De la militància a les grans empreses, els matisos dels negocis LGTBI+

La tarda del 22 de setembre, l’Espai Línia va acollir la taula rodona Per què és necessari tenir negocis LGTBI+? amb Josep Vitas, de la llibreria Antinous; Ángel Camacho, de Crida LGBTI, i Juan Castillo, conegut com a BigB4lls DJ, cocreador de la festa drag Pluma BCN. La conversa va ser conduïda per Mar Sifre Rigol, directora d’Orgull.

Abans d’entrar en la qüestió del debat, es va plantejar als ponents què entenien per “negocis LGTBI+”, i van arribar a una conclusió comuna que deia que es tractaven de les iniciatives “de nosaltres i per a nosaltres”. Ángel Camacho, de Crida LGBTI va voler traslladar que calia diferenciar entre aquelles empreses que fan servir el col·lectiu per fer pinkwashing –és a dir, una rentada de cara a costa de mostrar-se amables amb el col·lectiu–, i els petits negocis que tiren endavant les seves iniciatives per la comunitat, “tot i que pot haver-hi contradiccions”, remarcava.

Pel que respecta als impulsors de llibreria Antinous i de Pluma BCN –Josep Vitas i Juan Castillo, respectivament– coincidien en el perquè van encetar els projectes: volien crear un espai segur on la gent LGTBI+ es pogués trobar. En el cas d’Antinous, al voltant de la literatura i la cultura; i en el de Pluma BCN, en el marc de l’oci nocturn i els espectacles drag.

Josep Vitas de la llibreria Antinous: “Volíem fer un espai segur on la gent LGTBI+ es pogués trobar i conèixer-se. Hi ha una part de militància, si no, no hi seríem”

“Com a gai i soci del casal Lambda en el seu moment, quan amb ma germana vam muntar la llibreria el 1997, hi havia pocs espais per fer tertúlia, clubs de lectura o presentacions. Volíem fer un espai segur on la gent LGTBI+ es pogués trobar i conèixer-se. Hi ha una part de militància, si no, no hi seríem”, declarava Josep Vitas. En el cas de Pluma BCN, el que els va moure va ser que, tot i que ja estava establert un tipus de negoci concret del gaixample, faltava representació “pel públic jove efeminat”, narrava Juan Castillo. Tot plegat, sumat a l’interès per l’art drag que va créixer a partir de programes com Drag Race.

La importància de tenir espais LGTBI+

Ángel Camacho explicava que “és molt important tenir espais segurs, i des dels quals generar comunitat”, però alhora cal entendre que hi ha “un tipus d’activitats polítiques que probablement no serien rendibles en un context capitalista”, i aquest és un dels motius de la militància, en el seu cas a Crida LGBTI.

Juan Castillo, de fet, afegia: “Hem agafat el pitjor del capitalisme com a col·lectiu, som un grup reduït i no podem aplicar les mateixes regles que el sistema, que serveixen per al Corte Inglés o altres grans empreses”. En aquesta part del debat, Josep Vitas va voler recalcar que tampoc és el mateix el context barceloní, que el de fora de la ciutat.

Compatibilitat entre l’activisme i el negoci

Sobre la compatibilitat entre l’activisme i el negoci LGTBI+, Ángel Camacho de Crida LGBTI opinava que “és complicat i són coses diferents. Quan la teva pròpia subsistència, perquè necessitem treballar, depèn de què funcioni el negoci, això a vegades et lliga de mans i et marca uns límits que imposa el capitalisme. Quan milites, treballant d’una altra cosa, això també implica unes limitacions, perquè el temps i els recursos econòmics són els que són, però sí que et dona una llibertat de fer allò que creus que és correcte, i no et guies només perquè sigui rendible”.

Juan Castillo: “Hem agafat el pitjor del capitalisme com a col·lectiu, som un grup reduït i no podem aplicar les mateixes regles que el sistema”

Josep Vitas reflexionava que “depèn molt del tipus de negoci i si ets més o menys limitant. Hi ha marques molt grans, com ara Vueling, que posen la bandera LGTBI+ perquè els interessa. Però una llibreria, per exemple, és diferent”. Sobre aquest tema, Juan Castillo assegurava que “una drag queen que surt de casa muntada i agafa un taxi per venir a Pluma BCN, ja és activisme perquè és perillós per ella. També és activisme anar a una festa major i punxar Madonna o Cher”.

I vincultant tot plegat amb la pregunta que donava títol al debat (Per què és necessari tenir negocis LGTBI+?), entre riures Juan Castillo responia: “Perquè quan vaig a un lloc hetero m’avorreixo molt, i necessito la meva gent i expressar-me sense por”. I amb un to més seriós afegia: “Perquè queda molt per fer. No ens podem adormir”.

Ángel Camacho de Crida LGBTI: “Necessitem espais d’incidència, de seguretat i de cultura, però això no pot estar condicionat per criteris de mercat”

Des de Crida LGBTI, Ángel Camacho contestava la pregunta d’aquesta manera: “Perquè encara patim discriminacions, tenim una realitat en la qual encara ens hem d’alliberar i emancipar i necessitem espais d’incidència, de seguretat i de cultura, però això no pot estar condicionat per criteris de mercat”.

Per concloure, Mar Sifre Rigol, com a directora d’Orgull i moderadora de la taula rodona, va voler destacar que tot i que en els actes i activitats que organitza la revista es procura mantenir la paritat i representar la diversitat LGTBI+, en aquesta taula rodona no va ser possible: “Crec que és important destacar que la majoria d’espais, negocis i entitats LGTBI+ estan liderats específicament per homes cis gais. Vull dir-ho perquè és una realitat que vivim les dones del col·lectiu”.