Una de les eines fonamentals de la meva feina ha estat sempre el català, i quan analitzem la televisió que s’està fent ara crec que ens hem de relaxar i celebrar en algunes coses i ser contundents en d’altres.
D’entre les coses bones que estan passant no podem deixar de fixar-nos en la producció audiovisual catalana que s’està fent per a tot l’Estat i que reivindicava Andreu Buenafuente en una entrevista a Comunicació 21. Fer televisió des de Catalunya fa que es filtri de tant en tant el català de forma natural.
Un dels productes de més èxit que es fa des de Catalunya i que inunda les xarxes és Operación Triunfo, on la majoria de gent que hi treballa és de Catalunya i ho fan des del Parc Audiovisual situat a Terrassa. En aquesta edició brilla especialment el català sense imposicions i d’una manera molt natural, i això ajuda a normalitzar les coses des de fora. És una bona tàctica perquè la resta de l’Estat pugui entendre que no parlem en català per incomodar o reivindicar-nos.
Hi ha quatre concursants catalans i això ha propiciat que el Max hagi cantat una cançó mig en català i castellà, que s’hagi produït una conversa sobre el mallorquí i el mantinc la llengua en un comerç. L’amic Manu Guix deixa anar el català quan està excitat o emocionat i Noe Galera quan crida d’alegria. L’equip digital encapçalat per Lluís Alsina amb Albert Vico i Belen Pueyo fan alguna aclucada d’ull al català de tant en tant. Necessitem aquests detalls. Si en un moment donat vaig defensar que el “cumpleanys” de la Rosalía havia estat un momentàs clau per a la nostra llengua, ara ho dic de l’univers OT. És el moment de deixar que hi hagi català per tot arreu sense puritanismes i amb la ment ben oberta.
“Prou ja d’entrevistes en castellà. Fa la sensació que tenim un cert complex de ‘país petit’ i que hem d’entrevistar gent d’altres llocs per parlar de coses interessants i importants quan encara queden molts catalans per ser entrevistats”
Aquesta setmana ha començat a emetre La 2 Catalunya i aquesta és, també, una excel·lent notícia per ampliar els canals que tenim pel que fa a producció de continguts i en català. Espero que no es quedi en la llengua i s’entrevisti i es facin continguts de l’esfera catalana.
De la mateixa manera que no és igual que la intel·ligència artificial parli català a que et doni un resultat fet en català, un mitjà que parla català ha de reflectir el nostre univers. Prou ja d’entrevistes en castellà. Fa la sensació que tenim un cert complex de “país petit” i que hem d’entrevistar gent d’altres llocs per parlar de coses interessants i importants quan encara queden molts catalans per ser entrevistats. Sempre ho atribuïm a la rapidesa amb la qual treballen els equips de producció. S’argumenta que no tenen temps de fer una bona recerca i trobar algú que en sàpiga, que parli bé i que ho faci en català. Just quan estava escrivint aquest article he llegit el de Marta Rojals a VilaWeb. El seu argument és que els periodistes que busquen els entrevistats ho fan amb el Google en castellà quan ja tenim les nostres pròpies eines (si no ho veus clar consulta Galàxia d’Accent Obert).
Tinc una sospita més d’aquest fenomen que cal frenar: s’aposta de forma errònia a entrevistar només “famosos o mediàtics” i si pot ser que puguin parlar de tot. Res profund i res especialitzat. Coses molt fàcils perquè suposen que “la gent és tonta i se li ha de donar tot mastegat”. D’això n’he parlat molt amb col·legues i me n’adono que a l’hora de triar temes o maneres de comunicar es posen com a llistó “que ho entengui la meva mare”. Quina mania a infantilitzar la societat quan les àvies i els avis d’ara molts d’ells han estat universitaris intel·lectuals i s’han fet moltes preguntes. Alerta! Les àvies i els avis d’ara ja no són com els que ens imaginem. Són desperts, digitals, curiosos i amb ganes d’entendre el món del 2025 que també é la seva època.
Mariola Dinarès i Quera, periodista i social mèdia mànager.
‘Una pregunta incòmoda’ - David Centol
