Foto: Silvia Lizardo
Vicenç Batalla Franch (Terrassa, 1965) és el nou director de Món Terrassa, una capçalera que s’apropa als deu anys de vida dins el Grup Món. Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i format en mitjans com Catalunya Ràdio, l’ACN o el Diari de Barcelona, actualment és col·laborador de la Cadena SER, Rockdelux i El Punt Avui. A Comunicació 21, el periodista egarenc parla del seu camí a l’exterior, on ha acumulat més de dues dècades de periodisme, i exposa els reptes de la publicació a la qual tot just acaba d’aterrar com a director.
Vas assumir el càrrec a finals de setembre, què ha suposat per a tu?
És tot molt recent, només han passat tres setmanes i jo portava 24 anys i mig fent feina des de França; ara torno a la meva ciutat de naixement, on vaig aprendre el periodisme, torno als orígens. Una de les coses de les quals estic més satisfet és d’haver posat en marxa el periòdic en paper L’Actualitat de Terrassa, a finals del 1992, que vaig dirigir durant dos anys. Torno a Terrassa en una època on les coses han canviat molt, Món Terrassa és digital i tenim com a competència un diari en català que també publica en digital.
Dius que tornes a casa, això és un avantatge o un desavantatge?
Bé, torno a un lloc que conec després d’haver muntat un diari que va estimular la informació local a Terrassa, però ara les coses van més ràpides en una ciutat que encara és més gran. Tot plegat m’obliga a fer una actualització.
Quin llegat ha deixat Joan Manel Oller com a director?
D’entrada, ha consolidat un mitjà de comunicació que no existia, una feina que han fet conjuntament Joan Manel Oller i Salvador Cot –l’editor del Grup Món–, qui també és terrassenc, a més de Lluïsa Tarrida. El llegat és el d’haver arribat als nou anys i convertir-lo en el referent digital a la ciutat que forma part del circuit d’informació terrassenc. Evidentment, el paper té un prestigi malgrat les dificultats de viabilitat, però Món Terrassa també té prestigi, perquè és el referent a internet. En aquests moments, ja tenim una base, ja ens coneixen i crec que és molt important que a Terrassa hi hagi un digital d’informació que sigui referent perquè la ciutat no perdi el ritme de la informació actual.
Què suposa fer tàndem amb Lluïsa Tarrida com a cap de redacció i mà dreta?
Ella també assumeix feines de redacció i és una peça fonamental. Així com Oller ve de la tradició del paper, Tarrida és de la generació, periodísticament parlant, d’internet. I per a mi és un suport fonamental, perquè té molt control de la gestió de la informació d’un mitjà online.
“El llegat que em deixen és el d’haver convertit Món Terrassa en el referent digital a la ciutat en nou anys”
Portes més de dues dècades vivint a França, com has vist l’evolució que ha viscut Terrassa i quin periodisme creus que demana la ciutat?
Terrassa s’ha convertit en la tercera ciutat de Catalunya i m’he trobat que tot l’equip de govern ha canviat, un relleu generacional que és lògic. Quant a les entitats, hi ha les històriques, algunes han desaparegut i n’hi ha que han viscut canvis. Estic descobrint tota una sèrie d’entitats noves i es tracta de poder reflectir tota aquesta vida associativa en un moment en què la gent no espera a sortir al diari en paper, sinó que es busquen en un digital.
Com a periodista, com t’has adaptat als canvis tecnològics?
Jo vaig aprendre el periodisme en mitjans locals, i això té molt de mèrit, sense desmerèixer els qui han marxat a universitats estrangeres o a fer periodisme internacional.
Per què té tant de mèrit?
Perquè ets el primer que trepitja el carrer i això també suposa una responsabilitat, perquè no tens referents, no pots mirar què està fent la resta de mitjans. El periodisme local et fa parlar de tot i t’ajuda a saber què has de dir, com has de titular i què és el més important. També t’he de dir que, si jo no m’hagués adaptat al funcionament dels mitjans digitals, no em serviria de res la meva experiència prèvia. I he de reconèixer que encara estic en fase d’aprenentatge [somriu]. En definitiva, has de trobar l’equilibri entre explicar els fets amb rapidesa i explicar-los bé perquè s’entenguin i la notícia no sigui enterrada per la que publicaràs l’endemà. Tot això m’ho ha ensenyat l’experiència.
Foto: Vicenç Torrens
Què et va portar a ser corresponsal tant del Vallès Oriental per a mitjans nacionals com a treballar des de França?
