No hi ha res més motivador que fer normal el que (encara) no ho és. I si en el món de la informació i la comunicació l’eina bàsica és la llengua, la primera Trobada de mitjans de proximitat occitans i catalans va situar on calia la llengua occitana: com a llengua d’ús dels ponents que hi van intervenir, de les presentacions elaborades que van fer, de les preguntes dels assistents i del material imprès.
Això que a Catalunya és ben habitual -però no pas sempre- és malauradament excepcional amb l’occità fora de la Val d’Aran o en activitats expressament vinculades a la cultura i a la llengua. El diàleg fluid en occità, català i francès –amb interpretació simultània per a qui li calia– va ser un element de construcció d’una normalitat que fa anys que s’hauria d’haver treballat amb intensitat en molts altres àmbits. La millor pedagogia és fer les coses com voldries que passessin quotidianament.
Les converses disteses als àpats o als cafès van ser altament motivadores per connectar professionals que, tot i treballar en espais mediàtics molt diferenciats, tenen reptes compartits. I aquestes trobades entre valencians, balears, catalans, nord-catalans i occitans, juntament amb les experiències i reflexions traslladades per ponents i conferenciants, han estès entre la gran diversitat de mitjans assistents que la col·laboració transfronterera acabarà sent d’utilitat directa a tots ells, per petits que siguin.
La Declaració de Narbona, de manera formal, expressa el que aquestes jornades han suposat per als professionals i mitjans participants: que per connectar més i millor amb la ciutadania del teu entorn més immediat, compartir serveis i treballar projectes compartits amb ràdios, mitjans digitals, televisions o premsa escrita més o menys similars al teu ja no és una cosa bona per al futur, sinó que la vols ara.
Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.
L’AMIC i l’ARRA presenten l’associació de mitjans d’Occitània i Catalunya del Nord
