Va, siguem clars: això de la cobra a Verdú ha estat un ‘troleig’ de manual, però no pas un qualsevol, sinó un que ens hauria de fer pensar seriosament en quin jardí ens estem ficant amb la intel·ligència artificial. Una foto d’una serp exòtica, generada per IA, es fa viral per WhatsApp i, en qüestió d’hores, tot el poble en alerta, els Agents Rurals mobilitzats, recursos públics malgastats i la gent amb la por al cos. I tot per una imatge que ni tan sols era real, sinó una fantasia digital hiperrealista.
Fa uns anys, si volies enganyar algú amb una foto, havies de ser un geni del Photoshop. Ara, amb quatre paraules ben posades en un xat, la IA et genera una imatge que ni els experts saben distingir si és real o fake. I això no és ciència-ficció, és el present. El cas de Verdú no és un cas aïllat: cada cop més, la gent fa servir IA per crear imatges que semblen reals i que poden fer-la grossa a les xarxes socials.
Això de “veure-ho per creure-ho” ja no serveix. Les imatges, que sempre havien estat la prova definitiva (“si hi ha foto, és veritat!”), ara poden ser una trampa. La IA pot fabricar notícies falses, manipular l’opinió pública i fer-nos creure que ha passat alguna cosa que mai ha existit. I si això passa amb una cobra, què no pot passar en política, economia o fins i tot en judicis?
El pitjor de tot és la velocitat. Una imatge falsa vola per grups de WhatsApp, Telegram o X i, abans que ningú pugui verificar res, ja ha creat alarma, indignació o fins i tot pànic. A Verdú, els Agents Rurals van haver d’anar a comprovar-ho en persona abans de concloure que tot era una broma digital. Però, i si la propera vegada no es pot aclarir tan ràpid? O si la imatge afecta la reputació d’algú, o provoca una reacció social desmesurada?
“Quan un mitjà de proximitat verifica i desmenteix una fake new, la seva paraula té pes, perquè no parla des de la distància”
No hi ha solució fàcil. Podem demanar responsabilitat, però la realitat és que la tecnologia va molt més ràpida que la nostra capacitat de filtrar el que és veritat i el que no. Les mateixes eines d’IA que generen imatges falses també poden ajudar a detectar-les, però la batalla serà dura i constant.
En aquest context, la premsa de proximitat, com la premsa comarcal i local, esdevé més important que mai. Són aquests mitjans els que coneixen de primera mà el territori, la seva gent i les seves dinàmiques. La premsa local té accés directe a les fonts, pot contrastar la informació amb veïns, autoritats i testimonis reals, i sap distingir molt millor què pot ser cert i què fa olor d’enganyifa. Quan una notícia falsa o una imatge sospitosa comença a circular, la premsa de proximitat és la primera que pot aixecar la mà i dir: “Ep, això no quadra!”.
A més, la confiança que genera la premsa local entre la ciutadania és un actiu fonamental per frenar la desinformació. Quan un mitjà de proximitat verifica i desmenteix una fake new, la seva paraula té pes, perquè no parla des de la distància, sinó des del coneixement directe del que passa al poble o a la comarca.
En definitiva, el cas de la cobra de Verdú ens serveix d’avís: la IA ja no és cosa de pel·lícules, sinó una realitat que pot afectar el nostre dia a dia, fins i tot en un poble petit. Ara més que mai, ens toca a tots ser una mica més desconfiats i responsables abans de compartir qualsevol cosa. Però també cal reivindicar i donar suport a la premsa de proximitat, que pot ser la nostra millor aliada per separar el gra de la palla enmig de la tempesta digital.
No podem deixar que una simple imatge falsa generi pànic, faci perdre temps i diners als serveis públics, o posi en dubte la confiança entre veïns. El futur ens portarà encara més reptes d’aquest tipus, i la millor defensa serà el sentit comú, la capacitat de qüestionar el que veiem i el periodisme de quilòmetre zero.
La tecnologia pot ser molt útil, però depèn de nosaltres fer-ne un ús responsable i no caure en la temptació de viralitzar tot el que ens arriba. Si volem evitar més ensurts com aquest, cal que tots plegats ens prenguem seriosament el poder (i el perill) de la IA i apostem per una informació de qualitat, propera i contrastada.
Laia Pedrós, directora de Nova Tàrrega i corresponsal de Segre.
Com poden els mitjans catalans connectar amb les audiències joves? Lliçons dels nous mitjans digitals - Estanis Alcover
