La intel·ligència artificial és una tecnologia que ha guanyat presència, rellevància i adeptes en els darrers anys. La seva eclosió ha coincidit amb la necessitat d’agilitzar processos, millorar-los i guanyar temps per dedicar la intervenció humana a tasques més creatives. I el món del periodisme i la comunicació no és pas una excepció, així que la IA i els algorismes també hi treuen el cap. És el cas del programa Efecte Mosaic, una proposta nova de les televisions de la Xarxa Audiovisual Local i la plataforma La Xarxa+ que des de la tardor del 2024 porta continguts que volen emular els feeds d’Instagram i els reels que s’hi consumeixen, però amb un accent local.
L’objectiu, segons explica el cap d’operacions de La Xarxa, Miquel Herrada, és “crear un format innovador que traslladi a la pantalla de televisió una experiència similar a la del consum de continguts a les xarxes socials”. Per això, l’Efecte Mosaic té l’aspecte d’un perfil d’Instagram, però el trasllada a les televisions locals i hi bolca continguts que generen elles mateixes. En format de càpsules que els mitjans locals creen, el contingut arriba a La Xarxa, on entra en joc el rol de la tecnologia per produir dues edicions diàries que s’emeten de 9 a 10.30 h del matí i de 16.30 a 18 h de la tarda de dilluns a divendres.
“La part més important és que es generin històries interessants i ben explicades, i per fer-ho cal tenir coneixement sobre la gent i el territori”
És a través d’IA i d’uns algorismes que el sistema tria els vídeos i els organitza, mentre que l’equip humà que hi ha al darrere d’Efecte Mosaic verifica que les càpsules segueixin uns estàndards de qualitat comuns a totes. Els algorismes automatitzen algunes de les decisions editorials aplicant unes regles predefinides per l’equip, i algunes són “que es prioritzin els continguts més nous, que hi hagi equilibri territorial i diversitat temàtica, i que, en alguns dies de la setmana, tinguin més pes alguns continguts en especial”, segons explica Herrada. Així, la cadena per triar els continguts més precisos compta amb l’ull humà i amb l’ull tecnològic, però l’última paraula sempre correspon als professionals de La Xarxa.
Ester González, responsable de l’Efecte Mosaic, s’encarrega de vetllar pels continguts d’aquest format innovador que posa a l’aparador petits retalls de l’enorme talent de l’audiovisual local. “Es combinen continguts exclusius i inèdits amb altres de ja produïts, una vegada seleccionats i editats, que aporten una dimensió única i original al projecte”, diu, i afegeix que “cada càpsula manté la imatge gràfica de cada televisió local, utilitzant les seves tipografies i estètica visual, de manera que se’n conserva la identitat, i queda palesa la diversitat audiovisual que conforma La Xarxa”. La idea és que el programa funcioni com una mena de “xarxa social de Catalunya”, diu Ester González.
La convivència amb la tecnologia
El dubte, doncs, és el següent: acabarà desplaçant la IA als humans al capdavant del programa? La resposta és clara. “La intervenció humana és imprescindible, sobretot en la fase inicial de crear els continguts, perquè requereix de la creativitat i el coneixement de les persones; una de les parts clau és la ingesta de les imatges dins del sistema, i per fer‐ho es recorre a un grup de persones que té un paper essencial”, afirma Miquel Herrada. I afegeix que “la intervenció humana segueix tenint un paper clau i molt sensible en el procés, tot i que hi ha una part mecànica que resolem a través de l’automatisme”.
Una de les principals amenaces dels oficis que requereixen la intervenció humana és la tecnologia i el seu abast, així com la seva capacitat per copiar o simular la tasca de les persones i fer‐ho amb una qualitat alta. Tot i que es presenta com una ajuda per als periodistes, l’Efecte Mosaic no pretén desplaçar-los. “En cap cas ens plantejarem que la tecnologia serveixi per perdre el control editorial, sinó per tenir una eina més poderosa per aplicar les decisions periodístiques; tot va al nostre favor i la tecnologia ens ajudarà molt”, diu Herrada.
En aquest sentit, La Xarxa torna a ser pionera quant a la incorporació de les noves tecnologies i la IA, però ho fa tenint molt present que el seu gran actiu són els periodistes i tècnics i els continguts que són capaços de generar. “La part més important és que es generin històries interessants i ben explicades, i per fer‐ho cal tenir coneixement sobre la gent i el territori. Això és el que fan els mitjans locals”, recorda el cap d’operacions. En un escenari on els canvis, sobretot en clau tecnològica, són tan constants, els reptes dels mitjans de comunicació passen per abraçar el progrés, no tancar els ulls a l’evolució tecnològica, i adaptar‐s’hi sense perdre la seva essència. Però, com en qualsevol canvi, sempre és necessari que algú marqui el pas a seguir, que explori per primer cop i que obri vies que semblaven tancades. La Xarxa està assumint aquest paper i, com a paraigua dels mitjans locals del país, ha de ser la mà amiga que guiï els qui venen al darrere.
“En cap cas ens plantejarem que la tecnologia serveixi per perdre el control editorial, sinó per tenir una eina més poderosa per aplicar les decisions periodístiques”
Per això, ha involucrat les televisions locals en l’Efecte Mosaic des del primer dia, i la resposta, després d’una temporada, ha estat molt bona. Segons Herrada, “estem molt contents pel que fa a l’audiència, i la satisfacció de les televisions locals és molt alta. Tant, que algunes s’estan plantejant fer un Efecte Mosaic només amb material propi”. En total, el programa ha rebut unes 5.000 càpsules per a les dues edicions diàries que s’han programat des del passat mes d’octubre i la previsió és seguir augmentant el material, així com la fidelitat dels mitjans que hi participen.
En aquest camí, i a través del programa Efecte Mosaic, La Xarxa ha assumit un lideratge que pretén encomanar a la resta de televisions i ràdios locals. Trobar històries, noves veus o testimonis interessants correspon als professionals, que ja troben en la tecnologia la millor aliada per millorar encara més la seva feina diària. Presentar‐les en un format atractiu, innovador i que desperti la curiositat dels espectadors és el repte que tenen els mitjans, que assumeixen l’encàrrec de ser la veu del rigor i la informació contrastada.
Article publicat al número d’estiu-tardor 2025 de la revista Comunicació 21.
