Després de mesos d’investigació, es multipliquen els debats sobre l’impacte transversal que suposa la irrupció de la intel·ligència artificial i la IA generativa a les nostres vides. Però avui em fixo en l’antropologia i en la inversió que estem vivint.
Permeteu-me portar-vos a un futur proper, d’escenaris quotidians d’un nou món intel·ligent: et lleves i un holograma de metge et dona l’alta d’un hospital amb entorns hiperconnectats; t’endús prescripcions mèdiques automatitzades; mentre fas classe en una aula on el mestre és un assistent virtual, una IA agèntica et compra un bitllet d’avió, et reserva una habitació intel·ligent en un hotel sense personal i entrades per al concert del Bruce; accedeixes a l’estadi per reconeixement ocular, cantes les cançons gràcies a les lletres que projecten les ulleres mentre retransmets en directe a les xarxes socials l’escenari de l’Estadi Olímpic; arribes a casa i la domòtica baixa la llum per atenuar la càrrega visual; Alexa dispara aromes relaxants per conciliar el son, però abans un assistent virtual t’alerta del que falta a la nevera. L’endemà, agafes un cotxe que no és teu però obres amb l’aplicació del mòbil, un cotxe autoconduït per satèl·lit; pel camí mires fotos sense àlbums perquè són al núvol virtual, i com que dus gadgets intradèrmics equilibres la temperatura del despatx segons la calor corporal; et poses unes ulleres de sol amb càmeres, altaveus i accés a l’agenda per trucar a un amic, amb qui parles per la patilla sobre una apassionant obra d’art feta per IA amb un creador que ha desenvolupat un superprompt; acabes el dia llegint notificacions a l’iPhone que detecten desinformació (mentides) dels polítics quan intervenen en el debat de l’estat de la nació…
Apocalíptics i integradors, política internacional
És obvi que, per als apocalíptics, el món està a punt d’explotar, però per als integradors, com jo, la IA entesa com a inversió antropològica és un gran repte, un esdeveniment, un canvi profund en la nostra identitat col·lectiva, en el rumb de la civilització i en la possibilitat de racionalitzar en relacions geopolítiques.
Un dels àmbits on la IA pot tenir una incidència més transformadora és la política internacional. Històricament, el comportament humà en aquest terreny s’ha recolzat massa sovint en l’emotivitat per justificar guerres, conflictes i enfrontaments. La por, la desconfiança i la competitivitat han estat motors de decisions que han marcat el destí de nacions senceres.
La irrupció de la IA ens ofereix, però, una oportunitat inèdita: desmobilitzar i racionalitzar la política global en tant que posa davant nostre un factor d’objectivació basat en l’anàlisi de dades, la simulació d’escenaris i la predicció de riscos, que pot ajudar a desactivar pulsions de confrontació innecessària i a moderar la competitivitat desmesurada. Aquesta tecnologia ens situa en un terreny on el coneixement es depura i les decisions poden ser més justes, transparents i informades.
Lluny de la visió apocalíptica, la IA ens ofereix una lliçó d’humilitat: no som els amos totpoderosos de l’univers. Ens recorda la petitesa de les nostres passions davant la immensitat de la raó i la possibilitat d’una cooperació global més madura.
De creadors a modelats per la nostra pròpia creació
Si bé és cert que, tradicionalment, les eines i tecnologies han estat extensions de les nostres capacitats físiques i cognitives –la roda ens va permetre desplaçar-nos més ràpid, la impremta va multiplicar l’abast de les nostres idees, la màquina de vapor va transformar la producció–, també és cert que totes elles ampliaven el que ja érem, però no alteraven l’arrel de la nostra condició.
Amb la IA, però, aquest procés s’inverteix: ja no només som els creadors de l’eina, sinó que l’eina comença a modelar la nostra manera de pensar, aprendre, decidir i relacionar-nos amb el coneixement. La IA ens confronta amb les nostres limitacions, ens posa a prova, esdevé un repte, però també una oportunitat d’humanitzar-nos. Per això, al meu parer, estem davant d’una ‘inversió antropològica’, entenent aquest concepte com el gir profund que introdueix la IA en el nostre pensament, en la nostra capacitat de redefinir la identitat de la humanitat.
Anticipa desitjos, desafia la identitat de modeladors a modelats
La IA no només executa tasques, sinó que anticipa desitjos. La IA influeix en com entenem el món, els fets, les opinions, les relacions, les responsabilitats, l’ètica i el sentit del que és humà i del que és màquina. Ens ofereix qualitat de vida, però també ens convida a repensar la relació amb els altres. Ens interpel·la a ser més empàtics amb aquells amb qui compartim la condició humana. El repte està servit, però mentre els robots s’humanitzen, és més preocupant que els humans es robotitzin. I perquè això no passi, hem de prendre consciència del que estem presenciant, ja que és el major dels desafiaments mai viscuts per la humanitat.
Així doncs, quedeu-vos amb el concepte d’‘inversió antropològica’, perquè estem davant d’un moment històric de canvi de paradigma sense precedents, a partir del qual la humanitat passa de ser la modeladora d’eines a ser, en part, modelada per elles. Ni la roda, ni la impremta, ni la màquina de vapor, ni les energies renovables han estat capaces de canviar el rumb de les nostres vides com ho està fent la IA.
Un gir radical en la relació amb el coneixement
Vivim el gir més radical en la nostra manera d’aprendre, decidir i relacionar-nos amb el coneixement. A diferència d’altres invencions, la IA no només amplia les nostres capacitats: reconfigura la nostra relació amb el coneixement i la responsabilitat. Benvinguda, doncs, la invenció que ens convida a repensar l’evolució humana.
Fins ara, l’evolució humana consistia a crear eines que ampliaven les nostres capacitats. Amb la IA, l’eina comença a modelar l’humà. Ja no som només els creadors, sinó també els modelats per la nostra creació. La IA ens ofereix una altra evolució: una en què l’ésser humà es redefineix a si mateix a través de la seva relació amb una intel·ligència no humana.
Això no és una distòpia, sinó una oportunitat: la IA és, en definitiva, el mirall i el motor d’una nova antropologia. La inversió antropològica és el repte i la promesa de la nostra època: aprendre a evolucionar, no només tècnicament, sinó èticament i humanament. És una invitació a evolucionar en diàleg amb les nostres pròpies creacions.
Article publicat al número d’estiu-tardor 2025 de la revista Comunicació 21.
