat sempre hi som. El nostre compromís amb el servei públic i amb els interessos del dia a dia de la gent està fora de dubte.
Convé que els nous responsables de la Generalitat, i aquí hi afegiria de la resta d’administracions, trenquin tendències sistèmiques i valorin de veritat l’actiu que representen els mitjans de proximitat, perquè, segons tots els estudis, són els que generen més confiança entre la ciutadania. Com diu la nostra darrera campanya publicitària: som el “batec de la comunitat”.
Ramon Grau, president de l’AMIC.