Jo vaig fer una feina d’immersió en el periodisme local, perquè mentre estudiava treballava i la feina la vaig aprendre fent de corresponsal de Terrassa per a TVE, Catalunya Ràdio i Diari de Barcelona. També vaig treballar a Barcelona per a diaris que ja no existeixen, però tenia la necessitat de sortir per conèixer com es feia la informació local. Per això, durant 25 anys he fet informació a París, sent corresponsal de Catalunya Ràdio, de Punto Radio i de l’ACN (fins al 2012), i com a fixe en el servei d’economia en castellà d’Euronews (fins el 2017). Després marxo a Lió.
Per què?
Perquè soc una persona que no em quedo mai quiet [somriu]. Vaig traslladar-me a Lió i durant quatre anys (de 2017 a 2021), he estat corresponsal a la Cadena SER, així com amb El Punt Avui, la meva tercera etapa en aquest darrer mitjà. Però no vaig ser a França només pel periodisme internacional, sinó per la meva sensibilitat cultural.
Així, t’has convertit en un català a l’exterior, però et sents una mica francès?
Durant la meva etapa a França vaig integrar el francès en la meva cultura periodística i també vaig impulsar una capçalera digital per continuar el circuit cultural francès. Ara potser no serà igual, però sempre ho he portat de manera paral·lela al meu exercici periodístic.
“Si estem parlant de Terrassa com la tercera ciutat de Catalunya, és important que tingui un digital consolidat”
Has arribat a treballar en francès? O sempre en castellà i català?
No és així, tot i que soc de la generació que estudiàvem francès com a segona llengua. Em resulta més familiar i més fàcil, perquè està molt a prop del català, però França és una plaça molt competitiva, no pots arribar a treballar en francès així com així.
Com t’ho vas fer?
Jo vaig arribar amb una edat en què no podia competir amb els universitaris que sí que hi treballen. El 2018 vaig muntar una capçalera d’informació cultural i vaig adonar-me que sí que podia escriure en francès, però és veritat que en els mitjans en què he treballat no escrivia en francès, perquè és una llengua amb la qual soc pràcticament trilingüe, tot i que no al nivell competitiu d’aquesta llengua ni per escriure en mitjans com Le Monde o Le Figaro.
Per què és tan competitiu, el francès, en l’àmbit periodístic?
Bé, el francès és una llengua molt barroca que no s’ha normalitzat, també per motius del tarannà dels francesos, els quals són molt formalistes. Els diaris de referència mostren a complexitat de la llengua francesa, la qual ells mateixos volen conservar. I tu has d’acceptar que no estàs al seu nivell, aquestes són les cartes per jugar.
Foto: Lluïsa Tarrida
Amb la teva inquietud cultural, tenies clar que França seria el país on acabaries vivint i treballant?
Bé, també tenia altres objectius i he viatjat arreu del món. Tenia altres alternatives i m’hagués agradat poder treballar en altres països, però ara ja no té sentit.
I per què París?
El primer cop que hi vaig posar els peus em va resultar molt fàcil comunicar-me, tot i que vaig viure un període d’adaptació de sis mesos. Em vaig sentir com si estigués en un lloc familiar, hi tenia amics i tenien una indústria cultural molt potent. El camí natural era que marxés a una capital com París, les circumstàncies m’hi portaven.
Quin és el mitjà més antic amb el qual has col·laborat?
Rockdelux, primer va ser en paper, i ara en digital. Encara que poc, hi segueixo col·laborant. És una cultura anglòfona i no renuncio a la francòfona, perquè forma part de la meva identitat. En aquests moments, soc una mica francès.
“Quan fas periodisme en mitjans locals, ets el primer que trepitja el carrer i això també suposa una responsabilitat”
El Grup Món és un dels quatre més llegits a Catalunya, quin paper hi vol tenir Món Terrassa?
No s’ha d’oblidar que Salvador Cot és terrassenc, repeteixo [somriu], així que per ell és com si fos un fill, se l’estima especialment. Món Terrassa té una dinàmica pròpia i és de les més antigues del grup. Per tant, si estem parlant de Terrassa com la tercera ciutat de Catalunya, és important que tingui un digital consolidat, això és un valor per al Grup Món, el qual no s’entendria sense Món Terrassa.
Quins són els reptes per a aquesta nova etapa?
D’entrada, continuar amb la feina que s’ha fet fins ara i complir el desè aniversari, un camí que és molt important. Tot va molt ràpid i Món Terrassa va néixer en el moment oportú, no es pot imaginar la ciutat sense aquesta capçalera. Ara hem d’impulsar-lo encara més, que sigui més necessari i que les noves generacions i la gent que està arribant i creixent a Terrassa el tinguin com a referència.
La Plana Ràdio: tres dècades donant veu a Santa Bàrbara
