Foto: Maria Cerezuela
Xavi Freixes (Os de Balaguer, la Noguera, 1971) presenta des d’aquest mes de setembre El matí de Ràdio 4 (de dilluns a divendres, de 10 a 13 h). Comunicador, periodista i meteoròleg, ha dirigit i presentat El matí de Catalunya Ràdio i La nit a RAC1 durant sis temporades. Ha estat presentador dels informatius a Telecinco durant tres anys i cap d’informatius de 8tv. Ha treballat a TV3, on va presentar el programa Amb el cor a la mà, i als primers informatius de betevé. També ha treballat a Cadena COPE, Cadena SER, Onda Cero, El Mundo, Antena 3, TVE, Ràdio Club 25, RACC, Andorra Televisió i l’Agència EFE. Abans d’incorporar-se a Ràdio 4 va ser director de continguts audiovisuals d’ElNacional.cat.
Segona setmana al capdavant d’El matí de Ràdio 4. Com està anant l’estrena?
Molt bé. Estic molt content perquè estem fent bons continguts i el programa està sonant bé. Els primers dies sempre hi ha més nervis, però han sortit molt millor del que podia imaginar inicialment.
Tenies ‘mono’ de ràdio?
Sí, moltíssim. Jo faig ràdio des dels 16 anys, he treballat sempre a la ràdio i a la televisió. Tenia moltes ganes de tornar davant dels micròfons. Soc un apassionat de la ràdio i de la feina, m’hi entrego en cos i ànima. Per a mi, és la clau de l’èxit.
Com es gesta la teva incorporació a Ràdio 4?
Vaig rebre una trucada de direcció fent-me la proposta de dirigir El matí de Ràdio 4. No vaig dubtar-ne ni un segon! Amb la cap de programes de la casa, Montserrat Rigall, hem cuinat moltíssim com ha de ser El matí de Ràdio 4.
“Tinc una missió: prendre-li oients a RAC1 i a Catalunya Ràdio, que en el seu dia també van ser meus”
Que Cafè d’idees i Gemma Nierga sigui telonera del teu programa és un avantatge o una pressió afegida?
[Somriu] En primer lloc, és un honor. Nierga és la periodista que més titulars aixeca i qui marca l’agenda política d’aquest país. Per això, el repte que tenim des d’El matí de Ràdio 4 és buscar la rèplica i les reaccions de les entrevistes que hagi fet la Nierga.
Què vol ser El matí de Ràdio 4?
És un magazín que combina l’actualitat i l’entreteniment que vol tenir un contacte permanent amb l’oient, hi participa moltíssim, té veu i vot. En la primera hora posem èmfasi en l’actualitat més recent, en allò que hagi passat més enllà de les 8 del matí. En la segona hora hi ha col·laboradors, i en la tercera hi sumem música en directe i un espai de cuina amb un xef diferent.
Foto: Maria Cerezuela
Quines són les cares noves del programa?
El meteoròleg Alfred Rodríguez Picó, el psicòleg Rafael Santandreu, la sexòloga Alba Povedano, el comunicador Rocco Steinhäuser, el periodista Marc Villanueva i l’especialista en intel·ligència artificial Montserrat Rigall. Quant a artistes en directe, Lo Pau de Ponts, David Moreno i Cesc Sansalvadó.
Quin és el segell Xavi Freixes a El Matí de Ràdio 4?
Parlant amb naturalitat i fent-ho com a casa i sense embuts. M’agrada fer-ho picat, sense estirar massa les temàtiques. A més, intento tenir l’olfacte per saber què vol l’audiència en cada moment. Vull que el programa transmeti que som molta gent, que l’oient a qui no li agradi una temàtica concreta es quedi perquè l’atrau l’artista convidat. Que sempre hi hagi un motiu per continuar escoltant Ràdio 4.
La nova temporada de Ràdio 4 té el pressupost més alt de la seva història. Quina lectura en fas?
Que és una aposta guanyadora. I ho és pels grans professionals que té la casa. Des de Gemma Nierga a Sílvia Tarragona passant per Xavi Martínez a Vador Lladó. Estic convençut que Ràdio 4 creixerà –i molt!– en nombre d’oients, tot i que no serà en el primer EGM. A la gent els vull dir una cosa: tasta Ràdio 4 i t’hi enganxaràs!
“Em venia de gust tornar a fer allò que més m’apassiona d’aquesta feina: la ràdio”
Per què te la jugues fitxant per Ràdio 4, ara?
Perquè és un projecte molt engrescador i, no ho oblidem, és la primera ràdio en català de la història d’aquest país. RTVE és una gran casa i, a més, aquest any s’hi suma el llançament del 2Cat, la nova televisió en català. I diré més: jo acabo d’aterrar, però puc assegurar que, després de les primeres setmanes treballant-hi, avui a Ràdio 4 hi ha la il·lusió dels primers anys de RAC1.
Què vols dir?
Que en altres emissores on he treballat i vaig ser molt feliç, avui hi ha una certa desil·lusió i un punt d’esgotament. Avui Ràdio 4 concentra aquesta il·lusió. Per això, estic convençut que hi ha molt camp per recórrer.
Com pot competir Ràdio 4 amb RAC1 i Catalunya Ràdio?
Amb servei públic, rigor i professionalitat. I, sobretot, detectar què vol l’audiència, oferir-los allò que els mantingui enganxats a la ràdio. Si ho aconseguim, creixerem en nombre d’oients. No és una tasca ràpida ni senzilla, però posarem tot l’esforç per aconseguir-ho. Ara tinc una missió: prendre-li oients a RAC1 i a Catalunya Ràdio, que en el seu dia també van ser meus [riu].
