Foto: Joanna Chichelnitzky
Thaïs Trujillo Martínez (Barcelona, 1975) és la cara visible del Notícies en xarxa de La Xarxa, que s’emet de dilluns a divendres, de 7 a 9 del matí. Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha treballat per a Canal Terrassa, Televisió de Sabadell, City TV i el Consorci de Televisions Locals abans de marxar quatre anys a Londres (Regne Unit) i exercir-hi de corresponsal per a RAC1 i COMRàdio. Trujillo explica a Comunicació 21 com va arribar a La Xarxa i com es viu des de dins en un gènere com els informatius.
Vas començar a Canal Terrassa, la informació local t’ha cridat sempre?
Va venir així, jo no tenia especial interès a fer informació local, sinó que volia fer pràctiques. Aquestes no eren les pràctiques reglades, sinó que me les vaig buscar jo en funció del que em quedava a prop de casa, i després em va agradar i m’hi vaig sentir molt còmoda.
Com va ser la teva experiència a City TV?
Era una televisió formada per gent molt jove, amb reporters que sortíem molt al carrer. Allò em va ajudar a bregar-me de cara a les feines que he tingut més tard, teníem unes instal·lacions molt potents i va ser una aposta molt ambiciosa.
Vas passar per Londres després de les primeres experiències professionals a Catalunya, com va anar?
Una amiga em va proposar marxar a Londres durant tres mesos, i jo a la feina no estava del tot motivada, així que la vaig acompanyar. Vaig aprofitar el meu mes de vacances, però només tenia dues setmanes per decidir si m’hi quedava o si tornava, així que me la vaig jugar i vaig avisar que no tornava a la feina. Finalment, vaig estar-hi quatre anys.
Creus que vas triar el camí correcte?
Crec que sí, però com que no parlava bé l’anglès ni vaig buscar feina de periodista, vaig centrar-me a aprendre bé l’idioma. Vaig deixar una mica de banda el periodisme durant un any, però vaig tenir la meva oportunitat.
“La plataforma La Xarxa+ ens ha donat més visibilitat i ens acosta a un públic més jove”
Quina va ser?
El març de 2004 vaig arribar a Londres i el juliol de 2005 van haver-hi els atemptats al metro. Jo no treballava en periodisme, però quan van passar, una amiga em va avisar i vaig al·lucinar quan vaig engegar la televisió. En aquell moment em va picar el cuquet de periodista i vaig trucar a RAC1, on vaig entrar-hi durant els primers dies fent reforç, i a COMRàdio, on vaig començar-hi.
Aquella va ser la teva primera experiència a COMRàdio, per després passar a La Xarxa?
Sí, vaig començar a fer cròniques i estava molt bé, perquè vaig treballar molt. Així vaig aconseguir quedar-me a COMRàdio fent de corresponsal des de Londres, tot i que havia de combinar-ho amb la feina que ja tenia. Allò ho vaig mantenir un temps, però Londres era una ciutat caríssima i la meva situació professional era diferent cada mes, en total tenia tres feines i era la dona orquestra.
Vas decidir tornar a casa.
Sí, jo volia tornar, i és que ja havia tingut el meu primer fill i estàvem sols. Se’m va fer més pesat viure allà i al cap d’un any tenia clar que volia tornar. Cada cop que venia a Barcelona passava a saludar els companys de COMRàdio, i en una d’aquestes visites els vaig demanar que m’avisessin quan sortís una oferta, i vaig fer algunes substitucions a l’estiu. En aquell temps també vaig conèixer el responsable de la Xarxa de Televisions Locals, em van fer una prova de càmera i em van proposar incorporar-me al cap de quatre mesos, a principis del 2008.
Com va ser aquell retorn?
Va ser meravellós, vaig tornar a ser mare, i treballava els caps de setmana, així que tenia temps per a les criatures i per conciliar.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Des de la teva arribada, sempre has fet informatius?
Sí, he fet sobretot televisió i també he tocat una mica de ràdio, però sempre fent informatius. M’agrada molt, però també m’agraden altres coses.
Ara faries programes?
Sí, m’agradaria provar-ho. Des de Canal Terrassa, on sí que en vaig fer, que no estic a programes, i és una cosa que m’agrada, tot i que tinc la sensació que després de tants anys a informatius m’hauria d’adaptar a aquest canvi.
Com han canviat els informatius, des que vas començar-hi?
No han canviat tant com ho han fet altres programes, és una estructura força tancada. Ara, hem incorporat entrevistes i connexions, però no pots fer gaire més innovacions, i més en informatius com el de La Xarxa, que el fem de 7 a 9 h.
Com prepareu el Notícies en xarxa?
Quan acabem el directe fem una reunió d’edició i, amb les previsions que tenim, intentem preparar alguns temes i en quin format els tractarem, i ho fem implicant els mitjans de comunicació locals. Això ho deixem fet, però va canviant durant el dia. Jo m’encarrego de preparar les entrevistes en directe i avançar el que pugui, i els companys de la tarda també ens ajuden.
