Hi ha una cosa que sovint oblidem enmig del soroll informatiu global: el valor de les històries que ens passen a prop. Aquelles que no arriben als titulars dels grans diaris, però que, tanmateix, ens afecten, ens emocionen i ens expliquen. Aquí és on els mitjans de comunicació de proximitat tenen un paper insubstituïble. A les comarques, especialment, són molt més que canals d’informació: són espais de reconeixement mutu, de pertinença i de memòria compartida.
Els mitjans locals tenen nom i cognoms. Coneixen el territori perquè hi són, perquè el viuen. Formen part del mateix entramat que les escoles, les entitats, les botigues i els centres cívics. Quan publiquen una crònica d’un acte, una entrevista a una artesana o un reportatge sobre una problemàtica del poble, no només informen: construeixen relat, donen valor al que tenim, i ens recorden que allò que som no s’ha forjat en un despatx llunyà, sinó als carrers que trepitgem cada dia.
És precisament aquesta proximitat el que fa que la gent confiï en els seus mitjans. No és només una qüestió d’espai geogràfic, sinó de mirada. De saber escoltar abans de parlar. De donar veu a qui sovint no en té. D’explicar les coses amb matisos, amb respecte pel context i amb una sensibilitat que només s’adquireix quan es viu allò que s’explica.
“Apostar pels mitjans de comunicació de proximitat és apostar per la qualitat democràtica, per la cohesió del territori i per una ciutadania més activa i informada”
En un poble, en una ciutat petita o en una comarca, llegir el mitjà local és reconèixer-hi cares conegudes, projectes propis, esperances compartides. I això crea vincles. Ens fa sentir part d’un tot. Ens ajuda a entendre que formar part d’una comunitat no és només viure al mateix lloc, sinó compartir-ne la vida, l’evolució i els reptes. Els mitjans comarcals no només ens informen del que passa: ens fan sentir que hi tenim alguna cosa a dir, que en som part.
També tenen un paper clau quan les coses no van bé. En moments difícils, com una emergència climàtica, una crisi sanitària o un conflicte local, són els primers a ser-hi, a explicar, a orientar. Són el punt de referència per saber què passa, què cal fer i, sobretot, què diu la gent. Per això és tan important cuidar-los. Perquè quan el món es torna incert, la proximitat esdevé seguretat.
Per tot això, apostar pels mitjans de comunicació de proximitat és apostar per la qualitat democràtica, per la cohesió del territori i per una ciutadania més activa i informada. Però també és, senzillament, una manera de dir: el que passa aquí importa. El que som, com a comarca, com a poble, com a comunitat, té valor. I mereix ser explicat amb veu pròpia.
Núria Piera, directora de l’empresa Publidaser i vocal de la junta de l’ACPC.
‘L’era dels formats líquids: el periodisme es recompon’ – Estanis Alcover
