Foto: Maria Cerezuela
Marta Narberhaus (Barcelona, 1984) és periodista i doctora en Comunicació, i ha guanyat la quarta edició de la Beca Montserrat Minobis amb el projecte La perspectiva de gènere als informatius infantils. Estudi sobre la representació de les dones periodistes, els temes amb visió de gènere i la promoció de la igualtat i els drets de les dones a l’InfoK. Amb trajectòria en mitjans com Catalunya Ràdio i RTVE, és membre de la Plataforma per l’Educació Mediàtica del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i actualment exerceix com a professora a la Universitat Autònoma de Barcelona. A Comunicació 21, parla sobre la beca que ha rebut i el treball que durà a terme, i fa un cop d’ull a la professió des del punt de vista de les aules, on hi és cada dia.
Què suposa haver guanyat la Beca d’investigació en comunicació audiovisual Montserrat Minobis per estudiar la perspectiva de gènere a l’InfoK?
Estic molt contenta i orgullosa, perquè és un reconeixement que agraeixo molt. Tant per la temàtica com per la trajectòria em fa molta il·lusió fer aquest projecte, perquè la meva tesi doctoral ja anava en aquesta direcció i la perspectiva de gènere sí que la contemplava, però no hi vaig poder aprofundir i ara sí que podré.
Aquell treball de la tesi, del 2016, com creus que et servirà actualment?
Crec que hi ha hagut una evolució quant a forma i contingut, els informatius s’han modernitzat i l’InfoK complirà 25 anys. En aquell moment ja era referent quant a producte dedicat a l’audiència infantil, a l’Estat espanyol era únic i a Europa no n’existeixen tants. Tinc ganes d’analitzar el rol de les dones i com hi contribueixen; la meva hipòtesi és que ho fan bé i vull confirmar-la.
Per què és important estudiar en edats tan primerenques el paper de les dones?
Jo soc molt defensora de l’audiència infantil i com de necessari és el que aprenen dels mitjans de comunicació, perquè els ajuda a crear-se una imatge de la realitat que els envolta. Així com els adults ens informem a través dels mitjans, els més petits també ho fan, i veure com s’hi tracta la perspectiva de gènere és entendre com els influirà. Hi ha estudis que ens indiquen que estem vivint un moment de retrocés, i això és greu.
“Els mitjans de comunicació són crucials quant a informació referent i contrastada, i això els diferencia de tots els canals que hi ha”
Quin tipus de retrocés?
És un retrocés pel que fa al feminisme en general i a la idea d’igualtat entre homes i dones. Tot plegat en un moment en què s’han creat noves esferes per als joves on arriben discursos molt misògins i radicalitzats, per això hi ha retrocés en la igualtat de gènere. Així com les noies joves sí que tenen el concepte d’igualtat molt interioritzat, hi ha hagut un pas enrere en els nois, per això penso que com més aviat s’interioritzi la igualtat millor orientat estarà el futur.
Quin paper tenen els mitjans de comunicació en un escenari on les xarxes socials són tan agressives?
Els mitjans de comunicació són crucials quant a informació referent i contrastada, i això els diferencia de tots els canals que hi ha. Per això hem d’ensenyar als més joves a dubtar de tot el que els arriba i dotar-los de periodistes i mitjans referents en qui puguin confiar. L’InfoK té un altre paper, que és el de decodificar els mitjans, i dotar l’informatiu d’espais específics que contribueixin a l’educació mediàtica, perquè entenguin que manipular la informació és molt fàcil.
No creus que han estat els propis mitjans els qui han superat algunes línies vermelles?
Sí, però això és el dia a dia de la professió i de reivindicar els principis. Cadascú sap què fa i des dels col·legis professionals s’ha recordat com d’importants són, i tot i que els mitjans siguin empreses, estan oferint un servei públic i han d’oferir uns estàndards determinats.
Foto: Maria Cerezuela
Ets membre de la Plataforma per l’Educació Mediàtica del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Com cal treballar l’educació mediàtica des dels organismes públics?
Són molts eixos, tenim diferents grups de treball i ens hem centrat a fer divulgació el més mediàtica possible, així com jornades i trobades de diferents professionals del sector, i premis per posar en comú tots els agents que treballem en aquesta línia. De fet, hem posat el focus en l’escola, però seria més efectiu regular què passa a internet i les xarxes socials. I també reclamem que existeixi un sistema digital públic, tot i que és difícil.
Com a professora a la Universitat Autònoma de Barcelona, ets optimista amb les noves generacions que arriben?
Soc optimista de mena i m’agrada molt treballar amb gent jove, crec que tenen projectes molt macos. Penso que la professió està en bones mans i no em fan por els futurs periodistes, sinó l’entorn en el qual entraran, per les pressions que poden rebre un cop són fora de les aules.
Creus que naixeran noves especialitats en els estudis de Periodisme?
Sí, i tant, i més amb el creixement de la intel·ligència artificial i els usos ètics que se’n desprendran.
Ets del parer d’utilitzar la IA a les redaccions?
Totes les tecnologies, quan s’han presentat en societat, han generat rebuig, però tot s’ha superat. Amb la IA crec que passarà el mateix, però només en coneixem la superfície i costarà un temps de fer-se a la idea de tot el que implica. Penso que serà una eina útil que ens pugui suplir en tasques més pesades, però no en les més creatives.
“Hem d’ensenyar als més joves a dubtar de tot el que els arriba i dotar-los de periodistes i mitjans referents en qui puguin confiar”
A les aules com s’ha integrat la IA?
La tecnologia evoluciona molt més ràpidament que els plans d’estudi, i cada professor tenim la llibertat d’incloure determinats temes, però la teoria va més lenta. Moltes vegades, són els alumnes els qui et presenten noves eines i nosaltres, com a professors, les acceptem, perquè és un enriquiment mutu i continu.
Des de fa una dècada estàs més centrada en la docència. Era el teu objectiu fer-ho?
Em va arribar i n’estic gaudint molt. A l’acadèmia m’he sentit més lliure que en una redacció i amb més possibilitats d’ajudar la professió.
Els últims anys es parla més de l’ètica periodística, creus que s’ha posat més en entredit la professió?
La IA ho ha posat de nou sobre la taula, perquè ha ampliat el debat al públic general, i penso que això és bo, perquè ens fa reflexionar sobre com estem fent la nostra feina i ens ajuda a tornar als orígens de l’ofici.
Foto: Maria Cerezuela
Alegriadepoble: “Que hi haja més creadors de contingut en català és fonamental per reforçar la presència de la llengua en internet”
