Prendre decisions complexes no és fàcil i encertar-la encara menys. Quan es produeix una crisi és quan es posa a prova la capacitat de resolució i resistència qualsevol estructura organitzativa i de gestió. Per afrontar amb èxit aquestes situacions és imprescindible tenir un full de ruta que contempli els mecanismes a activar perquè, com a mínim, la maquinària es posi en marxa el més aviat possible. En cas contrari, una crisi mal gestionada condueix al pitjor final.
Al terreny de l’empresa privada, les companyies tenen molt en compte no només disposar d’aquests fulls de ruta, sinó que una de les prioritats és procurar avançar-se a aquelles crisis que es poden produir. Tota prevenció és poca. Ara bé, quan ho traslladem a l’àmbit polític, s’ha instal·lat la sensació que no passa res, tot va gola avall i, com diem aquí, “qui dia passa, anys empeny”.
Els grans reptes de la nostra societat, que coincideixen amb les estructures de la democràcia, trontollen. Habitatge, sequera, salut, energia, transport públic, infraestructures, turisme… Els fets ocorreguts al País Valencià revelen la incapacitat i incompetència dels gestors polítics, en aquest cas la Generalitat Valenciana, davant situacions d’emergència. La gestió d’una catàstrofe no és només una qüestió tècnica, sinó també de coneixement del territori, de previsió i de coordinació, i és aquí on es mesura la talla dels qui prenen les decisions.
“En moltes ocasions, els responsables de les diferents carteres de l’administració no són experts en les àrees que gestionen i ni tan sols tenen experiència en gestió”
La devastació causada per la DANA al País Valencià és una mostra palpable de la incapacitat de gestió i previsió d’una administració que, lluny d’estar orientada al bé públic i a la protecció ciutadana, demostra més habilitat en el tacticisme polític que en la resposta efectiva. Bàsicament, no hi ha hagut resposta, i la que ha arribat ho ha fet tard o directament no ha arribat.
La gestió de crisi en casos com aquest exigeix coneixement, lideratge, rigor, criteri, professionalitat i planificació estratègica. El problema, segurament, ve de l’arrel. Lamentablement, en moltes ocasions, els responsables de les diferents carteres de l’administració no són experts en les àrees que gestionen i ni tan sols tenen experiència en gestió. Això engreixa una administració que actua més com una agència de col·locació que no pas de selecció dels millors.
En aquest context, és inevitable qüestionar la preparació de les administracions per fer front a desastres anunciats amb antelació, així com la coordinació entre els diferents cossos de seguretat i protecció civil. I, en aquest apartat, generalitzo de manera conscient. L’impacte del retard en l’emissió d’alertes ens deixa una lliçó sobre la importància d’una resposta immediata, especialment quan les condicions climatològiques extremes són tan previsibles.
A tot plegat li hem de sumar més decisions que la política ha pres, i continua prenent, que contribueixen a multiplicar les conseqüències de desastres com aquest. Si analitzem la gestió territorial, no podem perdre de vista l’abandonament creixent dels espais forestals i el menyspreu del sector primari, que, tot i estar en crisi permanent, és el gran gestor del paisatge. Una part important de la societat, i per descomptat de l’administració pública, viu d’esquenes a la realitat d’aquest sector, ignorant el rol fonamental que exerceix en el manteniment de l’equilibri ambiental. Un paisatge mal gestionat és una bomba de rellotgeria. Per casos com la DANA, però també pels incendis.
La manca d’actuació en els espais forestals, sumada a l’absència de manteniment i neteja de rius, rieres i barrancs, crea les condicions idònies perquè les catàstrofes naturals siguin devastadores. La falta de polítiques de suport i protecció del sector primari no només debilita l’economia rural i altera el paisatge, sinó que posa en risc el benestar ambiental i la seguretat de la població. La pregunta que cal fer-se, és: com és possible que contínuament es permeti construir aquest còctel tan perillós? Irresponsabilitat? Desconeixement? Desídia?
“Un paisatge mal gestionat és una bomba de rellotgeria”
En els propers dies viurem, amb tota probabilitat, una nova batalla política. Perquè de les desgràcies també se’n treu petroli i rèdit. El que ningú pot posar en dubte és que el Govern de la Generalitat Valenciana ha demostrat contínuament una negligent falta de coordinació i responsabilitat. Tot i les previsions meteorològiques, no es va activar cap campanya preventiva; tot i l’avís de l’AEMT, les alertes a la població van arribar tard i la comunicació amb els ciutadans ha estat caòtica i confusa. La Delegació del Govern central al País Valencià va oferir i insistir fins a tres vegades al Govern de la Generalitat que acceptés ajuda.
Aquestes mancances no només afecten la resposta immediata i provoquen una catàstrofe, per si no fos poc, sinó que fan malbé la reputació de les administracions públiques, que es veuen empeses a una espiral de descrèdit permanent. Quan les institucions no assumeixen responsabilitats i es limiten a desviar les culpes, la confiança de la ciutadania es debilita i es posa en risc la seva pròpia legitimitat. Ergo, el problema no és la política, sinó els polítics.
El cas de la DANA evidencia la necessitat urgent d’un canvi profund en la gestió pública i dels governs. És necessari que al capdavant de les administracions s’escullin professionals altament qualificats i compromesos, persones capaces d’anticipar-se i de planificar amb visió a llarg termini. Només amb una administració preparada i amb responsabilitat, que prioritzi la seguretat ciutadana i la protecció del territori per sobre dels interessos partidistes, podrem evitar que aquests episodis es repeteixin en el futur. Sense aquesta transformació profunda, continuarem exposant la població i el nostre territori a crisis evitables i deixarem al descobert les deficiències de les nostres institucions per gestionar el que, per mandat, estan obligades a protegir: la seguretat i el benestar de la ciutadania.
Albert Brosa, director de reputació i lideratge a Europa a LLYC.