“Les televisions locals tenen un paper fonamental: t’expliquen tot allò que no fa ningú”
En una entrevista a Comunicació 21, Òscar Herreros assegurava que a La Xarxa, que teniu la redacció més gran de Catalunya. Ho comparteixes?
Sí, totalment. L’equip de coordinació s’encarrega de tenir els contactes amb les televisions locals, nosaltres els demanem el que volem, mentre que l’equip de producció fa la cerca de les persones que entrevisto. Així, si comptem els qui treballem a La Xarxa més els qui treballen a les televisions, la redacció és molt gran. Però ens trobem amb la dificultat del nostre horari.
Per què?
Perquè complica les coses. Cadascuna de les televisions locals té la seva estructura i el seu personal, i n’hi ha que són molt potents i d’altres que són més petites. En aquestes últimes, tenen una plantilla curta amb horari partit i de vegades no podem comptar amb ells, perquè han de cobrir altres actes, tot i que hi posen molt de la seva part.
Quin paper creus que tenen els informatius de La Xarxa en el panorama comunicatiu català?
Crec que de vegades la marca no s’acaba de conèixer, perquè gran part de l’audiència no identifica que allò ens pertany a nosaltres. Hi ha espectadors que veuen aquests continguts a través de la seva televisió local, la del seu territori, i penso que també està bé, perquè si passem desapercebuts en favor de les televisions més petites, també està bé.
I quin seria el rol de les televisions locals?
Tenen un paper fonamental: t’expliquen tot allò que no fa ningú, i des de La Xarxa busquem l’equilibri entre continguts locals i continguts generalistes. Si féssim la mateixa escaleta que fa TV3, per exemple, no tindria sentit, perquè estaríem fent el mateix però amb menys recursos, seria una versió pobra. Si hem de marcar la diferència és a través dels temes locals, tot i que hem de trobar, també, l’equilibri perquè no sigui massa local i tingui interès a Catalunya.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Quant de temps portes a Notícies en xarxa (NEX)?
Uf, molts anys! [riu] Quan va començar el programa, els que veníem de la televisió ens encarregàvem de la part més de vídeo, i a mesura que van passar els anys es van moure les peces a la plantilla. Al principi, jo feia una secció de premsa comarcal i, més tard, em van oferir presentar-lo, d’això farà uns sis anys.
Era el moment ideal perquè passessis a presentar-lo?
Sí, perquè en aquell moment em pesava l’horari i em vaig plantejar sortir del programa per fer una feina similar en un horari més agraït i menys sacrificat. Però em van proposar presentar-lo i m’hi vaig quedar.
Com conviviu amb la plataforma La Xarxa+?
A Notícies en xarxa no ens ha afectat massa, perquè no fem continguts específics per a la plataforma, però hi ha altres programes que sí. En general, ens ha donat més visibilitat i de mica en mica s’ha anat coneixent més la marca. I ens acosta a un públic més jove, tot i que al NEX no s’ha notat tant.
El NEX el presenteu dues dones, en informació general i en esports, n’estàs orgullosa?
Sí, n’estic. Inicialment, el fèiem una dona i un home, i en un moment de canvis, vaig passar a fer-lo sola, però en els esports també hi havia una dona. Així, no crec que fos buscat, però ens vam quedar dues dones i estic encantada de la vida.
“M’identifico molt amb l’estil de la BBC”
Què opines sobre l’edatisme que patim les dones?
Hi ha cadenes on es veu molt la formula d’un home més gran i una dona més jove, són cadenes que depenen molt de la publicitat. I, de fet, quan vaig viure a Londres vaig adonar-me que a la BBC no és així, perquè els presentadors i presentadores són excel·lents i no importa si tenen arrugues o l’edat. A La Xarxa no ho patim, afortunadament, i és molt d’agrair, perquè som un servei públic i ens n’escapem.
La BBC segueix sent el mitjà de referència?
A mi m’agrada molt! La segueixo esporàdicament o quan hi ha moments importants i al·lucino com ho fan, són molt bons fent televisió, i no sé dir-te si són la referència, perquè em falten referències. M’agrada perquè per mi era la cadena de referència quan vivia a Londres i perquè s’ha mantingut molt fidel al seu estil.
Tu has begut, una mica, d’aquell estil?
Sí, tot i que potser no ho he fet conscientment, però m’identifico molt amb aquell estil.
Com ha començat la temporada amb el NEX?
Bé, hem estrenat alguns companys d’equip, hi ha hagut canvi de director i d’editor, i anem molt bé. Tenim la gran sort que dins l’equip sempre hem estat molt ben avinguts i, com que el programa està molt rodat, cada temporada és una continuació de l’anterior.
