Adolescència és una de les sèries de moda d’aquest primer semestre d’any. Va arribar a Netflix amb poc soroll i amb poca promoció per part de la plataforma, i en poques setmanes es va convertir en un boom gràcies al boca-orella i la repercussió que va tenir als mitjans de comunicació. L’argument es basa en un noi de 13 anys acusat d’assassinar una companya de classe i durant quatre capítols, gravats magistralment amb un pla seqüència, ens ensenya el seu entorn i les conseqüències del crim. La sèrie britànica és excel·lent i els protagonistes estan excelsos, però aquesta columna que mensualment faig a Comunicació 21 no és el marc per escriure sobre crítiques de sèries o de cinema. El marc, com bé diu el seu nom, és la comunicació. I Adolescència ens mostra una comunicació que la gran majoria de pares no entenem o no sabem veure. La comunicació oculta, la simbologia, les fake news o el bullying a través de les xarxes, principalment Instagram i TikTok (Twitter, o millor dit X, i Facebook no existeixen per als més joves).
[ATENCIÓ SPOILER] Hi ha una escena brutal d’Adolescència on el fill li diu al seu pare, que és el policia encarregat d’investigar el cas, que està perdut i que deixi de fer el ridícul. Que no entén res del que està passant i li ensenya tots els significats dels emojis de les xarxes que fan servir els adolescents, com la dinamita, la píndola, els cors de diferents colors, etcètera (és una de les claus per entendre el perquè de l’assassinat). I també apareixen termes com incels (comunitats virtuals d’homes que diuen ser incapaços de tenir relacions sexuals, tot i tenir-ne ganes, i que en culpen les dones) o masclosfera (una xarxa que promou la masculinitat i potencia la misogínia). Tota una cara B de la comunicació en què les fake news també estan a l’ordre del dia.
“De la mateixa manera que l’educació sexual cada cop més forma part dels currículums escolars i és un gran encert, el mateix es podria implantar en la vessant de la comunicació”
Aquesta situació és realment preocupant, i més quan la majoria dels nostres joves s’informen a través de les xarxes i miren molt poc els mitjans de comunicació. Aquest curs estic impartint classes de periodisme en una universitat pública, concretament en el primer curs. Fa uns dies els vaig preguntar per on s’informaven i el resultat va ser aclaparador. Poquets van dir el Telenotícies, perquè la immensa majoria van contestar que el seu canal habitual de notícies és Instagram o TikTok. I això que eren conscients que en aquestes plataformes les fake news estan a l’ordre del dia. En aquest sentit, cal ressaltar que un informe recent del think tank nord-americà Pew Research Center va detectar que el 21% dels nord-americans rep regularment notícies d’influencers a les xarxes socials, i gran part del contingut se centra en la política. Segons Pew, més de la meitat dels 150 principals comptes polítics de TikTok als Estats Units corresponen a creadors de continguts i no a periodistes. Per tant, la fiabilitat és més que dubtosa.
I un apunt trist. Cap, cap, cap dels meus alumnes s’informa a través de la premsa escrita. Pels que ens hem format en aquest àmbit, el panorama és desolador. Precisament, el passat 22 d’abril, Comunicació 21 recollia una notícia en aquest context: “L’audiència conjunta dels diaris impresos a l’Estat torna a recular per quarta onada consecutiva de l’Estudi General de Mitjans. En concret, en la primera onada de 2025, el conjunt de capçaleres registra 5.564.000 lectors diaris de mitjana, un 2,1% menys que fa un any”.
I la pregunta del milió de dòlars. Què es pot fer davant d’aquesta tessitura? La resposta és complexa i polièdrica. Té moltes arestes. Segurament cal més educació comunicativa. De la mateixa manera que l’educació sexual cada cop més forma part dels currículums escolars i és un gran encert, el mateix es podria implantar en la vessant de la comunicació. Des de les nostres escoles i des de les nostres universitats. Hem d’entendre que no podem deixar la informació només en mans d’unes xarxes socials que ens intenten manipular amb els seus algoritmes o de qualsevol Trump, Musk o Putin que creen les seves pròpies fake news.
Marc Bataller, periodista i consultor en comunicació.
El futur encara passa pel periòdic local imprès - Estanis Alcover i Martí