Foto: Maria Cerezuela
Vas formar part dels inicis de RAC1. De qui és mèrit la recepta per convertir una ràdio del no-res a tenir un milió d’oients?
Eugeni Sallent, Albert Rubio i Xavier Bosch, tots tres ho van fer molt bé. Van fer una ràdio propera, amb un to diferent, deixant els formalismes de banda i explicant-los aquelles coses que volia escoltar la gent. A partir d’aquesta recepta i, posteriorment, amb la incorporació d’excel·lents comunicadors com Toni Soler, els Òscars, Jordi Basté i Toni Clapés és com es van fer grans del tot. Així és com van contagiar la il·lusió als professionals i als oients. Ara, aquesta il·lusió la palpo a Ràdio 4.
Tornes a la ràdio després de més de sis anys a ElNacional.cat com a director del digital El Caso i com a director de continguts audiovisuals. Tenies la sensació d’esgotament?
Més que esgotament, em venia de gust tornar a fer allò que més m’apassiona d’aquesta feina: la ràdio. A ElNacional.cat vaig ser molt feliç i vaig aprendre moltíssim. Dirigir El Caso va ser excepcional, i vaig complir amb escreix l’objectiu que em van encarregar: sumar milions de clics! Prova d’això és que El Caso va obtenir quatre milions d’usuaris únics mensuals en només nou mesos des del naixement de la capçalera.
A ElNacional.cat hi tenen la mà trencada en acumular audiència digital.
Sí, moltíssim. ElNacional.cat és una capçalera que té bons continguts i que ha aconseguit crear un estil periodístic que Google premia. Posiciona perfectament les notícies arreu i això es tradueix en milions d’usuaris únics i de pàgines vistes cada mes. Avui és bàsica una bona estratègia digital i de SEO, i ElNacional.cat ho ha brodat.
“La meteorologia és la meva afició, com altres la tenen a cuinar o anar al gimnàs”
La teva carrera professional l’has compaginada entre la informació, l’entreteniment i la meteorologia. Et sents més comunicador que home del temps?
La meteorologia és la meva afició, com altres la tenen a cuinar o anar al gimnàs. Soc autodidacte, tot ho vaig aprendre a l’Institut Nacional de Meteorologia en una col·laboració. Em vaig estrenar anunciant les temperatures a Catalunya Ràdio quan treballava com a corresponsal de la Noguera. A partir d’aleshores, vaig convertir-me l’home del temps d’una munió de mitjans. Fins i tot vaig combinar presentar l’informatiu i el temps.
Has treballat en molts mitjans de comunicació. Això és un símptoma que ets un cul inquiet?
La vida ha anat així. M’encanta haver treballat en tants mitjans i fer-ho al costat de tants bons professionals. Així i tot, en la majoria m’hi he estat força anys. Al Grup Godó vaig treballar-n’hi més de 15! Però la meva vida com a comunicador va començar sent molt jove, amb 16 anys, quan vaig trepitjar per primera vegada Ràdio Balaguer. La meva vida és la meva feina, ho porto a la sang.
Foto: Maria Cerezuela
A Ràdio Balaguer li ho deus tot?
Li dec poder començar a fer ràdio sent tan jove. En guardo molts bons records [somriu]. Fèiem de tot: de presentar programes i informatius a radiofórmula. Les ràdios municipals d’aquella època tenien molta audiència i van ser una plataforma per a molts professionals que avui som en mitjans d’abast nacional.
El periodisme és vocacional?
En el meu cas, sí. Sent molt petit em posava davant del mirall i presentava un informatiu o el temps. També havia fet teatre de forma esporàdica, però tot i que a casa mai ningú va estar vinculat amb els mitjans, jo volia dedicar-m’hi.
En tots els mitjans has decidit canviar d’aires per voluntat pròpia o t’han fet plegar en alguna ocasió?
Marxar sempre ho he decidit jo, excepte una vegada: a RAC1. Després de sis anys presentant La nit a RAC1, l’aleshores director Eduard Pujol em va convidar a marxar. Així és com vaig fer el pas a Catalunya Ràdio per presentar L’oracle. He de dir que a Pujol no li guardo rancor, amb els anys hem recuperat el bon rotllo.
“ElNacional.cat ha aconseguit crear un estil periodístic que Google premia”
Tens 53 anys, encara et queda un camí a recórrer fins a la jubilació. Quina serà la teva propera parada després de Ràdio 4?
Estic molt a gust a Ràdio 4. Et seré sincer: si és per mi, m’hi voldria estar molts anys.
Portes més de mitja vida vivint a Barcelona, ho has fet en cinc barris diferents.
[Somriu] He viscut a l’Eixample, la Sagrera, Sant Gervasi, Sants i, des de fa set anys, a Vallcarca. Venint d’Os de Balaguer, aquest és el barri on em sento més a gust. Vallcarca és el barri de Barcelona més semblant a un poble. Jo faig vida a República Argentina. Ens coneixem tots. Fins al punt que hi ha vegades que m’agradaria un pèl d’intimitat, especialment quan vaig amb el portàtil a treballar.
Què és el que més t’agrada de viure a Vallcarca?
Que la gent parla en català!
Foto: Maria Cerezuela
Georgina Ferri: “Vull convertir betevé en el mitjà de referència de la Barcelona metropolitana”
