Nascut el 2017, i amb menys de deu anys de vida, el programa Coblejant ha rebut el Premi a la Comunicació en els Premis Capital de la Sardana. Dirigit i presentat per Queralt Pedemonte (Calella, 1999), des de Ràdio Calella i amb el suport de La Xarxa apropa als oients l’actualitat del món de la sardana i la cobla, un espai que pretén reivindicar-se i demana pas, i ja ha arribat fins a 75 emissores locals d’arreu dels Països Catalans. Pedemonte va enamorar-se de la ràdio quan era petita, però, formada en Ciències Polítiques, una coincidència en el temps va facilitar que hi entrés.
La tradició sardanista i radiofònica a la família Pedemonte, amb en Quimet i en Ramon, semblava aplanar el camí a la seva neta i neboda. Tots dos presentaven programes de sardanes a Ràdio Calella, però Queralt Pedemonte va arribar per donar-hi una volta més, quan els seus familiars van cedir-li el testimoni. La primera setmana de 2017 va començar a caminar amb la intenció de convertir-se en un magazín habitual per als aficionats de la cobla i la sardana, i vuit anys més tard ha recollit alguns reconeixements en forma de guardons. “Un premi sempre agrada, perquè t’estan dient que la teva feina és lloable”, explica Pedemonte, qui recorda que també han rebut una menció de qualitat en els Premis Ràdio Associació de 2023, i el Premi Tornaveu al mitjà de comunicació de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català el 2021.
“Coblejant és un producte cultural transmèdia per intentar generar la sensació que la sardana i la cobla atrauen”.
Com a millennial i nativa de les xarxes socials, Pedemonte ha deixat la seva empremta en el programa des de la primera emissió. Per això, exposa, “he volgut que es fes un programa diferent, on s’inclou la informació, perquè passen moltes coses en el món de la sardana i la cobla, i havíem de crear un marc positiu al voltant de tot això”. Sumat a això, s’afegeixen les píndoles a les xarxes socials i la possibilitat d’escoltar-lo a la carta, al gust del consumidor.
L’evolució ha estat constant i el bagatge de la seva presentadora i directora també hi ha aparegut. “A nivell de forma i continguts, és molt millor, també perquè jo he crescut i he consumit molta ràdio i he vist molts formats”, diu, i reivindica que “és un producte cultural transmèdia per intentar generar la sensació que la sardana i la cobla atrauen”.
La gran pregunta és clara: és atractiva per al públic, avui en dia, la sardana? Queralt Pedemonte no en té dubtes, malgrat que reconeix que, en la primera impressió, la reminiscència és cap al passat. “La sensació que tenim és que la sardana és carrinclona i volíem atorgar-li uns valors diferents al fet cultural, perquè sabem que tenim un contingut boníssim”, defensa.
I si hi ha un fet que hagi contribuït a exportar la sardana arreu en els darrers dos anys, ha estat la cançó Coti x Coti, dels Tyets. Aquest tema, que combina els ritmes de la tradició amb el del reggeaton, ha permès obrir els ulls, amb una quantitat ingent de reproduccions que fins i tot ha arribat al vestidor femení del FC Barcelona. Pedemonte diu que “El Coti x Coti ha estat un abans i un després”, i afegeix que “em va semblar molt positiu que publiquessin aquest tema sense fer una paròdia, sinó fent una experimentació musical”. Experta, també, en el fet cultural i la seva difusió, explica que “els joves necessiten generar-se una identitat i aquí tenim una via per poder donar-los-hi a través d’un fet cultural com la sardana; és molt guai dir que ets casteller, però també hauria de ser-ho dient que ets sardanista”.
De nord a sud, el programa Coblejant ha arribat fins a 75 emissores dels Països Catalans, on destaquen la seva reproducció a Ràdio Arrels (Catalunya del Nord), Ona Mediterrània (Mallorca) o al Baix Maestrat (Castelló). Això arriba, en gran mesura, gràcies a la tasca de Pedemonte, qui sempre té el xip activat per fer un programa atractiu. “No hi ha setmana que no pensi en el Coblejant, està molt lligat amb mi i no seria capaç de deixar-lo; és un diari personal, perquè reflecteix l’opinió que m’agradaria projectar sobre el món de la sardana i la cobla”, confessa.
La mà dels seus avis, que la van fer entrar a plaça, va ser el primer pas per conèixer un món que, opina, “no està mort, hi ha moltes iniciatives que s’han d’explicar”. La intenció del Coblejant, doncs, és ser un altaveu de tot el que hi bull.
Fotos: cedides
