Un estudi liderat per la Universitat Pompeu Fabra ha constatat l’increment de la polarització ideològica i la difusió de notícies esbiaixades o falses a Facebook. La recerca ha analitzat més de 6 milions d’enllaços de notícies de 1.231 dominis diferents dels Estats Units compartits entre 2017 i 2020 a través de la xarxa social creada per Mark Zuckerberg.
El treball mostra com aquesta tendència a l’alça de la polarització i la disseminació d’informacions falses o esbiaixades coincideix en el temps amb canvis de Facebook que van suposar modificacions en la manera d’ordenar la informació que es mostra als usuaris. Uns canvis que donaven més valor a determinats tipus d’interaccions en l’algoritme que determina la classificació, segons els autors.
Més concretament, el 2018 (any amb eleccions als EUA a mig mandat en què es voten els congressistes i un terç dels senadors) es va donar més valor a les comparticions i comentaris, en detriment dels ‘m’agrades’. I el 2020 (amb la covid i les eleccions presidencials que van desembocar en l’assalt al Congrés arran de la derrota de Trump) es va donar més valor als comentaris en detriment de les comparticions.
Al mateix temps, aquestes modificacions també van coincidir amb variacions del comportament dels usuaris a l’hora de comprometre’s més o menys amb els continguts a la xarxa (patrons d’engagement). Això no obstant, els investigadors assenyalen que, en cap dels dos casos, ni al 2018 ni al 2020, es pot establir una relació causal directa entre aquests fets.
Els resultats de l’estudi s’han difós recentment en un article publicat a la revista EPJ Data Science.
Després dels canvis a Facebook, les diferències entre les dietes informatives de progressistes i conservadors s’han accentuat
L’equip de recerca ha examinat el nivell d’engagement de posts que inclouen més de 6 milions d’enllaços de notícies, que s’ha calculat a partir d’una combinació de mètriques i s’ha posat en relació amb la ideologia dels usuaris i la qualitat de les fonts d’informació. D’aquesta manera, s’ha observat la bretxa ideològica entre les informacions consultades per conservadors i progressistes, així com la seva evolució temporal.
Per ajudar a entendre els patrons d’engagement, els investigadors el descriuen amb una forma de ‘U’: és més alt entre els usuaris dels extrems ideològics que entre els moderats. Els autors indiquen que, com que els continguts amb més engagement tendeixen a guanyar visibilitat després dels canvis de 2018 i 2020, això podria explicar la tendència a l’alça dels continguts de perfil ideològic més extremista de manera diferenciada segons el perfil de l’usuari. A més, el contingut més esbiaixat també tendeix a provenir de fonts de menor qualitat.
Més enllà de la possible incidència dels algoritmes, el treball adverteix que la polarització també s’explica pel mateix comportament dels usuaris, que tendeixen a consumir continguts afins a la seva ideologia. Els resultats de l’estudi suggereixen que, després dels canvis a la plataforma, les diferències entre les dietes informatives de progressistes i conservadors s’han accentuat, fet que dificulta els punts de trobada per al debat democràtic.
Pot Facebook sobreviure en l’era de TikTok i la desinformació?
