L’actriu intersexual Laura Vila Kremer guanya el primer Premi Orgull

Laura Vila Kremer, actriu i activista intersexual, va rebre aquest dijous la primera edició del Premi Orgull en una gala celebrada a l’Espai Línia, que es va omplir de gom a gom per a l’ocasió. La consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, va ser l’encarregada de lliurar el guardó. El Premi Orgull està impulsat per la revista Orgull i els diaris Línia, del Grup Comunicació 21, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya.

En el seu discurs d’agraïment, la guanyadora del primer Premi Orgull, que va estar escollida per unanimitat pel jurat del guardó, va fer una reivindicació de les persones intersexuals i va denunciar que creixen “sense referents i invisibilitzades”. “Es castra i es mutila la possibilitat d’entendre el nostre cos”, va dir Vila Kremer. En contraposició a aquesta realitat, l’actriu va defensar que “els cossos tenen possibilitats naturals, no malalties”, i va lamentar que les persones intersexuals han estat “sota la lupa occidental”, que les ha “medicalitzat”.

Laura Vila Kremer: “Es castra i es mutila la possibilitat d’entendre el nostre cos. Els nostres drets són urgents”

Vila Kremer, visiblement emocionada mentre pronunciava les seves paraules, va voler remarcar “la responsabilitat” que com a societat tenim de no ocultar la intersexualitat. “Som un escac al binarisme”, va dir. Una lluita, la de ser visibles, per tal de no haver de “créixer i viure”, tal com va relatar que li va passar a ella, “sense explicar a les amigues més íntimes” la seva identitat sexual, i havent d’arrossegar “l’estigma del bitxo raro”. “Els nostres drets són urgents”, va exclamar just abans de ser llargament ovacionada pel públic.

Prèviament al lliurament del premi, Mar Sifre Rigol, directora editorial de la revista Orgull, va detallar els motius pels quals el jurat va escollir Laura Vila Kremer per unanimitat: “Pel seu compromís amb la lluita de les persones intersexuals. Perquè no és gens fàcil posar cara i cos al servei d’una realitat que encara és tabú i estigmatitzada. I perquè amb la seva feina visibilitza i fa pedagogia sobre la realitat intersexual”.

Eva Menor: “Aquest guardó posa en valor la diversitat en un moment en què el negacionisme està penetrant”

En el seu parlament, la consellera Menor, que va començar recordant que el primer article com a consellera el va publicar a la revista Orgull, va voler destacar que aquest guardó “posa en valor la diversitat en un moment en què el negacionisme està penetrant”. Precisament pel context en el qual ens trobem, Menor va afirmar que és més necessari que mai tenir present la trajectòria històrica del col·lectiu LGTBI+. “Els avenços en drets no venen sols, es lluiten. Hi va haver persones que van lluitar molt, i cal fer valdre la història per transformar el futur”, va argumentar.

La consellera també va alertar sobre “l’avenç de l’extrema dreta amb el blanqueig de la dreta conservadora i liberal”. Quan això passa, segons Menor, és quan “comencen les dictadures i els totalitarismes”. Davant d’aquesta amenaça, va defensar que el Govern aposta per “una Catalunya diversa i orgullosa que és la terra d’acollida i la llar de totes les persones”.

Defensa dels drets LGTBI+

A l’inici de la gala, Sifre Rigol va explicar que l’objectiu del Premi Orgull és lliurar un guardó a una persona LGTBI+ catalana que destaqui per la defensa dels drets i les llibertats del col·lectiu, així com posar en valor les persones que, des de diferents disciplines, fan servir el seu altaveu per fer visible la realitat LGTBI+, també mitjançant la pedagogia.

“No soc una persona catastrofista, però crec que cal que siguem conscients de quin és el context actual”, va dir la directora editorial de la revista Orgull, que va mencionar els casos de lesbofòbia a l’Argentina, la prohibició del Pride a Hongria i la negació de l’existència de les persones trans i intersexuals per part de Donald Trump, així com el tancament de perfils de xarxes socials d’activistes i periodistes LGTBI+.

“Des d’Orgull creiem que no només no podem restar-hi indiferents, sinó que cal plantar-hi cara. Defensarem els nostres drets, destacarem la feina feta i donarem veu a les iniciatives que reafirmen qui som. Lluitarem contra el feixisme i contra aquells que ens volen fer fora de la societat, que volen que tornem als marges”, va proclamar Sifre Rigol. I va afegir: “Davant de l’odi, llibertat, sí, però també pedagogia, defensa i organització. La revista Orgull hi serà”.

Mar Sifre Rigol: “Davant de l’odi, llibertat, sí, però també pedagogia, defensa i organització. La revista Orgull hi serà”

La gala d’entrega del premi va comptar amb una actuació musical de Zoe, cantant trans que acaba de publicar el seu àlbum Cicatrices, i amb la presència de representants de les principals entitats LGTBI+ de Barcelona i de Catalunya, així com d’alguns dels activistes històrics del nostre país, com ara Jordi Petit o Maria Giralt, entre d’altres. També hi van voler ser presents diverses personalitats del món polític.

El jurat del Premi Orgull ha estat format per Javier Rodríguez, comissionat de Polítiques d’Infància, Adolescència, Joventut i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona; Mar Viader, de l’Associació Catalana d’Asexuals; David Àvila, director del Ja m’entens de Catalunya Ràdio; David Centol, editor del Grup Comunicació 21; i Mar Sifre Rigol, directora editorial d’Orgull.